Solidaritat sí,.....però directament, des de Cerdanyola i amb la nostra gent

La crítica situació en la que sobreviu bona part de la humanitat, especialment pel que fa als denominats països en desenvolupament, fa que la cooperació i les accions solidàries siguin part del nostre present.

Aquesta voluntat solidària és un dels millors indicadors de salut democràtica de pobles i ciutats. Dir aquí que la societat catalana comparteix els valors solidaris: foment de la pau, cooperació al desenvolupament, ajut humanitari. Són principis rectors del nostre Estatut.

A Cerdanyola són moltes les associacions solidàries. Engeguen projectes, participen al Consell de Solidaritat.

Com molts ajuntaments, el nostre reserva en el pressupost el 0,7% dels ingressos per a la cooperació i la solidaritat.

Però dotar-nos de recursos no és suficient. Cal saber donar-los un destí definint programes de cooperació amb el mon local d’aquells països; però també impulsant i ajudant les iniciatives de la societat civil, de les associacions de Cerdanyola. Porten anys dedicant-se. Tenen projectes i experiència.

Ara, quan només queda un mes per executar el pressupost i no s’ha fet directament gaire be res, diuen que és complicat de dur a terme, que és complexe. Ah! però han trobat una solució: que sigui un altre el que, de forma indirecta, faci el que l’equip de govern no sap: que altre redistribueixi els recursos entre projectes dels quals hores d’ara no sabem l’abast.

Si l’equip de govern no ha trobat projectes, si no sap fer el que li toca….Escolti... doni els recursos directament als que les entitats de la ciutat ja tenen. Aquesta ha estat la raó per la qual els socialistes hem votat que no al traspàs de diners a la solidaritat indirecta. Fem-ho directament. Fem-ho des de Cerdanyola, amb la nostra gent.

El Ple:...... vist i no vist!

Vist i no vist....el plenari de desembre, pels temes havia de ser enllestit en poc temps. Però la realitat va superar les espectatives. Començava a les 19 i s'aixecava a les 19,50. Rècord històric.

Només un tema destacable: el conveni amb la Diputació de BCN va donar joc per poder parlar de política. Nosaltres perquè, malgrat que haviem de votar a favor pel bé de la ciutat, també pel seu bé haviem de dir molt clar que s'estant incomplint els estàndars de qualitat que la diputació exigeix per signar aquest tipus de conveni; que el signa perquè hi ha un compromís de complir-los en breu temps. No sé si l'equip de govern ho farà,....però no només s'han de complir per ser honest amb la Diputació; sinó per ser-ho amb la ciutat. I aquí no parlem de que fa falta un altre biblioteca sinó perquè la que tenim oberta ha de millorar, ha de millorar en fons documental, ha de millorar en recursos disponibles,.... Una afirmació que cal subrayar: l'any 2009 comptarà amb un auxiliar de biblioteca afegit. La regidoria hauria de mirar amb més profunditat el capítol I projectat i comprovar que podrà fer el que diu.

El Partit Popular, en aquest punt, va posar sobre la taula el fet que el diari ABC, el Mundo o la Razón no estan disponibles i que, probablement, això és una campanya orquestada (uy!! no sé a què em recorda això) dels grups que governen a la diputació de BCN i a Cerdanyola. (es deu incloure ell mateix??).

També destacable, i en el mateix punt que per la nostre part va presentar el Paco Ortiz fent una intervenció preparada i correcta; la regidoria va referir unes enquestes de satisfacció d'usuaris que han resultat molt positives. Llàstima que els usuaris no puguin ser tots els que voldrien (hi ha qui ha d'anar a la de Ripollet per utilitzar el sistema públic de lectura) i llàstima que, com en altres coses, els usuaris dels servies municipals d'aquests tipus siguin cautius...continuen anant perquè és el millor que tenen a l'abast!.

Finalment només parlar de dues absències:

Una la del exregidor Carles Escolà. M'esperava haver pogut escoltar d'ell mateix i en el marc institucional, tenint en compte que es donava compte de la seva demissió, el per què de la seva renúncia a l'acta de Regidor. Ja ho sé que ha fet un comunicat,....però tampoc sobrava un comiat dels companys i companyes de sessions. Les seves raons tindrà. Des d'aquí.....sort i que continui amb la seva línia de coherència i treball social.

