MOLTES DADES.....POCS FETS

Ja he dit en altre post que tres temes van centrar el debat de l'últim ple d'enguany: comerç, empresa urbanística i pressupost de 2008. Entro directament en els temes estrella:

L'ordenança de comerç i la modificació del PGM: els dos temes lligats per la matèria. La nostre posició: l'ordenança no era la millor per a Cerdanyola, calia fer una comissió mixta amb participació dels agents socials i de les forces polítiques, abans de portar-la una aprovació amb precipitació i sense consens. Per això vàrem demanar que el tema quedés sobre la taula fins el proper ple, un tema estratègic de ciutat val la pena fer l'esforç. La posició del govern: s'havia d'aprovar tal com estava, sense consens, sense participació. Per tant,....el govern va votar en contra de la nostre proposta, i junt amb el Partit Popular, de manera que es va fer el debat de contingut. Aquí vàrem deixar palès que:

• aquesta ordenança no és només intervencionista, és exhaustivament reguladora, fins i tot es regula l'interiorisme de les botigues
• sense la participació activa de la ciutat (agents i forces polítiques) no es pot aprovar una qüestió de tal envergadura.

El nostre sentit de vot: Abstenció en tots dos punts. Llàstima que la tossuderia que defineix algun dels regidors del govern, hagi deixat Cerdanyola sense la millor ordenança de comerç. El temps ens donarà la raó.

Destacable: aquesta és una ordenança no pactada, ni amb el teixit social ni amb els agents afectats.

Important: Es va dir que posem pals a les rodes,....però qui vol governar amb prepotència i sense participació de la ciutat, són ells.

L'empresa urbanística: fins ara rutllava amb el consens general. Una corba tortuosa ha trencat la situació: Per garantir el pla de finançament (és a dir el pagament dels deutes que té l'Ajuntament) s'ha volgut fer una operació econòmica basada amb unes finques que tenen la qualificació de patrimoni municipal del sol. Els bens que s'incorporen al patrimoni municipal del sol únicament poden tenir com a destinació el seu desenvolupament (polítiques d'habitatge, espais verds, etc.). Aquí es trenca el mandat legal i, per evitar-ho, es vol canviar la qualificació de les finques i així `poder eixugar el deute. Deute que, no oblidem, diuen que van generar els ajuntaments democràtics (o sigui volen dir directament PSC), però que, no oblidem, el govern actual ha incrementat notablement. O algú oblida el creixement desmesurat de les despeses de publicitat institucional durant la precampanya de les municipals?, o l'increment de les despeses en salaris d'alts càrrecs (electes i no electes)?. Bé, el fet és que nosaltres....enganyats......no anirem enlloc. S'ha de parlar clar i no amagar informació.

El nostre sentit de vot: negatiu, excepte pels estatuts.

Important: part de les finques han estat excloses de l'acord en la mateixa sessió plenària i com a conseqüència d'un informe jurídic elaborat a la secretaria a petició nostre. Què hagués passat sense que nosaltres demanéssim aquest informe?

Destacable: el partit popular en roda de premsa ha afirmat que, gràcies a la creació d'aquesta empresa (votada favorablement per aquest partit), hi ha govern d'ICV per estona.

El pressupost: On i en què gastarem els ingressos que tenim durant l'any vinent?; quines seran les polítiques durant el 2008?. Aquest es un pressupost clarament desequilibrat pel que fa les despeses de les diferents àrees. Les àrees governades per CIU......un creixement econòmic important. Les despeses previstes en propaganda institucional creixen en totes les àrees. Així doncs es veu clarament la tendència: cada soci de govern farà la seva en explicar les fites aconseguides. Ja estan en clau electoral?. No cal dir que algunes despeses vinculades al capítol I, les de retribucions d'alts càrrecs, tenen un creixement escandalós. Pla de manteniment per barris,.............???, inversió en els mitjans de comunicació local.....??, millora dels centres cívics de manera que es consolidi el nostre teixit associatiu.......??, cohesió social de Cerdanyola,......?. D'això no sabem res.

El nostre sentit de vot: Negatiu, aquest no és el nostre programa, aquestes no són les nostres prioritats, ni les prioritats que necessita la ciutat.

Destacable: l'argumentari del govern........estem a menys 1, això és culpa dels socialistes,.......i més del mateix que se sent des de fa 5 anys. Alguna vegada es responsabilitzaran d'alguna gestió? o de fet cap de les fites de 2003 a 2007 són de la seva responsabilitat?. Això si, tot explicat amb un excel·lent full de calcul d'un programa prou conegut i preparat a corre cuita després que nosaltres ja vàrem anunciar el nostre vot desfavorable. Moltes dades, molt números, però pocs fets.

Important: es dirà que no fem propostes. Algú amb una mica de seny pot dir això?. No ens ha calgut obrir el debat pressupostari per fer propostes de govern, propostes on demanàvem que ja es fes la consignació pressupostària a l'avantprojecte de pressupostos. Evidentment, d'aquelles propostes ningú no sap res. Jo mateixa he preguntat a la informativa i (parlant de la ràdio) m'han dit que no es consigna cap inversió per que primer s'ha de fer un estudi. Què vol dir això? el que sospita tothom?. I de Minuts Menuts,....s'ha tornat a saber alguna cosa?.....

Be, i per acabar, tinguem en compte que, durant les més de quatre hores que va durar la sessió, per sobre dels caps del regidors i públic........planejava lentament, cansinament,...EL LLENGUATGE NO VERBAL I ELS ACORDS NO ESCRITS.

LLENGUATGE NO VERBAL ...ACORDS NO ESCRITS

Tres van ser els temes forts d'aquest Ple de desembre,......dirà tothom. Jo també. No ho nego pas.

Però vull dedicar aquest post (ja faré la meva cronilla plenària per separat) a un tema no inclòs a l'ordre del dia però que va planejar la sala de plens, durant les quasi més de quatre hores que vam estar asseguts: els signes, gestos, moviments de celles, somriures, caigudes d'ulls, picades d'ullet: el llenguatge no verbal que no va dissimular els acords no escrits.

Per professió he aprés a veure i escoltar totes aquelles coses que no es diuen amb paraules; tot allò que complementa un discurs.

No fa gaire un blocaire de Cerdanyola, a qui per cert respecto especialment per la seva sinceritat en els posts i comentaris, recomanava l'entrada a la sala de plens com un lloc on es feia el millor espectacle . Faré servir el mateix símil: la sala és el teatre més espectacular de la ciutat.

El portaveu d'ICV gesticulant ostentosament mentre el portaveu del PSC explica els arguments del seu grup que, no ho podem obviar, té la major representació de la ciutadania.

I la resta de regidors que diuen ser "l'esquerra de debò"?.....doncs més del mateix: gestos, somriures, mirades de complicitat amb la bancada de CIU i del PP,....etc. Algú d'això diu govern cohesionat. Jo dic manca de respecte.

Arriben les votacions i l'escena no es desdibuixa: El mes passat el PP passava papers i notes a CIU per obtenir la confirmació o el permís per poder votar afirmativament; aquest més, previ a la votació, és una oportunitat per fer l'última picada d'ulls del Partit Popular a l'alcalde: escuche, puedo votar que SI a los presupuestos, si me concede alguna cosa más y no muy importante.

Morral es va afanyar a somriure i dir que NO (només faltava que algú després expliqués que el pressupost s'aprova amb els vots del PP).

Després de tot plegat, vàrem poder veure la "millor" de les històries: la regidora popular, Mònica Álvarez, feia un tu a tu amb l'alcalde Morral. Preguntes i respostes sobre la comunicació entre el barri que, malgrat els nostres esforços i per desgràcia dels afectats per l'amiant encara no té nom, i la resta de la ciutat. Tot plegat es feia pensant en Cerdanyola? No, senyores i senyors......"el tràiler de por" acabava amb una paràbola molt profitosa per a la ciutat: la mala gestió de la Ministra de Foment, l'escridassada cap al Partit dels Socialistes, protagonista, sembla ser, de tots els mals de la ciutat. . És bona aquesta oi? Altre vegada Morral, CIU i Partit Popular tenen coincidències. Si, com ha dit el seu president, ICV Cerdanyola es vol convertir en l'esquerra de referència a la ciutat, ha agafat el camí contrari.

