Sempre difícil, sempre complex. Les parts tenen interessos moltes vegad
es diversos, altres contraposats. És important la tenacitat, la perseverança, la confiança mútua, tenir un equip competent, fixar un bon full de ruta, tenir clars els objectius i, per sobre de tot, no veure l’altre part com a enemic sinó com a company de viatge per aconseguir un bon resultat.
Qualsevol expert el primer que et diu és: destria quines són les diferències, remarca quins són els punts o aspectes sobre els quals no hi haurà cap controvèrsia i fixa els teus objectius. Sigues clar de bon principi, rigorós, sincer i sobre tot lleial amb les parts i els acords que finalment assoleixis.
No s’oblidarà dir tampoc que no pots portar una estratègia negociadora on només vulguis guanyar tu. D'això el mestre diria Guanyar-Perdre. L’altre part tampoc pot dur el diàleg i el procés cap a un Perdre-Guanyar. Finalment mai hauries d’acordar una cosa i fer-ne d’altre o fer un ús malèvol.
Ara que veiem els resultats de la negociació del nou sistema de finançament, crec que puc dir, sense por a equivocar-me gaire, que el procés ha estat difícil, llarg, complex,…però no ha deixat de complir els trets que comento:
- Tenacitat i perseverança, per mantenir clars els objectius i per dir no quan calia.
- Un equip competent per saber com es plantegen i treballar tant amb el propi equip com amb el de l’altre part.
- Un full de ruta amb objectius clars.
- Una estratègia de “guanyar-guanyar” que ha portat a aconseguir acords.
- La confiança amb la lleialtat de totes les parts implicades que no són enemigues sinó companyes de viatge i compliran el que han acordat.
És així com s’ha aconseguit un gran acord: un canvi de model que situarà Catalunya per primer cop a la història per sobre de la mitjana i el 25% del que es recapti es quedarà aquí. Hem fet el canvi que volíem i que l’Estatut marcava, hem aconseguit capgirar la lògica després de 30 anys.
I tot això negociant d’una part amb el govern d’Espanya i d’altre el govern de Catalunya format per tres partits. Tots ells, en aquest tema, també lleials entre sí.
Llàstima que altres processos, a d’altres nivells, no es portin amb la lleialtat entre parts que tant necessària és.
No gaire lluny, aquí Cerdanyola, fer un acord entre tots els grups municipals per aconseguir una millora en les negociacions que, a una sòla banda havia engegat el govern municipal d’amagat amb l’ICS; no ha tingut les mateixes condicions. Ha estat suficient un dia perquè ICV-EUiA enceti el camí de la deslleialtat.
Voler convertir un acord que era guanyar-guanyar per veïns i totes les parts; en una guanyar per ICV-EUiA. Fer politiqueig, jugar amb un tema tant sensible com la sanitat, demanar ajut per cercar solucions, però després desprestigiar qui els ha ajudat a trobar-les, quan prèviament, anant sols, havien descartat plantar cara per manca de tenacitat, de competència i d'objectius clars.
Aquest ha estat el full de ruta que avui ha destapat el President d’ICV-EUiA. El full de ruta de la deslleialtat, del partidisme per sobre dels interessos de la ciutat.
En el cas del finançament s'ha NEGOCIAT amb majúscules; el segon cas, a Cerdanyola, s'ha negociat amb minúscules.
Llàstima