L'altre la del nostre Regidor, Josep Tarres, a la qual se l'ha volgut donar més calat del que té. Algunes veus ja deian que la gent marxa. No és la primera vegada que s'absenta un regidor i tampoc serà l'última.

Per acabar.....us deixo una cita de dones que he trobat al bloc de la Lourdes:

Als homes se'ls ensenya a demanar perdó per les seves errades; a les dones, pels seus èxits. de Lois Wyse, autoria de "de amiga a amiga"

No dudaría

Avui,............a la recerca de bona música.....una cançó per a la pau:

Un aniversari i un respir

La Constitució fa trenta anys. Sempre sentim parlar dels pares de la Constitució. Avui vull fer un un homenatge a les dones constituents:

Amb la seva aprovació, les dones adquiriem la plenitut de drets, s'obria la pàgina a l'estat de les autonomies, es reconeixia el treball com a dret.....

I ara, en un moment de crisi, el govern Zapatero crea un fons d'inversió d' 11000 milions d'euros per reactivar l'economia i l'ocupació, 8000 dels quals arribaran al ajuntaments, a tots els ajuntaments. A Cerdanyola, concretament, vindran més de 10 milions. És una bona notícia per Cerdanyola. És un respir. És una més de les mesures del govern socialista per reactivar l'economia; un govern que sap que el mon local és el més proper a la ciutadania. Ara és el moment de la responsabilitat, el moment de saber-los aprofitar, de saber-los materialitzar.

Tots contra la SIDA

1 de desembre: Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA.





Junts podem. Aturem-la.

Mirada violeta

Una setmana plena d'activitats feministes:

Participació en el vídeo d'Esplugues, amb més companys i companyes, contra la violència de gènere. Una iniciativa que considero innovadora.

Aprovació al ple de l'Ajuntament del manifest conjunt de diverses institucions, per l'eliminació de la violència masclista.

Avui constitució del Consell de Dones del PSC; del qual surten ganes i feina: tres comissions de treball permanents (formació, societat del coneixement i paritat) i d'altres específiques (avortament). Però sobre tot surt un pla de treball que vol arribar al territori, un àmbit de participació (el Consell i les seves comissions) obert i planer i això avui és molt important. Visualitzar les dones,...fer de la paritat una convicció ideològica, esborrar tot allò que soni a "políticament correcte" i substituir-lo per la igualtat com a realitat interna i com a realitat social.

Del Consell...destacar les intervencions de:

Miguel Lorente. El delegat del Govern per a la violència de gènere ha fet una xerrada tocant, entre d'altres temes, del concepte post-masclisme: homes políticament correctes però sense conviccions veritables sobre la igualtat, sobre la paritat, sobre la perillosa rotativitat a la que les dones ens veient afectades en el mon de la política o en el mon professional. Us deixo un resum del seu contingut ja que d'això mateix parlava en unes jornades organitzades l'Àrea d'Igualtat de la Diputació de Barcelona, fa pocs dies.

Marina Geli que, amb la mateixa convicció, vigor i entusiasme de sempre, ha explicat la tasca duta des de la conselleria i la situació actual quan a la salut afectiva, reproductiva i sexual des d'una mirada de gènere.

Imma Moraleda que ha presentat el pla de treball de la seva secretaria. Un pla de treball que, com he dit, vol desplegar fins a l'últim recó del territori. En aquest sentit una proposta nova i concreta: fer les reunions del Consell directament al territori.

Per acabar la setmana.....demà la II Marxa a Cerdanyola contra la violència de gènere.

Una setmana amb mirada violeta.

PROU!!!!!!!!!!!, PROU DE VIOLÈNCIA MASCLISTA!!

Enguany el missatge dels socialistes contra la violència de gènere vol posar l'accent en les persones que, amb la seva lluita, intenten canviar les mentalitats dels maltractadors de les dones; tothom que, fins i tot amb risc per a la seva integritat física, ajuden les dones víctimes d'aquesta xacra social; tothom que lluita per aconseguir la recuperació de la dignitat de les dones que pateixen violència.

Des d'aquí per les que han mort, per les que ara mateix ho estant patint, per les que ploren, per les que han plorat, per les que lluiten, per les que planten cara, per les que tenen por, per les que callen, per les que criden, per les que s'organitzen, per les que estan soles, per les que van juntes ......per totes.......

Diem.....PROU!!!!!.................Fem costat i cridem molt fort!! PROU DE VIOLÈNCIA MASCLISTA!!