O és possible que aquest sigui el camí, el pacte amb el Partit Popular, el que defensa el Sr. Herrera quan diu que cal votar ICV per evitar que Zapatero pacti amb la dreta??.

A les nostres sessions plenàries qui no té ni fa fàstics a la dreta és justament ICV-EUiA: passin al ple, vegin, escoltin i fixin-hi.

Important: la gravació i transmissió de les sessions plenàries crec que està totalment descartada. Com evitarien que la ciutadania veiés tot aquest llenguatge no verbal que s'escenifica mensualment per posar en solfa un acords no escrits??.

MINUTS MENUTS, PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS

Article publicat al TOT CERDANYOLA

Nadal és moment de reflexions: mirem què hem fet per decidir què farem. També és un moment excel·lent per veure Cerdanyola amb una mirada diferent. Plena de llums, colors, música i gent al carrer, la ciutat sembla una altra. És temps de festa i està guapa!

Si mirem al voltant, ens veiem nosaltres mateixos, que volem participar, amb igualtat d’oportunitats, en les activitats que s’organitzen. Des d’aquesta altra mirada també hem de posar guapa Cerdanyola, amb una bona dosi de mesures que garanteixin i permetin la igualtat i la conciliació de la vida personal i familiar.

Alguns diran que els governs locals treballen des de l’austeritat i la manca de recursos, que és difícil posar fi l a l’agulla; però el programa Minuts Menuts, que el govern de Cerdanyola va rebutjar implantar no fa ni dos mesos, estava subvencionat per la Generalitat de Catalunya i pel Govern de l’Estat.

Altres diran que els nens no poden estar tant fora de casa o atesos per desconeguts, però no diuen res quan queden a càrrec de persones d’avançada edat o quan els progenitors paguen grans despeses de cangur.Minuts Menuts significava obrir un espai de guarda de nens de 0 a 3 anys, al preu d’1 € l’hora. Els nens d’aquesta edat podien estar-hi i gaudir-ne un màxim de dues vegades a la setmana i tres hores cada vegada. Temps sufi cient per poder participar d’una conferència a l’Ateneu, seguir una classe de català o fer una visita al Museu de ca n’Ortadó; tot això amb les màximes garanties de qualitat.

Cerdanyola no ha tingut aquest espai durant el 2007, l’hem de tenir el 2008.

TURBULÈNCIES

S'acosta una cita electoral i sembla que tot belluga. Les opinions, les posicions, les idees sembla que s'atropellen. Tothom vol dir la seva i deixar molt clara la seva posició. N'hi ha turbulències.

Això és el que dia a dia ens va mostrant la coalició nacionalista CIU. Primer no va tenir cap pudor en escridassar el govern per la situació de rodalies i la resta d'infrastructures obviant les seves responsabilitats de 23 anys de govern i deixant de banda el seny. Allò que ens caracteritza els catalans i les catalanes: treballem per aixecar pais. Ara toca temps electoral i obliden els interessos catalans per aconseguir una mica de poder.

Ara, també sense més horitzó que l'electoralisme, veten els pressupostos generals de l'estat sota arguments competencials, sense mirar que això és vetar els interessos de millers i millers de catalans. Concretament CIU veta 670 milions d'euros més per Catalunya, millores per a molts barris i mesures que afavoreixen els joves.

A Madrid, com a Cerdanyola, CiU sempre que pot votar amb el PP hi acaba votant o lloant les posicions populars malgrat que Rajoy ha actuat contra Catalunya durant tota la legislatura i malgrat ha jugat a l'estratègia de la confrontació entre tots els ciutadans i les ciutadanes de l'estat.

Sobre aquest tema us deixo com a reflexió l'editorial del Periodico de Catalunya.

LA VEU DELS JOVES I LA CORTINA DE FUM

La veu dels joves va ser protagonista del ple d'aquest mes. Ja he dit altres vegades que el nostre paper d'oposició el juguem des de dues perspectives: la construcció i el seguiment acurat de l'acció de govern.

En aquest plenari, i amb propostes constructives, hem volgut donar la veu als joves de Cerdanyola i a la secció sindical de l'UGT.

La Noèlia ha estat l'encarregada de presentar la proposta de les JSC de posar en marxa aules d'estudi a la Biblioteca Municipal. Proposta que aquí és novedosa però que ja funciona, de fa temps, a moltes ciutats del nostre entorn. La moció ha estat aprovada per unanimitat. Destacable: la intervenció de la regidora més jove del consistori; ha donat una nota de frescor a la sala.

La moció proposada a tots els grups municipals per l'UGT només va estar assumida per nosaltres. Destacable: ningú, llevat el PSC, no vol participar en la planificació i estudi de quina és l'estructura tècnic-administrativa que requerirà l'Ajuntament per fer front a les noves necessitats emergents derivades del creixement demogràfic de la ciutat (Plana del Castell).

De la resta de punts de l'ordre del dia d'aquest ple.....:

• el nostre vot en contra de la modificació del Pla General Metropolità al sector de Can Jeroni Martí i del carrer de Salzillo; malgrat que s'havien acceptar moltes de les nostres al·legacions; per un motiu important i del que, com va dir la nostre regidora Laura Martínez, no van donar cap explicació i van fugir d'estudi: un possible enriquiment injust del propietari i la manca de transparència en dades econòmiques de l'expedient. Important: Tenim un bon costum que alguns (no sé per què) critiquen: revisem amb detall cada expedient que es porta al Ple. El tipex, tapant dades econòmiques, no és bon aliat ni d'aquest ni de cap govern. La transparència és un valor i un principi.
• la nostre abstenció a la modificació de les normes urbanístiques del Pla General Metropolità per a la regulació d’usos d’oficines i sanitaris a l’Eix Central de Cerdanyola; per un motiu important: la manca de seguretat jurídica conseqüència d'una gestió deficient. La responsable política, Consol Pla, reconeixia que no s'havia tramitat amb prou agilitat però alhora volia passar al nostre terrat la responsabilitat de que la modificació no fos aprovada (el PP va anunciar allà mateix el seu vot en contra i l'acord requeria majoria absoluta). O sigui, si el PP vota en contra.... nosaltres en som responsables de garantir l'aprovació (recordem que aquest és un govern en minoria per decisió dels partits que governen). Assumir les responsabilitats dóna talla política. La responsabilitat d'una mala gestió és del govern i no de l'oposició. Fer costat al comerç local és ser diligent, àgil, eficient i, tot plegat, actuar amb les màximes garanties jurídiques. Qui és qui no ha fet costat al comerç?. L'oposició, ha de controlar l'acció del govern, mirar que la institució no en surti perjudicada per una gestió més que dolenta. El grup municipal socialista revisa les propostes, les estudia molt acuradament i decideix amb criteri. L'abstenció va ser un criteri, meditat des del recolzament indiscutible al comerç local, però des de la responsabilitat que els ciutadans i les ciutadanes ens han donat. Destacable: Consol Pla va lloar, en aquest tema, la coherència del Partit Popular, malgrat el seu vot negatiu.

Del Ple podria explicar moltes més coses, però no vull fer de cronista. Ja es veu que no soc periodista i crec que això els correspon a aquests professionals. Per cert.......encara tinc present el meu compromís de dedicar un dia d'aquests un post a la "comunicació local".

Si voldria però, des d'aquestes línies, deixar constància que la sessió plenària s’obria amb un minut de silenci en memòria de Jesús Garcia, regidor del PP des de 1995 al passat mes de maig, recentment desaparegut; i que el portaveu popular, Antonio González, agraïa el condol en nom del seu partit i de la família de García.

