Entre la realitat i el somni

Aquests dies molts afirmem que s’ha complert un somni. la ciutadania nord-americana ha estat capaç de donar un gir de 180 graus al seu país. El canvi de la mà d’un home negre: Obama.

L’estat emocional del mon ha canviat. També la visió que dels Estats Units teníem la majoria d’europeus. Tot plegat la prova que les persones, de manera individual i utilitzant el sistema electoral, encara podem canviar les realitats, reorientar el futur.

Obama té ara el gran repte: afrontar la situació econòmica, fer el canvi, complir els compromisos, reorientar el futur, treballar per a la pau al mon.

A nivell local el gran repte, la gran tasca, és afrontar la situació econòmica. És l’hora de la PLANIFICACIÓ ECONÒMICA en majúscules: EL PRESSUPOST.

Al pressupost es defineixen i planifiquen les polítiques que orientaran l’activitat del govern local l’any vinent. Ha de servir per implantar mesures d’ajudes a les famílies i les persones, d’impuls al desenvolupament econòmic i l’ocupació; sota l’enfocament de l’austeritat: definició de polítiques d’estalvi, congelació dels sous dels càrrecs electes i del personal de confiança política, reducció de les despeses en telefonia mòbil, propaganda, protocol, i totes les que no aportin valor de servei.

L’Ajuntament ha d’estar amb la ciutadania: no podem tenir càrrecs directius que, pel sol fet de la confiança política, ocupen dos llocs de treball al nostre Ajuntament, mentre a Cerdanyola creix el número de persones a l’atur.

Es tracta d’un exercici de responsabilitat política: posar les persones al centre, amb l’austeritat, el rigor i la voluntat de servei imprescindibles. És l’hora de les persones i no del personalisme. Es l’hora del Pressupost del Sentit Comú. Aquest és el somni que, en fer-se realitat, faria canviar Cerdanyola.