Des de totes les institucions allà on estem, allà on governem, hem de continuar posant mitjans, donant eines per esborrar aquesta xacra social. Per poder dir PROU!!
La Llei d'Igualtat i la Llei Integral contra la Violència de Gènere han estat passes de gegant amb grans objectius que cal anar consolidant:

El Programa per a la inserció laboral de les dones víctimes de violència de gènere; la implantació del GPS contra maltractaments, tot un seguit de noves mesures acordades divendres pel Consell de Ministres i l'acció del govern de la Generalitat per fomentar la inserció laboral d'aquestes dones.

El 25 de novembre tornem a cridar molt fort!! junts homes i dones,......PROU A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!

Entre la realitat i el somni

Aquests dies molts afirmem que s’ha complert un somni. la ciutadania nord-americana ha estat capaç de donar un gir de 180 graus al seu país. El canvi de la mà d’un home negre: Obama.

L’estat emocional del mon ha canviat. També la visió que dels Estats Units teníem la majoria d’europeus. Tot plegat la prova que les persones, de manera individual i utilitzant el sistema electoral, encara podem canviar les realitats, reorientar el futur.

Obama té ara el gran repte: afrontar la situació econòmica, fer el canvi, complir els compromisos, reorientar el futur, treballar per a la pau al mon.

A nivell local el gran repte, la gran tasca, és afrontar la situació econòmica. És l’hora de la PLANIFICACIÓ ECONÒMICA en majúscules: EL PRESSUPOST.

Al pressupost es defineixen i planifiquen les polítiques que orientaran l’activitat del govern local l’any vinent. Ha de servir per implantar mesures d’ajudes a les famílies i les persones, d’impuls al desenvolupament econòmic i l’ocupació; sota l’enfocament de l’austeritat: definició de polítiques d’estalvi, congelació dels sous dels càrrecs electes i del personal de confiança política, reducció de les despeses en telefonia mòbil, propaganda, protocol, i totes les que no aportin valor de servei.

L’Ajuntament ha d’estar amb la ciutadania: no podem tenir càrrecs directius que, pel sol fet de la confiança política, ocupen dos llocs de treball al nostre Ajuntament, mentre a Cerdanyola creix el número de persones a l’atur.

Es tracta d’un exercici de responsabilitat política: posar les persones al centre, amb l’austeritat, el rigor i la voluntat de servei imprescindibles. És l’hora de les persones i no del personalisme. Es l’hora del Pressupost del Sentit Comú. Aquest és el somni que, en fer-se realitat, faria canviar Cerdanyola.

Pornografia infantil NO!!!!!!

Una frase i un objectiu: Pornografia infantil NO. Hem d'escombrar de la red aquesta xacra social. Els blocaires tenim un compromís amb el nostre dia a dia. Per això neix aquesta campanya que des de "la Huella Digital" s'ha posat en marxa.

El proper 20 de novembre és el dia universal de l'infant. Aquest dia hem de ser milers i milers de blocaires els que escombrem de la xarxa la pornografia infantil.

Qualsevol persona que a traves dels buscadors cerqui la frase....s'ha de trobar amb milers i milers de pàgines crítiques. Pàgines contra la pornografia infantil.

Tots aquells internautes que utilitzant paraules com "angels", "lolitas", "boylover", "preteens", "girllover", "childlover", "pedoboy", "boyboy", "fetishboy" o "feet boy" cerquen els llocs on s'ha fet dels nens, les nenes i els seus cossos un negoci; han de trobar-se amb el mur dels i les blocaires que lluitem contra aquesta vergonya humana.

Tu també pots participar!! només has de fer un post...anar a "la Huella Digital" i baixar-te els recursos.

Les dues crisi

No calen gaires paraules per fer un petit resum del ple d'aquest mes.

La crisi econòmica i la crisi política van marcar un plenari que, com a tema estrella, portava les ordenances fiscals.

Previ al ple el grup municipal amb l'executiva del partit haviem fet un estudi exhaustiu de les actuals ordenances. Les nostres idees pivotàven sobre quatre eixos:

• contenció de la pressió fiscal.
• ajudar les persones: grans, dones, treballadors i treballadores.
• modernitzar les ordenances fiscals de la ciutat.
• sostenibilitat econòmica de la institució.

D'aquests eixos neixien propostes concretes: des de la disminució de la pressió fiscal, la congelació de determinats impostos, beneficis fiscals a les empreses que implantin plans d'igualtat de gènere, fins suprimir algunes ordenances per obsoletes i no acordes amb els moments actuals.