Altres temes que ens han ocupat la setmana que ara acaba:

La manifestació d'ahir sobre el dret de decidir sobre infraestructures, que a més a més té relació amb la moció que CIU va presentar al plenari municipal, demanant la dimissió de la ministra Magdalena Álvarez. La primera demostra el grau de preocupació de la ciutadania catalana cap a l'estat de les infraestructures del nostre país. La segona, mostra la cara hipòcrita de CIU que vol, amb la seva presència a la manifestació i amb la presentació de la moció, fer una cortina de fum intentant que s´oblidi la seva responsabilitat de govern de 23 anys, el seu suport de 8 anys al govern del PP en el període en què es va aguditzar el dèficit d´infraestructures a Catalunya, i que mai no va demanar ni el traspàs de Rodalies ni va plantejar mai l´exigència que la Generalitat intervingues en la planificació de la gran obra pública de l´Estat a Catalunya. Important: aquesta és la seva herència, ells que aquí Cerdanyola són tant fàcils a parlar d'herències.

I el paper de ICV-EUiA donant suport a la moció?... Només dir que tornem a veure les dues filosofies d'aquest grup: el dia 8 de novembre , fa quatre dies, en el Ple de la Diputació de Barcelona, i sobre la base de que no era el paper d’un govern local demanar la dimissió de la Ministra de Foment, ICV es va abstenir. Serà que Cerdanyola és ara la caixa de ressonància del Parlamant, o no es govern local o es que ICV-EUiA ha de fer costat a CIU malgrat entrar en contradiccions de discurs?.

I front a tot plegat.....el compromís del PSC per treballar per a la solució dels problemes, lluny de posicionaments electoralistes que no de compromís amb el pais.

Us deixo al bloc la intervenció del President de la Generalitat, José Montilla, on retreu a l'Artur Mas que es "disfressa de llop aquí, i a Madrid fa de xai i estén la mà al PP" (això també em sona a Cerdanyola). Montilla va afirmar, a més, que "els problemes d'infraestructures no es produeixen per manca d'inversions de fa tres dies".

MOLTES COSES QUE EXPLICAR

Sí. La manca de temps durant els últims dies ha donat el color a la setmana. Molts temes sobre la taula. Intentaré fer un breu resum abans que el Ple passi a primer pla de l'actualitat local.

D'una banda la setmana de les informatives ha vingut acompanyada, com sempre, per les propostes en positiu que el nostre grup portarà a la sessió plenària que es farà demà. Aquesta vegada portem una proposta pròpia i altre de la que ens hem volgut fer resó. Les hem explicat, com sempre, en una roda de premsa.

Les activitats i l'activisme contra la violència de gènere vers les dones ha marcat l'agenda de la setmana i especialment durant dissabte i diumenge. A la VI Conferència del PSC es va fer un acte commemoratiu sobre aquest tema. Mentre, a Cerdanyola, es feien les activitats i actes previstos. Destaquen la Iª la marxa contra la violència de gènere així com altres activitats programades.

En un àmbit més polític, la VI Conferència del partit ha mostrat altre cop que el PSC és l'únic partit capaç d'organitzar una conferència amb aquest nivell (tant amb nombre de participants com amb debat i implicació de les agrupacions i federacions). La representació de Cerdanyola ha estat nombrosa. De la conferència destacar la intervenció del President i la de la Ministra Carme Chacón que ha tornat a demostrar que té la força, la capacitat i la convicció per liderar el projecte del PSC a les properes Eleccions Generals. Només cal dir: endavant Carme!!.

LA SETMANA

Abans que comenci la setmana de les comissions informatives que, com sabeu, té entitat i protagonisme propi en l'activitat municipal, no volia deixar de comentar alguns temes.

Assemblea Extraordinària del PSC de Cerdanyola per a l'elecció d'una nova Executiva de la que formo part.

L'important: La demostració, altre vegada, de les profundes conviccions democràtiques de la militància; l'assemblea va ser una festa democràtica del partit.

Destacable amb subrayat: Ningú no va oblidar la figura i la tasca d'unitat desenvolupada durant els darrers anys per José Miguel Moreno. Les veus van ser unànimes. Jo, de manera molt especial, ara el vull agrair l'ajut, la comprensió, de vegades fins i tot la "complicitat" en bons i no tant bons moments. Ajuda, comprensió i complicitat amb la que vull continuar comptant. Amb la que ja sé que compto, tant al grup municipal com al partit. Gràcies.

Les polítiques de gènere: un compromís democràtic. Aquest ha estat el títol de la conferència de clausura d'una setmana plena d'activitats (lúdiques i formatives) per al personal; la setmana de qualitat que cada any fem a Esplugues. Amb el títol ja us podeu imaginar: posar les polítiques de gènere en la centralitat de l'activitat municipal: L'urbanisme vist des de la perspectiva de la vida quotidiana, la seguretat ciutadana amb ulls de dona, els pressupostos amb perspectiva de gènere, la igualtat en tots els àmbits; de manera que les dones no tant sols tinguem els drets,... també les oportunitats. Aquest és un compromís democràtic que m'agradaria fer real a la meva ciutat. De moment el puc viure on treballo però......tot arribarà.

Finalment, no puc deixar de comentar que el proper diumenge tenim tots una cita: Sant Iscle. Aquesta serà una trobada que em tornarà, com altres vegades, els records de les excursions a Can Catà, de la tornada amb la classe de l'Anunciata (parlo de més de 30 anys), amb les xiruques i els pans beneïts. Una bona oportunitat també per compartir una estona amb els amics i amigues de sempre, amb els companys i companyes de partit.

Fins diumenge!!.

UNA MÉS!!!

Avui repassava al bloc de la Lourdes un post de gener d'enguany sobre dones, blocs i política i m'han cridat especialment l'atenció unes dades: A la bloquesfera catalana (bloc de Saül Gordillo) només hi ha un 14,25% de dones i entre els blocs del PSC hi ha un 21,76%.

La presència de dones a la bloquesfera política és encara petita, al voltant del 16%.

Així és. Els blocs són en general una eina idònia de comunicació, però especialment per a les dones; ens permet fer xarxa, crear espais de diàleg i d'exposició de les nostres idees; i tot de manera que optimitzem el nostre temps.

Ara a la xarxa de Cerdanyola tenim un nou bloc: el bloc de l'Esther . Des d'aquí,.....FELICITATS a l'Esther!!. A tots,......us invito a fer-li una visita. A les dones......ja som una més a la xarxa!!.

Crec que a Cerdanyola els blocs socialistes estan augmentant dia a dia. Cal fer créixer també els blocs de les dones.

El President parla clar: Espanya serà plural o no serà.

Avui, tornant de la feina, escoltava al ràdio un petit resum del discurs que el President Montilla va fer ahir a Madrid, al Nueva Economía Forum. Petites frases, escollides d'entre una conferència, deixen veure un President decidit a reclamar que Espanya compleixi amb Catalunya, a dir clarament que Espanya ha de comptar amb Catalunya i que Catalunya vol continuar sent un motor econòmic i polític per a Espanya.

Idees que a mi m'han semblant importants:

"La situación de Catalunya no admite respuestas en clave de campaña electoral. Ni frases ingeniosas pensando en los titulares de los medios.
No es ésta la intención del Gobierno de Catalunya que se ha impuesto el deber de revertir este estado de ánimo. Y piensa hacerlo sin alterar un ápice la norma de conducta que se impuso al inicio del mandato:
_ asegurar la estabilidad política,
_ desarrollar el Estatuto,
_ ejecutar metódicamente el Programa de gobierno acordado entre las fuerzas políticas que constituyen la actual mayoría en el Parlament de Catalunya.
_ trabajar codo con codo con la sociedad catalana para asentar las bases sólidas del futuro de Catalunya.

