Després d’un estiu que, d’una o d’altre manera, ens ha permés si més no desconectar una mica de la quotidianitat, toca ara renovar il·lusions i forces per encarar la tardor d’un any que, recordem, és l’any internacional de l’astronomia però també l’any que hem celebrat el 40 anniversari de la primera visita a la lluna. Fet aquest últim que ha estat centre de notícies i programes televisius diversos.
Ara que comencem un nou curs, és hora d’estrenos: els nens i nenes preparen llapis nous, llibres, motxilles; estrenen ganes i il·lusions. Tot plegat els durà a retrobar la seva colla, però també a fer noves amistats, coneixer probablement companys nous o equips moltes vegades renovats. Es preparen per adquirir nous coneixements, s’adapten als canvis.
Nosaltres, els que ja sóm més grans, haurem d’aprendre d’ells per afrontar la tardor com cal: hem de revisar les eines, retrobar els companys però també buscar-ne de nous, revisar les nostres competències i coneixements, per adaptar-nos a les noves circumstàncies en un mon que canvia de manera contínua.
Ara ja no s’hi val pensar que tenim tot fet, que sabem tot el que hem de saber. No s’hi val anar de “sobrats”. El que tenim a les maletes val, però no ho és tot. Hem d’aprendre cada dia, hem de ser tant versàtils com ens ho demana la realitat que ens envolta, l’economia, la política, el treball, la família, la societat.
En resum: és hora de la formació, de l’adaptació al canvi, de les noves idees, de l’emprenedoria, dels nous usos dels temps, de la cerca de nous camins i de noves professions; de nous aliats, d’il·lusions noves, de renovació.
Segur que cal un esforç, però també és segur que ho podem fer. Com fa quaranta anys: un petit pas per a nosaltres però un gran salt per a tots plegats. Un salt que ens permetrà sortir de la cris per una porta diferent de la que vàrem entrar. Però sobre tot un salt que ens farà més forts i més preparats.