Davant de la situació econòmica actual els socialistes hem posat el valor en la responsabilitat.

Hem aconseguit introduir a la política fiscal municipal moltes de les nostres propostes, era el nostre objectiu i crec que el podem donar per aconseguit. Per això el nostre vot ha estat positiu.

De la resta de temes del plenari només destacaré un: una modificació de crèdits sobre partides relatives unes a l'àrea de Cultura i altre a solidaritat. Nosaltres, ja sabeu, sempre votem no a les modificacions pressupostàries (per cert ja portem 14....una mitjana per mes una mica alta no us sembla?) bàsicament perquè aquest va ser el nostre vot al Pressupost d'enguany. Doncs el PP va dir que votava també negativament i les cadires de la bancada de davant van començar a trontollar; sobre tot per la banda de CiU. La modificació pressupostària corria perill. Per art de "birliberleque",....la modificació es transformà en dos, se separaren els temes i tornà a aparèixer la crossa del PP: els tres regidors s'abstenien en la modificació que afecta a les partides de cultura i votaven no a la de solidaritat. Ah!!!! un respir per a CiU. Però ....... algú es va fixar en les cares de la resta de regidors? Jo sí. La tristor de veure com el PP "mingoneja" l'Ajuntament Ple. Ara sí,....ara no,.....ara potser!! i tothom tremola!.

Del plenillo subrayar:

Les nostres preguntes que efectivament confirmaren que els processos participatius engegats a Montflorit i Bellaterra només són tapaderes de modificacions urbanístiques prèviament decidides; que ara s'utilitza la ciutadania per refrendar decisions ja presses però amagades. Lleig!! molt lleig!!. I.......el soci de govern sense saber-ho,......sense estar informat. Això també lleig....molt lleig!

L'enganxada de ICV-EUiA amb CiU (Pujol contra Pla, Pla contra Pujol) conseqüència d'unes pràctiques d'ICV-EUiA cada vegada més dolentes cap el seu soci de govern i cap a la ciutat en general. Teniem allà davant una segona crisi, aquesta la política.

Cap a dos quarts d'onze.....axeicavem la sessió.

Un viatge amb les maletes buides?

La responsabilitat d’un mandat municipal és un viatge que dura quatre anys. Fan falta maletes plenes d’idees, projectes, itineraris; però, i sobre tot, fa falta saber el destí final.

El govern municipal, hores d’ara, porta poc més d’un any de trajecte. Alguns diran que és poc temps. Però quin és el seu equipatge? A quina estació estem i quin és el destí final?.

ICV-EUiA-CiU, ara fa poc més d’un any, van començar el viatge junts. Objectiu: portar Cerdanyola cap algun lloc, sota el paraigües d’un “projecte compartit de ciutat”. Hores d’ara d’aquell projecte compartit es coneixen poques coses; de fet es coneixen les coses que no hi eren a les maletes: mil pisos fent façana dura entre la ciutat existent i la futura (centre direccional); gestió de les escoles bressol; gestió dels equipaments esportius. Això són les “discrepàncies”.

I del centre direccional? I de l’arrenjament de la llera del Riu Sec? Poca informació. Segurament caldrà tornar a modificar el Centre Direccional i la solució del Riu Sec sembla que tampoc té una posició unànime de tots els grups. S’haurà de treure de les maletes?

I de la sostenibilitat econòmica de l’Ajuntament?......Enguany ja sabem que tindrem dèficit. Fruit de l’increment de la despesa en general però especialment de la contractació de personal de confiança política i de la publicitat institucional (cada partit governant en treu la seva i de la seves carteres).

Arribats a aquesta estació...

Ens hauran d’explicar quin era l’itinerari “compartit” i quin el destí final. I, si us plau, que quan ho expliquin, no contractin ningú per fer-ho, ni editin llibres, tríptics ni fulletons; faran un bé al medi ambient i a les malmeses arques municipals.

El curs en marxa

Aquesta ha estat una setmana plena d'activitats. A nivell de partit el IV Congrés de Federació, o 4ª Assemblea de la Federació, com volgueu; la ciutat bullint d'activitats; les declaracions d'Antonio González... .

El Congrés de Federació ha estat tranquil. Marcat per la "unanimitat" però també per un canvi substancial en l'organització de la Federació.