Y entiendo que este mismo propósito ha de ser el de las instituciones del Estado si se quiere evitar un alejamiento de Catalunya que podría llegar a ser irreversible.".....

... Quienes estos años han permitido cuando no alentado los más injustos ataques a Catalunya, a menudo acusándonos de insolidarios y de querer romper España, deben entender muy claramente que cada ataque a Catalunya, cada ofensa proferida gratuitamente y por cálculo electoral, no hace más que aumentar la desafección. Porque a mi juicio, quienes más vociferan proclamando una idea rígida de la España única, son los auténticos separadores, el auténtico peligro para la unidad de España. En definitiva:

Que o España es plural o no será. ...

PASSANT EL RODET

Bé. Ja tenim el resultat d'un nou ple.

Si hagués de fer un resum ràpid diria: endavant l'empresa pública per a la gestió urbanística, endavant unes ordenances fiscals continuistes i aturada a les propostes sobre polítiques de les persones.

Segur que és cabdal dotar dels instruments de gestió urbanística la ciutat, de manera que els temes estratègics en aquest àmbit siguin ràpids, àgils i garanteixin totes les seguretats jurídiques necessàries; per això vàrem votar que sí al tret de sortida per a la constitució d'una empresa pública (100% capital municipal) amb aquests objectius; per això i per que tots hem fet un esforç de consens i, en aquest sentit, totes les propostes plantejades des del nostre grup han estat recollides en la memòria corresponent.

Però no és menys important reorganitzar adequadament els ingressos municipals de manera que, sense increment de la pressió fiscal si no tot al contrari, cada un de nosaltres identifiquem amb claredat per què i on van els impostos municipals que paguem. En aquest sentit altres ordenances haguessin estat possibles: ordenances amb una baixada més gran del tipus impositiu de l'IBI; amb una contenció quan els preus públics de serveis com els que es presten al Guiera i que afecten directament a una vida més saludable i de qualitat; amb una corresponsabilitat ciutadana en la gestió dels residus. És per això que vàrem votar que no.

I les polítiques de les persones... les més perjudicades per aquest govern en minoria que té el recolzament habitual del Partit Popular. Us explico:

Una vegada més els vots conjunts de ICV-EUiA, CIU i PP van fer de rodet per rebutjar les dues mocions socialistes : retransmissió de plens -a la ràdio, a Internet i en directe- i l'adhesió al programa de la Generalitat de Minuts Menuts.

De la primera que us haig de dir?: la participació, la comunicació i la informació van quedar mutilades; bé, per ser més precisa.....diuen que comparteixen l'esperit però que ara no és el moment. Quan serà el moment? Porten més de quatre anys governant i, si anem a consultar els plens municipals a la pàgina institucional, només pots saber el que s'aprovat, no el que s'ha dit . Quina mania és aquesta de voler limitar la informació? Els plens no es poden seguir, no es poden consultar, no es volen retransmetre, es tanquen portes si cal.....Tot plegat un mal sabor per a qui creiem que la transparència, la informació, la comunicació són valors cabdals en el sistema. Els polítics no hem d'amagar res. Ah!! m'oblidava.....sembla que hi ha un medidor d'audiències municipals (em sona d'alguna cosa) que, en aquest cas, ha aconsellat la regidora Pujol a considerar que un programa de retransmissió directa de plens seria feixuc i poc operatiu. Feixuc per a qui?

De la moció de "Minuts Menuts", la posició dels grups de govern va ser diferent: CIU va fer servir els mateixos arguments aquí que a Sant Cugat per rebutjar-la. Si més no,... sembla coherent; però ICV-EUiA?? No. Aquesta coalició té dues filosofies: una quan governa,....altre quan està a l' oposició. Els esperits van tornar a sortir a la sala de plens: ICV-EUiA rebutja la moció amb l'argument que l'esperit de la moció i del projecte està previst en el seu programa, en el seu projecte educatiu. Però srs. i sres. aquest és un projecte de conciliació. La regidora de la dona, de la igualtat de gènere ...... té alguna cosa a dir? No s'ha entès el projecte? Saben quan paguen les mares i els pares quan demanen un servei de canguratge? o quan fan servir ludoteques sense cap control tècnic per a les necessitats que cobririen amb el projecte que es va plantejar? Llàstima, altre vegada, que la voluntat d'abaixar el cap davant les posicions de CIU hagi fet perdre (si més nos deixar-ho per més endavant) un servei per a la ciutadania.

Per cert,.....he buscat l'esperit de minuts menuts i no l'he trobat ni al programa d'ICV-EUiA ni a cap racó de la nostra pàgina institucional.

El Facta non Verba........s'ha quedat només amb l'esperit.!!!

JA HI SOM

Avui pensava, mentre mirava el Riu Sec, que els mesos cauen ràpidament. Les notícies em semblaven de fa molt temps i és perque entre la inauguració del pàrquing del Passeig del Pont (per agafar una notícia rellevant de la revista) i avui, han passat moltes coses. Normal, la revista diu "setembre-octubre" però hi ha notícies fins i tot de juliol.

Aquesta setmana ens tindrà ocupats amb la propera sessió plenària que porta temes importants per a la Ciutat: les Ordenances Fiscals (els impostos i taxes que pagarem durant el 2008) i la possible creació d'una empresa urbanística són dos dels temes de pes que l'equip de govern porta al ple. Nosaltres,.....dues mocions que connecten directament amb l'actualitat, la participació i les persones. Us explico:

1. Retransmissió dels plens per la ràdio i per Internet, de manera que s'apropi la política municipal a la ciutadania; que els veïns i les veïnes puguin sentir i veure el que els polítics que ells han escollit fan o desfan. Obrir el Ple a la Ciutat i, en temes importants, pantalla al carrer (com es va fer amb el ple d'investidura). Es tracta de fer que la participació a Cerdanyola sigui una realitat ja.
2. Adhesió al programa de "Minuts Menuts" que impulsa la Generalitat de Catalunya per crear espais per a nens i nenes de 0 a 3 anys, oberts fora de l'horari escolar i de dilluns a divendres, i donar un petit "respir" a les famílies impulsant les polítiques de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Ara és el temps de fer polítiques per a les persones de Cerdanyola, de millorar la qualitat de vida.

Ahir divendres vàrem presentar les dues mocions en roda de premsa , seguint amb la dinàmica, que ja us vaig explicar, de fer una presentació prèvia als mitjans de comunicació amb la intenció que tots els veïns i veïnes coneguin les nostres propostes.

Bé. Esperem que la política mal entesa no deixi Cerdanyola sense aquests dos serveis. Ja ho veurem. Com sempre......us esperem a la sala de sessions.!!

COMPANYS I LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Avui comença la setmana de les informatives. Ens esperen uns dies intensos, tant pel que fa la preparació dels assumptes com per les diferents reunions. El proper ple: 25 d'octubre. Segur que haurà assumptes interessants.

Però abans que centrem l'atenció en els temes més de ciutat, no m'he pogut estar de recordar que avui fa 67 anys de l'afusellament del President Companys.

Carme Chacón, Manuela de Madre i José Zaragoza han encapçalat l'ofrena al President afusellat.

El mateix dia que fa 67 anys van assessinar Companys, un dirigent del Partit Popular, Major Oreja, afirma que no condemnarà la dictadura.

Mentre "aquesta gent" s'entesta en imposar l'oblit sistemàtic de les "altres" víctimes de la guerra i del franquisme, de les víctimes de l'oblit, la resta de forces polítiques han aconseguit consensuar un text que "posarà a l'ordenament jurídic el que fins ara només portàvem al cor i a la memòria". El pais segueix endavant.

Us deixo una vinyeta que he tret del bloc de la Lourdes i que il·lustra molt bé tot el tema".

LA GENIALITAT D'UN ESCRIPTOR

Frankfurt s'ha convertit en una oportunitat exponencial per a la cultura catalana. També ha estat una oportunitat d'escoltar, amb la seva genialitat, Quim Monzó.

