LA CUA QUE REMENA

Així és. Ara, en periode preelectoral, tothom remena la cua:

Duran i Lleida diu que no pactarà amb el PP perquè no respecta l'Estatut. Mas diu que, a Catalunya, és igual Rajoy que Zapatero.

Ridao, portaveu d'ERC, creu que CIU pactarà amb el PP.

Rajoy diu que abaixarà l'IRPF.

Herrera diu que mai pactarà amb la dreta cosa, diu, que no té clara la senyora Chacón. A què em sona això de que ICV no pactarà mai amb la dreta..?? aquest és el mateix que ha vingut a Cerdanyola i ha dit que el seu partit és un exemple per a tota Catalunya?? Aquestes contradiccions senyor Herrera.....on el portaran la propera vegada??

I nosaltres?

Nosaltres expliquem fets, compromisos fets realitats:

Llei d'Igualtat dones-homes.

Llei de la Dependència.

Matrimoni Civil entre homosexuals.

Retirada de les tropes d'Irak.

Creixement de l'ocupació estable.

Millores més que notables en el Salari Mínim Interprofessional.

Creixement de les pensions.

Estatut de l'autònom.

Estatut de l'espanyol a l'estranger.

720% d'increment pressupostàri per a la integració d'immigrants.

4473 milions d'€ d'inversió per ajuts a l'habitatge.

Deducció fiscal per lloguer d'habitatge.

i continua si fem un breu respas al diari de sessions parlamentàries.

O sigui....MÉS IGUALTAT SOCIAL,....MÉS DRETS SOCIALS.

Aquesta és la diferència.

NO ÉS IGUAL: CATALUNYA PERD O CATALUNYA GUANYA

Un dia per recordar.....20 de gener: José Montilla, Felipe González i Carme Chacón.

Ple de gom a gom. Així ha estat el Pabelló de la Vall d'Hebron: més de 8000 persones amb la Carme Chacón per la Catalunya optimista. De Cerdanyola hem anat una nutrida representació. La Carme estava acompanyada per dos valors forts: José Montilla i Felipe González.

El President Montilla,....ha obert la seva intervenció saludant la Catalunya optimista, catalanista y progressista, la Catalunya socialista. Aquesta Catalunya que el proper 9 de març ha de triar entre dues alternatives que no són poc:" Rajoy, o Zapatero; Divisió o cohesió; Conservador o progressista; Bel.licista o pacifista; Mentida o compromís; Ràdio de l’odi o llibertat d’expresió; Contra Catalunya o amb Catalunya; Passat o futur; pessimisme o optimisme". El President ho ha deixat clar com l'aigua: "El valor del vot als socialistes serà doble: guanyar les eleccions" i, per tant, donar continuitat al govern de les millores socials, al govern durant el qual ha guanyat més Catalunya; "però també enviar al bagul de la història a Rajoy, Acebes, Zaplana i Pizarro, i al gran gurú de les Azores."..AZNAR.

La Carme, també ho ha dit :

"La disjuntiva del 9 de març és molt simple. Avancem o retrocedim. Solbes o Pizarro. MariaTeresa Fdez de la Vega o Esperanza Aguirre. Socialisme o Aznarisme. Pau o Bush. Zapatero o Rajoy. I el que encara s´entén més fácil: Catalunya guanya o Catalunya perd."

Però és que, a més a més, algú pot creure's el discurs de CIU de que és el mateix Rajoy que Zapatero? "algú pot creure's a Catalunya que és el mateix qui ha defensat l'Estatut que qui l'ha recorregut i fa el que sigui per tombar-lo ?; algú a Catalunya pot creure's que és igual qui ha fet la llei d'Igualtat contra la discriminació de gènere que qui l'ha votat en contra?;Que és igual qui planta cara a Bush que qui porta Espanya a una guerra il.legal?"; que és igual i que a Catalunya li és igual tenir al govern qui impulsa i defensa l'estat de les autonomies que qui va contra Catalunya i fins i tot va impulsar i promoure la crisi del cava català?

De la intervenció de Felipe,... destacar la seva saviesa política, l'entusiasme que aixeca entre grans i joves, però la convicció amb la que ha posat sobre la taula i al micròfon el retret a CiU que equipari Zapatero amb Rajoy per partidisme; “Si tant els fa el que ha passat aquests quatre anys, de desqualificació cap a Catalunya i als catalans, i de campanyes absolutament irresponsables, … i resulta que a alguns que diuen que representen els interessos de veritat de Catalunya ...."

Senyors i senyores. No ens enredi ningú. No és igual Zapatero o Rajoy. : Catalunya guanya o Catalunya perd, aquesta és la diferència.

BREUS

La notícia que afecta a tot l'estat: s'ha signat el decret de convocatòria d'eleccions generals. Això posa un punt, vull pensar que punt i seguit, a quatre anys de canvis socials cabdals per a l'Espanya moderna que volem ser. Aquesta ha estat una legislatura significada, significada en l'àmbit de les persones, dels compromisos fets realitats, però especialment de les dones i de la igualtat. La Lourdes fa un bon resum.