Canviem de 1er. Secretari de la Federació. El Paco té ganes i, com no pot ser d'altre manera, ho agafa amb il·lusió i empenta.

La companya de Cerdanyola i amiga, la Montse Montiel.....té noves responsabilitats: la secretaria de Sectorials a l'Executiva de la Federació. Estic segura que ho farà bé. Que d'aquest repte s'en sortirà i amb grans èxits. A l'Executiva de Cerdanyola ha treballat i de valent. Obrint l'Agrupació cada setmana, col·laborant amb Organització com poques, treballant a la campanya electoral tant participant en el disseny com en les tasques més bàsiques (enganxat cartells, preparant paperetes,....), plantejant debat, complint el pla de treball de la seva secretaria, elaborant propostes i treballant els documents congressuals com la primera. Ha fet i crec que seguirà fent una feina de nota. És una dona, és una dona política, és una dona de partit i és una dona treballadora i preparada. Li he dit personalment,....però no m'he pogut estar de dedicar-li especialment aquestes línies. Perquè estic contenta.

Les activitats de ciutat també han marcat la setmana: presentació del cartell del Festival de Blues, Festa homenatge a la Gent Gran, Inici de les Jornades Flamenques a la Casa d'Andalusia, Festa del barri de la Farigola, Firestoc. Només dos apunts: la gent gran va passar fred al "turonet" de la zona esportiva Fontetes,....molt fred. Seria de justícia fer aquest homenatge en un lloc adient a la seva edat, a les seves condicions; de la Casa d'Andalusia què puc dir: casa gran per a la Cerdanyola i per a la Cultura.

Les declaracions del portaveu del PP, Antonio Gonzalez, sobre el nostre portaveu i sobre el que, segons ell, s'està vivint al PSC Local, han tornat a posar a la palestra la manca de talla política del portaveu popular i la connivència interessada amb altres per desacreditar el partit socialista. En lloc de fer oposició al govern , com és el que el joc democràtic li ha reservat, els populars de Cerdanyola es dediquen a fer oposició a l'oposició i recolzar el govern. I ara de la manera més grollera: amb falsedats, opinant sobre processos interns, desacreditant le persones, contaminant. I tot plegat a canvi de què?. A quí li fa la feina? Però per molt que cridi i contamini, les coses són com són:

El PSC de Cerdanyola és un partit fort i unit. El PSC és el partit més votat i el que millor representa la ciutat. El PSC está vivint un procés Congressual perfectament planificat: els dies 18,19 i 20 de juliol es va fer 11é. Congrés del PSC; durant els 3 mesos següents i segons els seus estatuts s'han de fer els congressos o assemblees de federació i posteriorment, també segons els estatuts,....farem els congressos o assemblees d'agrupacions. I durant tots aquests processos renovarem els organs de direcció de cada àmbit; amb la calma, la responsabilitat, la reflexió i la naturalitat que caracteritza el nostre partit. Lluny de cap personalisme.

Esquerdes......però ara per la banda esquerra

El debat de l’últim ple municipal va destapar les conseqüències que el desgovern comporta per a Cerdanyola. Us faig, com sempre, quatre pinzellades del que varem poder sentir a la sala de plens.

El compte general del 2007: ha deixat veure una gestió pública deficient. Durant el passat exercici, justament en un any electoral, es van incrementar el número d’expedients amb “advertiments”i informes desfavorables, tant dels serveis jurídics com de la intervenció municipal. Destacable: el govern diu: això és normal, és fruit de la gestió ordinària, aquest ajuntament, està molt millor situat que d’altres.... Sentir això……fa mal a les oïdes de tots aquells que estimem i coneixem la gestió pública i especialment la local.

Educació 0-3: S’ha de tornar a constituir la comissió encarregada d’elaborar la memòria justificativa de l’exercici d’activitats econòmiques, vinculades a la gestió i explotació de les escoles bressol municipals. Subratllem: no és un error.....s’ha de constituir de nou perquè en el termini establert no ha fet cap memòria justificativa. Un altre exemple de gestió d’aquest govern.

Contractació de la gestió del servei públic de la zona esportiva Fontetes: Va tornar a posar-se a l’ordre del dia després que el mes de juliol es retirés per decisió unilateral de l’alcalde. Us recordo aquí el meu post d’aquell ple. La conseqüència d’aquella alcaldada és que des del 15 d’agost no hi ha serveis esportius a Fontetes i així estarem fins que no sigui adjudicat el contracte: no es pot començar la lliga d’AMPAs; tampoc es pot fer el servei escolar. I tot això pagant-li a Valldorsala més diners que si donés el servei complet. Si més no.....curiós.