Un compte que no és un compte, un discurs que no és un discurs, però que agafa la seva forma per explicar el caminar de la nostra cultura, de la nostra llengua.

També avui, 12 d'octubre, és un molt bon dia per escoltar el compte discurs inaugural de Quim Monzó a la fira de Frankfurt. Us agradarà.

LA HISPANITAT DE DON MARIANO

Avui 12 d'octubre, uns diuen dia de la Hispanitat, altres dia de Espanya. S'està celebrant l'arribada de Cristóbal Colom a terres americanes. Aquest és el seu veritable origen com a festa. Festa que té sentit des del punt de vista del que és hispànic i que hauria de servir per fer pont entre les diferents cultures hispàniques. Les desfilades d'exercit, les mostres del poder armat d'aquesta Espanya, responen a formes arcaiques de celebració que avui deixaré per un altre moment.

El que crec és que la festa d'Espanya hauria de ser el 6 de desembre, dia de la Constitució. Aquest sí que és un fet que, com a Estat, ens uneix a tots els pobles de l'Espanya actual.

Dit això no m'he pogut estar de dedicar unes paraules a les últimes proclames del Partit Popular i don Mariano.

Suposo que tots heu vist el "vídeo de campanya" que se'ns ha presentat al més pur estil institucional. Quan l'he vist m'ha produït esgarrifances.

La imatge del vídeo, vol posar Rajoy en un nivell de l'Estat que, mal que li sàpiga, no té. Si del que parla és d'una festa estatal (12 d'octubre) ell vol substituir el Rei com a Cap d'Estat?. És per això que darrera seu té la bandera espanyola en lloc de la del seu partit? O ara creu don Mariano que representa a tota la ciutadania espanyola?

Les paraules d'agitació, d'anim a sortir al carrer, a mostrar l'orgull de ser espanyol són una arenga als seus seguidors a que el 12 d'octubre es converteixi en un dia d'enfrontament i no de festa i celebració.

El Partit Popular que sempre s'autoanomena com a defensor de la Constitució del 78, ha fet amb això un greu insult precisament a aquesta norma bàsica. Els símbols i les institucions són elements d'unitat i no pas de desunió.

Pel Partit Popular ja ha començat la carrera electoral, però aquesta vegada ha sortit en una direcció perillosa. La mateixa direcció que fa mesos l'ha empés a situar-se cada vegada més a la dreta i més lluny de la democràcia.

UNA NOTA DE BON HUMOR

Us haig de recomanar la visita al blog de l'Aintzane.



Segur que us farà somriure:



http://aintzaneconesa.blogspot.com/2007/10/vdeo-jse.html

MEMORABLE!!!!

Així defineixo l'últim ple municipal.

Alguns poden dir que soc massa optimista. Però és així perque vàrem aconseguir que un servei muncipal, amb divuit anys d'història a la nostra ciutat, no s'anés en orris gràcies a maniobres politiqueres del "nostre sr. alcalde".

L'Aula de Música Moderna va arribar al Ple tocada de mort. Va sortir amb un futur per endavant. La cultura, l'educació, els joves, la ciutat.....HAN GUANYAT,..... el govern municipal ha perdut!!.

De la crònica del Ple en sentirem de moltes i de molts colors però jo destacaria:

1.- Moltes modificacions pressupostàries. Unes per declarar l'assabentat, altres per ser ratificades. I direu,....quina diferència hi ha?. Doncs les primeres no es voten (l'alcalde les ha aprovat per decret tenint competència per fer-ho). Més o menys criticables pel seu contingut però pot fer-ho. Les segones s'han de ratificar perque l'alcade les ha aprovat sense que sigui competent per pendre aquesta decisió. Per això el Ple les havia d'aprovar (ratificar). La separació de poders als ajuntaments també és un fet real, legal. Sembla una futesa però no és així. És en aquest punt on vaig sentir una de les afirmacions, per part de l'alcalde i regidors d'ICV-EUiA, que no esperava sentir en aquell àmbit i procedint d'aquelles persones.

2- Morral va afirmar com us deia, i sense cap pudor democràtic, que el que importa en la gestió política són els resultats i no pas les formes. Em van fer mal les oides!!!! Cóm podia dir això en una sala de plens d'un Ajuntament democràtic??. Aquest principi: importen els resultats però no cóm aconseguir-los, s'apropa al pensament d'un filòsof detestable: Maquiavel. Quan un arriba a pensar que no importen les lleis, que el nostre estat de dret, el nostre ordenament jurídic, és un destorb.....està lindant les formes de govern dictatorials. Quan un governant creu que els seus desitjos són els desitjos del poble,....s'està extralimitant. Espero, de tot cor, que quan el sr. alcalde llegeixi l'acta de la sessió en faci una reflexió sincera. Els poders públics estan sotmesos a les lleis. No ha de ser d'altre manera.No més faltava!!!!!. Nosaltres defensarem l'estat de dret per sobre d'opinions, a risc que aquesta gent ens critiqui i parli de política en termes que no hem de compartir i que justament han fet que les persones dubtin dels seus governants. Primer fer,......despres ratificar. Aquesta ha estat la dinàmica del govern durant aquests mesos. I no per urgències (sobre les que la llei lògicament és permisiva). Les questions d'urgència han estat les urgències electoralistes amb l'objectiu de mantenir el poder. Aquest ha estat el full de ruta d'aquest govern.

3.- Pel que fa al Partit Popular s'ha de reconèixer que va mostrar notable habilitat. Volia demostrar que no hi ha pacte de govern. Doncs.... va votar la nostra moció sobre l'Aula de Música Moderna. El sr. Gonzalez va dir obertament: "así se ve que no hay pacto". Però aquesta maniobra....no demostra res. La resta de qüestions importants (que no eren poques) es van poder aprovar gràcies a l'abstenció o al vot favorable dels tres regidors populars. De moment queda clara la voluntat dels populars i també la seva força.

4.- La nostre moció relativa a l'Aula de Música Moderna va mostrar un govern feble, sense cohesió. L'alcade va haber de dir que estava d'acord amb nosaltres però que no podia votar-la favorablement perque suposadament l'insultàvem. Algú creu que si estigués d'acord s'hauria d'haver presentat una moció? Algú creu que els professors, els alumnes, els gestors, estaven allà només per passar una estona? El que és cert és que nosaltres no voliem ser còmplices de la pèrdua d'un servei amb tanta solera a la ciutat, d'un servei que ningú no ha dit mai que no funcionés, ans al contrari, d'un servei que en aquells moments ja tenia al voltant de 150 inscripcions. La moció va provocar els nervis tant a ICV-EUiA com a CIU, que va intentar desmarcar-se i rentar la roba bruta dient, amb arguments infantils, que els interessats no havien parlat amb ells, com a partit, fins el dia d'abans, que hi han regidories i regidories i que aquest govern el formen dos grups; que es fa el que es pot ja que l'herència socialista, l'herència dels 23 anys, (ja hi tornem!!).... un conjunt d'afirmacions enrabiades que van provocar (després d'una bona intervenció nostre) que el PP acabés dient que la votava favorablement. Intacta, tal com s'havia presentat, amb les afirmacions relatives a la mala gestió del govern, és tal com va ser aprovada. Amb un govern dividit i amb un alcalde desencaixat. Ah!!!!......i amb la sala i la plaça plena d'usuaris del servei, els professors, els ciutadans i les ciutadanes preocupats pel tancament del servei, tancament que vàrem evitar.

5.- La nostre moció sobre la solució del tema dels abocadors, no va ser aprovada, però vàrem estar acompanyats per una bona representació de persones preocupades per l'acció del govern en aquest tema, persones del PSC i d'altres alternatives polítiques. La ciutat reclama informació sobre les solucions, vol saber i està cansada de tant ocultisme. Aquí el PP els va fer costat sense cap mirament. Mentre el sr. Gonzàlez explicava l'urbanisme des del desconeixement i el simplisme total i absolut, i els regidors del govern, com es fa amb els nens, avalaven les seves "gràfiques" (van dir) explicacions.

