A portes de l’11 de setembre....no m’he pogut estar de compartir, en aquestes línies, algunes de les idees llegides aquest estiu al voltant del debat sobre el finançament:
Un principi bàsic: Els presidents de la comunitats autònomes han de defensar els interessos de les seves respectives comunitats. El President Montilla ho està fent amb la fermesa necessària.
Un punt de sortida: L’actual sistema de finançament, resultat d’un pacte entre el Partit Popular i Convergència i Unió, al que es van sumar la resta de comunitats autònomes, ha esdevingut un fracàs, entre d’altres coses per no tenir ni una clàusula de revisió ni mecanismes d’actualització.
Unes balances i una certesa. La publicació de les balances fiscals ha deixat en categoria de fal·làcia la pretesa insolidaritat catalana. S’ha constatat que es penalitzen les comunitats que més aporten, com Catalunya.
Les negociacions: Estem davant d’una negociació entre governs: el de
L’objectiu: El nou sistema ha de posar les persones al centre. L’anivellament ha d’actuar directament sobre els serveis socials, la sanitat i l’educació; preservar la caixa única de les pensions i l’atur. Catalunya ha de tenir prou recursos per atendre les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Ni més ni menys.
4 comentaris:
what happened to the other one?
El pacte entre CiU i el PP va ser a l'any 2001, i va fixar un sistema d'anivellament que ja es venia utilitzant durant molt anys.
El PSOE sempe ha estat insolidari amb Catalunya.
Quan vulguis ens mirem els llibres d'economia d'en Quim Solé Vilanova, la Núria Bosch i la Maite Vilalta (els que han fet la nova proposta de finançament des de la banda catalana) i veiem la sangria històrica del PSOE cap al nostre país.
El PSOE no s'estima Catalunya. I el PSC sempre fa el que diu el PSOE. Així que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.
Hola Andreu.
És per tot plegat que els teus dirigents sempre volen anar amb nosaltres a nivell de l'estat o a nivell de Catalunya, perquè sense nosaltres no tocarien res de poder? o és per tot plegat que a nivell local el vostre aliat més estable és el PP?
Aclarim-nos.
Crec que fòra bó que et treiessis del cap aquesta idea d'odi/enemic cap el PSC. Vagi per endavant que nosaltres no la tenim al vosaltres i que la teva direcció tampoc.
També crec que fòra bó que aprenguis a fer política proactiva, a favor de Catalunya. El que Catalunya necessita ara és unitat i fermesa.
Andrés ese argumento es el mismo que utiliza Salvador Sostres... cualquiera que no sepa un poco del tema y lea tu comentario jamás pensaría ,primero, que tu partido es ICV y ,segundo, pensaría que el socialismo tanto catalán como español son el mismo demonio. En fin, nada más lejos de la realidad.
Publica un comentari a l'entrada