Sobre el contingut del punt dir que la nostra posició és clara des de bon començament: creiem que aquest és un servei que es pot donar de manera directa i amb la col·laboració de les entitats esportives de la ciutat. Però també dir que el govern, altre vegada dividit i ara per la banda de l’esquerra (EUiA), va tornar necessitar la crossa , el seu aliat més estable: el Partit Popular.; ja que els més esquerrans es van abstenir. Finalment, i amb l'ajut del PP, el punt es va aprovar amb els vots d’ICV+CiU+PP.

Els precs i preguntes amb temes com la situació econòmica, l'exagerada pujada de les quotes de l'IBI i l'increment de la pressió fiscal en uns moments difícils, les queixes ciutadanes per la gestió urbanística; van donar pas al plenillo en el que, com sempre, ciutadans i ciutadanes, prenen la paraula directament.

La nota de color, en l'apartat de preguntes, la va posar l'alcalde:quan va dir que els que ell creia que eren ocupes instal·lats en un local del C/ de l’Esglèsia… (és el que va dir al ple de juliol contestant una pregunta del grup socialista sobre unes obres allà)...en realitat eren empleats municipals que ara ja treballen allà. O sigui era cert que havien unes obres i en devien tenir tant coneixement com que sembla que es tractava de l'adeqüació d'unes oficines per a ús municipal. O sigui...ara és la mentida i no la callada la resposta.

Cap a les 22.30 s’aixecava una altre sessió plenària, el govern ara amb esquerdes per seva banda esquerra.

No és un cursa de partits, sinó d'equip

A portes de l’11 de setembre....no m’he pogut estar de compartir, en aquestes línies, algunes de les idees llegides aquest estiu al voltant del debat sobre el finançament:

Un principi bàsic: Els presidents de la comunitats autònomes han de defensar els interessos de les seves respectives comunitats. El President Montilla ho està fent amb la fermesa necessària.

Un punt de sortida: L’actual sistema de finançament, resultat d’un pacte entre el Partit Popular i Convergència i Unió, al que es van sumar la resta de comunitats autònomes, ha esdevingut un fracàs, entre d’altres coses per no tenir ni una clàusula de revisió ni mecanismes d’actualització.

Unes balances i una certesa. La publicació de les balances fiscals ha deixat en categoria de fal·làcia la pretesa insolidaritat catalana. S’ha constatat que es penalitzen les comunitats que més aporten, com Catalunya.

Les negociacions: Estem davant d’una negociació entre governs: el de la Generalitat i el de l’Estat. Tots dos tenen les seves pròpies estratègies. Els que abans van acceptar el model anterior ara volen donar lliçons. Però, com ha dit el President Montilla, “aquesta no és una cursa de partits, és d’equip, i en aquest equip hi tenen lloc totes les forces democràtiques de Catalunya” perquè “els homes i dones que viuen al nostre país tenen dret a disposar, tant com la resta de ciutadans espanyols, d’uns serveis de qualitat, d’un horitzó de progrés i benestar”.

L’objectiu: El nou sistema ha de posar les persones al centre. L’anivellament ha d’actuar directament sobre els serveis socials, la sanitat i l’educació; preservar la caixa única de les pensions i l’atur. Catalunya ha de tenir prou recursos per atendre les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Ni més ni menys.

Notícies

Desconectada però enganxada d'altre manera: aquest estiu la xarxa "facebook" ha estat la meva. Si entreu...us enganxarà.

Deixo una imatge del meu estiu 2008: un paratge de Lanzarote.

També deixo la foto de la Mini, que durant diversos anys ha compartit amb la família casa i soroll. El dia 10 d'agost la vam trobar morta. Intoxicada, no sabem encara de què ni amb què. He avisat els veïns per poder posar remei si trobem més casos al barri.