6.- De la nostre moció sobre el nom "uralita" .......va ser aprovada amb els vots en contra del PP (encara no entenc per què, volia demostrar, pot ser, que no té cap pacte amb nosaltres?).

7.- Finalment, ja sabeu, arribà el moment dels precs i les preguntes:

a) Nosaltres, un prec: que es torni a deixar útil el parc infantil que hi havia al costat de la biblioteca. Ells, amb la locura electoral, havien promés que seria operatiu acabades les obres i ara diuen que va per força temps ja que formarà part d'altre projecte urbanísitic, juntament amb les finques del costat del Passeig del Pont. Només dir que voliem sensibilitat amb la ciutat, amb els nens i les nenes de la zona que han perdut un espai d'esbarjo; el regidor Cayuela va saltar amb una desafortunada "passió" que veig que el caracteritza, escridassant i parlant dels famosos 23 anys socialistes. D'aquest discurs victimista estic bastant farta. No estic avergonyida de formar part d'un partit que ha tingut responsabilitat de govern, compartida amb altres que ara es renten les mans, durant bastants anys. Anys de començament dels ajuntaments democràtics, després de la foscor franquista, anys d'aprenentatge en la gestió pública, anys d'il·lusions i d'encertos però també d'errades (per descomptat). Però aquests d'ara (que repeteixo també hi eren abans) quan no troben arguments, ...... només s'excusen en el passat, passat que comparteixen més que jo i més que la resta de regidors del meu grup (la majoria sóm nous en aquesta tasca). Ara és l'hora de fer feina, de parlar del present i dels projectes de futur.

b) Després, la ronda de preguntes va començar amb una sobre les activitats de la regidoria de les dones, altre sobre la radio municipal i la repetició de les que, encara i després de dos mesos, no han estat capaços de respondre. Jo em vaig encarregar de les "deutes" i vaig tenir el "gust" d'escoltar de l'alcade un d'aquells "grans discursos" que semblen preparats per fer-los des d'un púlpit. Per contestar sobre les mesures preses en relació a l'estalvi energètic a les dependències municipals, el sr. Morral em va parlar fins i tot de Deu i de l'obra de la creació d'aquest mon. De les mesures,... ni paraula. Deu ser que no n'hi ha. O sigui.....preguntes concretes.....respostes ambígües i disperses. De l'informe sobre els actes vandàlics, .....més del mateix. Encara no sabem res. Serà que no saben el que els hi demanem?.

Al final de tot,.....el plenillo va deixar veure i sentir la diversitat de Cerdanyola: els defensors (alumnes i professors) de l'Aula de Música Moderna que, com és natural, acusaven el govern de mentider entre d'altres lindeses; el representant de Gent per Bellaterra que va fer la intervenció que havia de fer al ple de juliol sobre el tema de Can Jeroni; la petició que algun carrer de la ciutat prengués el nom de Josep M. Xirinacs; el joves que van denunciar la passitivitat municipal vers la política juvenil i l'estat de deteriorament del Casal de Joves (altre herència dels socialistes que acabarà per derruir-se totalment).

Bé. Una tarda de sessions que va acabar passades les onze de la nit, això si , acompanyats de la música moderna de l'Aula que haviem aconseguit mantenir.

Enhorabona Cerdanyola!!!!!!

COMENÇA LA TEMPORADA

Ja hi som. Comença la temporada. S'està preparant tot de cara al proper ple. Aquesta ha estat una setmana de comissions informatives. El grup, com ja s'havia plantejat, està dedicat a preparar els temes. Aquest serà un ple important, comença a tocar-se el tema del direccional i això és estratègic per la ciutat.
Però la política no és només els ordres del dia de les comissions informatives o del Ple, la política és voler construir ciutat i això vol dir està atent al que es viu al carrer. En aquest sentit hi ha dos temes d'actualitat. Els mitjans n'han parlat: el tancament de l'aula de música moderna i el fet que Cerdanyola sigui la ciutat número 1 en casos de càncer de pleura.
Nosaltres hem de dir alguna cosa. Volem ser les veus dels veïns i veïnes. Que les veïnes i els veïns ens utilitzin en aquest sentit.
És per això que presentem tres mocions en aquest ple:

• Contra el tancament de l'aula de música moderna.
  
• Donar prioritats als treballs de la comissió del nomenclàtor del barri que va des de l'estació de la RENFE fins a l'entrada nord de la ciutat (a totes dues bandes de la Ctra.) i rebutjar per sempre el nom d'uralita de la nostra ciutat, cap barri, cap carrer, cap indret, cap dependència, cap associació ha de fer servir aquet nom que va lligat amb la malaltia i la mort. S'ho mereixen els afectats i els seus familiars.
  
• Retirada de l'ordre del dia del ple de la modificació del centre direccional i que primer de tot s'aclari com es resoldrà el tema dels abocadors. Es planifiquen els habitatges massa a prop i fins i tot a sobre d'algun d'ells.

Ja hem fet una roda de premsa sobre tot plegat. Cal que la nostra opinió sobrepassi les parets del saló de plens. Us deixo la imatge de la roda de premsa que hem fet a la seu del partit.Ah!!! Esperem trobar en la resta de grups la sensibilitat necessària per aprovar-ne les tres. El ple del 27 pot ser molt interessant. No hi falteu!!.

De les comissions informatives.....us explicaré el més destacable d'una a la que jo assisteixo: la de Pressidència. El PSC dos regidors, la resta de partits no assisteixen o arriben cinc minuts abans d'acabar. Us explico: es va començar la reunió amb la sòla assistència dels dos regidors nostres, Paco Ortiz i jo mateixa. Cap altre regidor (llevat de la presidenta, només faltava!!). Ni ICV-EUiA, ni CIU, ni el Partit Popular. No els interessa. CIU va arribar cinc minuts abans d'acabar. Una pena. I direu que pot ser a la resta de comissions és diferent. Doncs no canvia gaire. Preguntes sense resposta, incompliment d'horari,....Cobrar, cobraran igual, els temes també s'aprovaran igual,....doncs................es veu que la ciutat no es mereix ni una mica del seu temps. Pot ser ningú els ha explicat que les informatives és allà on la llei preveu la participació de tots els partits de manera ponderada a la de la representació que ostenten. Cerdanyola es mereix quelcom més que aquesta deixadesa.

El que sí que sembla que donen importància és a una "volteta", amb autocar al direccional, que s'està preparant per a la setmana de després del plenari, i que durarà TOT EL MATÍ. En aquesta comissió que us he comentat volien que confirmessim la nostra assistència, per saber del número de places. És fort....no hi ha temps per les reunions preceptives i en canvi per això..... Bé, lastimós però és així. Ja veurem com el nostre grup, des de l'oposició, pot posar fil a l'agulla per posar ordre en el desori!!.

Ah!!! per acabar un tema molt diferent però no menys interessant: avui el Cerdanyola Club d'Hoquei ha jugat contra el Barça a casa nostra (sí....ja estem a la divisió d'honor, a la OK lliga). El resultat: 1 a 3. Però hem perdut amb dignitat. Comencem bé. El pavellò de gom a gom, pràcticament no havia lloc.

Aquesta serà una temporada interessant a tots els nivells: política i esport.

MALAURADAMENT SÓM EL NÚMERO 1

Una notícia important: Cerdanyola és la ciutat de l'Estat amb el registre més alt de casos de càncer de pleura. Malauradament Cerdanyola en això és el número 1. Les dades les ha donat un organisme prou solvent: el ministeri de sanitat. El mateix ministeri apunta la presència de l'amiant com a causa principal.