Ara és el moment de pensar en que tot això no quedi en un no res. Que no torni el passat, que poguem seguir endavant. És hora d'evitar que torni la dreta a un país que tots sabem i volem d'esquerres.


El 9 de març serà un dia decisiu. Caldrà triar si volem un govern presidit per una persona amb profundes conviccions democràtiques o volem un govern que vol tornar a l'Espanya del passat. Per a Catalunya aquest serà un dia decisiu i és per això que el nostre partit vol seguir tenint un vot també decisiu.

Una cita que hem de tenir present: el proper diumenge es fa un acte polític del PSC, amb la presència del President Montilla, de l'expresident Felipe González i de la Candidata 1ª per aquestes Generals, Carme Chacon. No hi podem faltar.

Un tema important: el 9 de març no val a dir que no m'interessa la política, que això es deixa per altres, que tothom és igual.... Per que no és cert. Per a Catalunya, per a les persones, per a Espanya no és igual que governi Zapatero o que governi Rajoy.




Un record i un càlid reconeixement: A Jordi Solé Tura, un gran lluitador pels drets i les llibertats, un dels ponents de la nostra constitució, que aquest any farà 30, i primer de tot un gran professor. Veure les seves imatges en la presentació de la película que ha fet el seu fill , em van fer posar la pell de gallina. Vagi per ell, des d'aquest petit post, el reconeixement de tots els que des d'una o altra batalla hem compartit idees i il·lusions.

AMB VEU DE DONA SOCIALISTA

La blocsfera és un espai excel·lent de participació política. Moltes dones socialistes ja ens apoderem d'aquest lloc que ens permet una expressió lliure, àgil, fàcil per a nosaltres.

Aquest mitjà també fa més fàcil la participació política. El PSC és un exemple: el proper dissabte les dones socialistes celebrem una jornada de debat a l'entorn del document per a un nou impuls al socialisme català. Com a preparació prèvia, hem pogut obtenir a través de la xarxa documents i opinions que ens han permés encetar debats polítics enriquidors.

Us recomano la lectura d'un text que la Lourdes ha publicat al seu bloc i del publicat a la pàgina especial sobre aquesta jornada.

Senyores......la participació està servida.

Ens veiem dissabte.

LA CANDIDATA SOCIALISTA, UN GRAN VALOR

Fa dies que volia dedicar un espai a la Carme.

Estic contenta que la Carme Chacón sigui la cap de llista del nostre Partit a les properes eleccions generals. Hi ho estic per diverses raons.

Primer de tot... la Carme és capaç. Té prou empenta i podrà representar, amb tot l'orgull que faci falta, la Catalunya optimista i emprenedora que volem. Té provada experiència al mon local, com a Regidora a Esplugues, i a institucions d'àmbit estatal, com a Vicepresidenta del Congrés dels Diputats i ara com a Ministra d'Habitatge.

En segon lloc, també estic orgullosa que aquesta vegada sigui una dona, una dona jove que ha demostrat una gran capacitat de treball i d'il·lusió, la que assumeixi en primera persona, com ella mateixa diu, aquesta responsabilitat.

Finalment, perque vaig tenir l'oportunitat de treballar amb ella, quan va començar a Esplugues com a Regidora delegada de l'àmbit de personal i policia. Sé que creu en el municipalisme. Sempre afirma, i ho fa amb convicció, que les polítiques seran locals o no seran. Però hi ha un tret seu que he de destacar: la seva proximitat. És, per sobre de tot, una dona propera i accesible.

Estic convençuda que la Carme representa la veu socialista de Catalunya: lluitadora, optimista, amb empenta, responsable, capaç, amb veu de dona, jove i propera. Crec que poder comptar amb ella, com a cap de llista, és un gran valor.

Ara és el moment de recolzar la candidatura socialista, la millor candidatura per a Catalunya; per donar continuitat a un govern que ha fet del seu programa electoral una realitat, que va començar retirant les tropes d'Irak i que ha acabat, durant els últims dies, incrementant el salari mínim interprofessional fins als 600 euros.

Bé, des d'aquí...... SORT A LA CARME!!!!. Seguirem la campanya!!

DEMANO

Sé que vaig tard, diria moltes disculpes, però no cal. La més important: dedicar el temps a la família i crec que encara i tot ha estat molt poquet.

Bé, ara que he trobat l'estona, no vull deixar de fer uns quants desitjos per aquest any que comença:

• una Catalunya acollidora, amb cap actitud xenòfoba.
• una Catalunya optimista i emprenedora.
• una Ciutat, la nostra, innovadora i cohesionada.
• un país, Espanya, que continuï sent capdavanter en polítiques socials.
• Una ciutadania amb més oportunitats de participar en la vida política.
• Esperança per a tantes dones que pateixen o han patit violència de gènere.
• I, en general, que continuem sent exemple europeu de les transformacions socials i de progrés.

Bé, no sé si els reis de l'Orient contribuiran o no però, per si de cas, nosaltres mateixos hem de fer-ho possible; i ho tenim a les nostres mans.