Un acte important: dijous 13 de setembre d'enguany, assemblea de l'associació d'afectats per l'amiant. A l'ordre del dia entre d'altres,..... els afectats passius, és a dir aquelles persones que pateixen la malaltia (en major o menor grau) sense haver treballat directament a la Uralita. Els afectats estan preocupats, sobre tot, per deixar clar que l'empresa és la responsable d'això.

Una evidència: cap política local preventiva.

Una realitat: Cerdanyola continuarà, durant molt temps, patint els resultats d'aquesta expossició incontrolada.

Vaig estar a l'assemblea. Mentre escoltava les persones afectades o els familiars d'afectats, els metges, els jurístes, em va venir al cap un escrit que ja fa algun temps havia fet el meu company de grup municipal, Josep Tarrés. L'he volgut recuperar:

AMB L’AMIANT……….PROU DE PASSIVITAT

Aquesta setmana ha estat el Josep, no fa ni tres setmanes va ser la Maria Teresa........han mort per que fa 20 o 30 anys varen ser involuntaris veïns d’un focus de contaminació d’amiant...…….
No estem parlant del passat de Cerdanyola, com altres s’entesten a creure i voler veure....
És present i així serà en els propers anys.
Afortunadament ara ja no hi ha un focus contaminant actiu però molts dels veïns de la nostra ciutat que ho eren en els anys 70 o 80 tenen quantitats variables d’amiant dins els seus pulmons…..
Per sort només una minoria patirà les conseqüències….....
Per altre banda ara és possible aconseguir que no hi hagi ni un cas més d’afectats, reduint l’exposició a ZERO.
…..Això és la realitat¡¡¡¡
Conscient d’aquesta situació ja fa tres llargs anys vaig demanar amb insistència i finalment em van concedir una audiència al ple municipal per exposar-la i així ho vaig fer.
Vaig insistir molt en que una altre actitud era possible, que calia un compromís i una política municipal enèrgica …
Que era possible donar la volta a la situació i amb una actitud positiva passar de ser un municipi passiu, resignat i avergonyit per la seva desgràcia a ser un municipi capdavanter, pioner amb polítiques de protecció i informació als exposats i als afectats i model a seguir per altres municipis per les seves polítiques de desamiantatge tant de l ’industrial com dels domèstic.
Acabada la legislatura no hi ha hagut el més petit canvi i per agreujar-ho cap dels partits del govern local que ara acaben fan el més petit esment a aquesta realitat en el seu programa electoral per a la propera legislatura....
¡Ho volen seguir ignorant!
Ja n’hi ha prou de mirar cap un altre banda, de fer-se el sord i el cec…….ja n’hi ha prou de passivitat institucional.
Cal afrontar el problema amb serenitat i serietat.
Ara que el tribunal suprem comença a donar la raó als afectats, ara que el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat prenen mesures per tractar el problema...
Aquí, a casa nostre, els partits del tripartit municipal no ho consideren tema d’interés i ni en parlen.
Només el PSC renovat i encapçalat per l’Antonio Cárdenas li dona la importància que té i ho inclou com un compromís dins el seu programa electoral.

Josep Tarrés i Olivella

Com ja deia en Josep, això és el nostre passat però també el nostre present, i ho serà per molt temps. Des dels poders públics no en poden girar el cap, aquest és un tema important a Cerdanyola, el Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit del Sentit Comú com diu l'Iceta) ho sap i lluitarà per implementar polítiques de prevenció i atenció a les persones afectades.......en això sí que hem de ser la ciutat número 1.

LA DIADA: ARA FARÀ 30 ANYS

Un milió de catalans i catalanes es manifestàvem a Barcelona. Setembre de 1977. Recòrrer els carrers del centre (Passeig de Gràcia, Plaça Catalanya, Rambla....) va ser molt difícil. Pàcticament no podiem caminar però tots i totes ho feiem amb les ganes de reivindicar el retorn del Pressident de la Generalitat de l'exili (Josep Tarradellas). De fet celebravem, amb esperança, el retorn de l'autogevern català.

Els anys del franquisme, per Catalunya i per tota España, havien estat anys de foscor i de manca de llibertats individuals i col·lectives.

Ens havien precedit cents de manifestacions amb un sol crit: Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia; per fi haviem aconseguit iniciar un procés que ens portaria a una nova definició territorial d'Estat i, per tant, a una nova època d'autogovern a Catalunya.

Jo recordo aquesta manifestació com cap altre. Pot ser l'edat, pot ser la il·lusió. El cas és que només fins molt més tard, en comptades ocasions (atemptat de l'hipercor, assassinat del company Ernest Lluch i contra la guerra d'Irak) hem tingut tots un sol crit, una mateixa aspiració: contra el terrorisme i per la pau.

Avui, després de 30 anys d'autogovern , tenim una nova Catalunya; una Catalunya amb més autogovern, amb més llibertat, però amb nous reptes.

Ara és necessari que el nostre sigui un pais de primera i que, com va dir el pressident Montilla al discurs d'investidura, sigui un referent per a la resta de pobles d'Espanya; de manera que estigui situada a nivell europeu entre les primeres.

Per això caldrà que els poder públics (en especial Generalitat i ajuntaments) facin del catalanisme social la seva bandera, la bandera de Catalunya.

Fer que Catalunya sigui integradora (com ho ha estat sempre) amb els nouvingunts que ara són d'arreu del mon. Que els poders públics pensin en les persones, fent de les polítiques socials l'eix vertebrador de tota l'acció. Cal conectar amb els problemes reals dels homes i les dones. Fa falta dotar el pais de les millors infrastructures, millors serveis, millors administracions,.....

En definitva crec que es tracta de que les causes de desigualtat desapareguin, que (citant a Ernest Lluch) les pors no hi siguin: por a la malaltia sense assistència, a la vellesa sense recursos, el no poder estudiar, a que els joves no es puguin independitzar per manca d'habitatge, por a no tenir accés a la cultura, a la desocupació, ....

Crec que ara, a la Diada de 2007, aquesta hauria de ser la nostra aspiració compartida.

Nou curs

La Medina (Marrakech)
Calella de Palafrugell des del camí de ronda

Setembre ja està aquí. Com cada any deixem les imatges d'estiu, les vacances, els paisatges de foto i ens endinsem en la rutina de cada dia: les escoles, la feina, ...
Aquí deixo les dues imatges del que ha estat el meu estiu 2007. Els dos llocs valen la pena.

Ja vaig dir que de Marrakech em quedo amb les olors de les espècies. De Palafrugell....els camins de ronda.

Ara, amb forces renovades, tornem a Cerdanyola, a la preparació del nou curs escolar però també a la del nou curs polític.

I, totes dues coses es van ajuntar, malauradament, el 3 de setembre en un sol acte: la inauguració de l'exposició sobre els 25 anys de l'Escola La Sínia.

L'exposició, recull fotogràfic de la història de l'escola, està organitzada al voltant dels tres colors bàsics i del negre. El més destacable: és el resultat de la participació de la comunitat educativa de l'escola, pares, mares i alumnes. Val la pena visitar-la. Us la recomano.

L'acte d'inauguració, amb una sala plena de gom a gom, van intervenir una de les mestres de la Sínia i la presidenta de l'AMPA. Va tancar les intervencions el regidor d'educació. El més destacable: l'afirmació del regidor que ara, en aquests moments, el nou govern municipal treballa per dissenyar la feina i els objectius que es volen assolir en el nou mandat.

Curiós oi?

Fins ara tots els discursos d'aquest nou govern giraven al voltant d'una sola idea: la continuació d'un projecte. El de Cerdanyola és un projecte que hores d'ara no té objectius definits?

Em sembla, si més no, preocupant.

Nous temps a la sala de plens

Hola.

M'heu de disculpar. El ple va ser dijous 26 de juliol, però jo marxava de vacances el diumenge 29. Tot no es pot fer. Abans del ple calia fer feina. Si volem fer una oposició responsable és imprescindible treballar i treballar a fons. Després del ple......havia de desconnectar una mica.

La primera setmana de vacances ha estat a Marrakech. Impressionant. Colors, olors, sorolls,.....tot molt diferent. És una ciutat que s'ha de visitar. El millor: les olors de les espècies. El pitjor: l'onada de calor que hem patit directament. Però en tot cas, crec que hi tornaré.

Ara, des de Palafrugell, m'he animat a agafar el fil dels esdeveniments de Cerdanyola. Havia de complir el compromís amb aquest Diari.

L'últim ple (26 de juliol) va ser maratonià. Com ja havia estat tota la setmana anterior. La quantitat i importància dels temes de l'ordre del dia feien preveure que no seria d'altre manera.

El nostre grup vol marcar un nou estil de fer política municipal. Una nova forma de fer oposició. Crec que ho vam aconseguir: tres propostes en positiu, un seguit de preguntes de seguiment de l'acció de govern i varis dels nostres regidors prenent paraula i responsabilitzant-se directament del temes segons la seva matèria.

Us faré un breu resum de la sessió plenària:

La nostra proposta de retirar de l'ordre del dia el tema de Can Jeroni, per fer un estudi seriós de la proposta de Gent per Bellaterra, evidentment no va ser aprovada. Ens van passar el rodet dels vots del tres partits: ICV-EUiA, CIU i PP. Però, amb la nostra intervenció en el debat de la proposta del govern, van quedar estorats. La sala de plens sencera va quedar parada: la defensa de la participació de la ciutadania més enllà del que és reglat per llei, la necessitat de mesurar l'impacte ambiental de la modificació urbanística plantejada, l'estudi del tema de les antenes, etc. Cap regidor del govern, ni el responsable d'urbanisme, va ser capaç de rebatre els nostres arguments. Els seus arguments......la urgència. Ho vam deixar clar: ens reservem la possibilitat de recórrer l'acord ja que va directament contra llei amb una memòria tècnica que no inclou aspectes que necessàriament, i per imperatiu legal, han de ser tinguts en consideració.

La proposta del nostre grup d'incorporar Cerdanyola a la celebració de l'any internacional (2007) d'igualtat d'oportunitats va ser aprovada per unanimitat. Fins i tot el grup d'ICV-EUiA va manifestar l'agraïment als socialistes per haver-los deixat participar en el contingut.

L'altre proposta nostra, la relativa al medi ambient, també va ser aprovada per unanimitat. Es tractava d'una proposta transversal, que afecta a diverses activitats municipals.

Sobre la resta de punts inclosos a l'ordre del dia, el nostre grup va anar explicant la seva posició. Alguns van tenir el nostre vot a favor, altres en contra. Tant del vot en contra com del vot a favor, vam donar raons. Creiem que ho hem de fer. Fer política és, entre d'altres coses, explicar el què i el per què.

Finalment, en l'apartat de precs i preguntes, va tocar fer la labor de seguiment de l'acció de govern. Tres temes:

Pàrquings del Passeig del Pont: el seu preu, la possible comissió de l'empresa immobiliària que col·labora en la captació de persones interessades, la manca d'ús del català en els cartells que els ofereixen.

Estalvi d'energia i impacte ambiental: quines ordres ha donat el govern municipal per afavorir l'estalvi energètic en les dependències municipals (oficines i esportives)?.

Fets vandàlics en les instal·lacions del C.F. Fontetes: Vam demanar un informe complet de l'actuació municipal, i la constitució d'una comissió política per fer una inspecció visual de la instal·lació i poder fer una avaluació.

Les respostes del govern van estar marcades per la desorientació. No saben, ho miraran, és millor que els preguntem amb temps,......

Sobre el tema dels pàrquings, el sr. Cayuela ens va dissertar sobre el fet de la diferència entre venda i dret a l'ús de fruit, ens va dir que l'empresa cobra 600 € (100.000 de les antigues pessetes )per pàrquing "venut", però que aquest preu no incrementa el cost pel comprador (llavors és Cerdanyola Aparca qui deixa de percebre aquests euros?). Nosaltres teníem clara la diferència entre el dret a la propietat i el dret a l'ús de fruit. On no està prou clar és a les quatre cartelleres publicitàries que s'han instal·lat: parlen de "venda". Quant a la qüestió de l'ús exclusiu de la llengua castellana en els cartells publicitaris, el regidor de serveis generals va agafar el compromís de parlar amb l'empresa anunciadora. Ha calgut que nosaltres recordem al govern l'obligació que tenen totes les administracions d'impulsar l'ús de la llengua catalana en totes les activitats de l'administració o de les empreses que hi col·laboren amb ella(ho diu expressament el nou Estatut). Els regidors de CIU, sobre aquest tema, no van manifestar res.

Sobre l'acció del govern en relació a l'estalvi d'energia a les dependències municipals (oficines i instal·lacions esportives) només ens van parlar de l'enllumenat públic i ens van recordar que aquest és un tema transversal. Però a les dependències municipals què. S'ha fet o no s'ha fet res?. Van dir que és millor presentar les preguntes amb temps per poder estudiar- les.

Quant l'assumpte dels actes vandàlics al camp de futbol de les Fontetes, l'Alcalde va dir que es formaria la comissió que demanàvem i que se'ns faria l'informe. El regidor responsable de seguretat ciutadana no va dir absolutament res.

Conclusions:

1.- l'acció del grup municipal socialista va ser bona: les propostes en positiu (tres mocions) van marcar un nou estil de fer política i de fer oposició; les preguntes de seguiment, van deixar parat un govern que no té per costum haver de respondre de la seva acció. L'equip socialista és fort, competent, renovat i capaç. Està preparat per governar, però també per fer oposició. Personalment estic contenta.

2.- Es confirma que només hi ha un partit a l'oposició: nosaltres, els socialistes. El PP pràcticament només va participar votant de manera mecànica i sistemàtica cada una de les propostes del govern, llevat (només faltava) del nomenament de càrrecs de confiança que, per cert, es confirma que s'incrementen.

Destacable: l'homenatge a José Gil. Jo, personalment, he coincidit molt poc amb ell, però puc afirmar sense por a equivocar-me que és un excel·lent professional. Els treballadors públics (jo ho soc) sabem què vol dir això: rigurositat, disponibilitat, gust i vocació de servei, honradesa, esperit de millora, .... Tots els grups van mostrar el seu reconeixement i li van dedicar els millors dels desitjos per a la nova fase de la seva vida que ara comença al gaudir de la jubilació. La sala era plena d'empleats i empleades que volien ser presents en l'últim ple en que José Gil actuaria de Secretari. Això per sí mateix ja diu molt. Jo ara aprofito per tornar a manifestar-li l'agraïment, la consideració i els millors desitjos.

Bé. Crec que ara sí és un bon moment per desconnectar i, gaudint de la família, fer vacances.

Ens tornarem a retrobar al setembre. Bones vacances a tots i totes.

Obrim finestres

Hola a totes i tots.

Avui m'endinso en aquesta aventura digital. Les possibilitats de comunicació que ens obren les noves tecnologies fan que aquesta aventura sigui especialment atractiva.

Ara, en plena calor d'estiu però amb les ganes i la il·lusió de treballar per Cerdanyola des del càrrec de Regidora que ocupo, crec que és un moment excel·lent per obrir finestres a la informació, a l'intercanvi d'opinions i a la participació de tothom.

A finals de mes ens espera un ple molt mogut. Molts temes, tots importants, tots urgents. Suposo que haver "gaudit" d'un govern en minoria comporta això. Tornen temes que no han pogut ser aprovats en l'anterior mandat.

Bé, tant és. Nosaltres, el grup municipal socialista, haurem de treballar com cal: revisar els expedients, treure'n conclusions i formar una opinió.

A més a més també hem de fer feina per seguir l'acció del govern.

Ja us informaré.