Bé. Ara,..rebuscant papers i notícies; per resituar-me i fer una "reentré" diversa; poso damunt la taula virtual algunes d'elles:

• Amb mirada de dona: el govern prepara una nova llei sobre l'avortament. Endavant Bibiana!!
• Amb discreció però amb fermesa: davant de les negociacions sobre el finançament. Sí Montilla!! Això és parlar de govern a govern!
• Amb dolor: vàrem seguir la notícia de l'accident aeri de Barajas. La Ministra de Fomento va demanar la seva pròpia compareixença per explicar el màxim de dades. Sí, aquesta vegada, la Ministra respon.
• Amb resultat positiu: menys morts a les carreteres. Sembla que les mesures fan efecte!
• Amb moltíssima preocupació: dades sobre la violència de gènere que ha presentat el Ministeri d'Igualtat i que, lògicament, he trobat al bloc de la Lourdes.
• Amb entusiasme hem seguit les Olimpiades de Beijing. Us agradarà aquest post del Blogenserio. Fins a Cerdanyola han arribat les medalles!!
  

Bé,....ara tornem a la quotidianitat: nou curs escolar (ja he comprat els llibres i el material -ufff.-), nou 11 de setembre (ja l'estem preparant),...nou curs polític (ple d'incerteses i amb un govern dèbil),..nou curs de ciutat (amb una Cerdanyola que mereix canviar el seu present per mirar un horitzó de benestar i modernitat!!).

A nivell del PSC,....la Festa de la Rosa que ja preparem pel proper 21 de setembre i els preàmbuls del 4art. Congrés de Federació que es preveu pel 4 d'octubre i en el que l'Agrupació participarà amb 14 delegats i delegades: som la segona agrupació del Vallès Occidental Sud.

Anirem comentant!

Ara fa un any..

Calorós com ara. Després de mesos de treball intens, com ara....Me'n vaig endinsar en una nova aventura.

L'Esther i jo havíem participat en unes jornades organitzades pel Consell de les Dones del PSC dirigides a noves regidores. Els temes: història del feminisme, socialisme i feminisme, política municipal i dones, comunicació i dones, i els BLOCS. Les dues vàrem quedar convençudes de les noves oportunitats que aquesta eina de comunicació ens brindava. Això si, afegíem una tasca més.

Amics, companys de grup i de treball, família......em deien...".et cansaràs ,...és massa feina,.....".

Per obrir-lo vaig trobar un gran aliat: Joni. Excel·lent professor!! Ell, assentat a la cadira on habitualment escric, me'l va posar en marxa. Jo, al costat, seguia atentament les passes. Encara i ara sempre em diu......"quan vulguis t'ajudo a canviar el disseny".

Ara,.....ja ha passat un any.....i ho dic amb total rotunditat: estic satisfeta (crec que l'Esther també). Aquesta és una finestra de comunicació molt directa, molt personal. Per a les dones, ho he dit altres vegades, és una eina molt fàcil. Que s'adapta molt bé als nostres ritmes i horaris. La blogsfera de dones socialistes ha crescut. A Cerdanyola...els blocs de Cerdanyola s'han agrupat, la xarxa segueix creixent, però ens fa falta tenir, teixir com altres ciutats , una xarxa de dones. Aviam....pot ser l'any vinent...

Des del primer dels meus escrits fins aquest darrer....han estat 61 posts. He aconseguit mantenir-lo viu. En aquest sentit també estic satisfeta. Però també estic contenta perquè un bloc obert, com és aquest, no té sentit sense la participació, amb visites, amb comentaris.

Per això agraeixo a totes i tots els que l'heu visitat; tant als que escriviu com aquells que només el llegiu. Gràcies per les vostres visites!!

POSAR LÍMITS

Quan l'extremisme porta a l'insult...a l'arrogància....ens fa mal a tots; però sobre tot fa mal Catalunya.

Aquest matí, mentre anava a la RENFE he escoltat a la ràdio una notícia que m'ha semblat increïble: un regidor d'Alternativa Baix Gaià, en l'oposició a l'ajuntament de Torredembarra, i ex cap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions generals per Tarragona, havia instat en to mordaç al seu bloc a apadrinar per 1.000 euros nens extremenys. Les imatges, les frases,....ultrapassaven els límits de la política,.....també de la política 2.0.

Les reaccions no s'havien fet esperar. La primera la del govern d'Extremadura, també el govern d'Espanya, i fins i tot Guillot (del seu propi partit) .

Fem política a la xarxa, .....però dintre d'uns límits, fora dels quals.....tots en surtim perjudicats.

DRECERES VELLES, DRECERES NOVELLES

Ningú no dubta que l’esport és un dels fets socials més significatius dels nostres temps i també de la nostre ciutat.

Eina d’integració, cohesió social i educació és alhora fons de salut, de benestar i d’oci. Al seu voltant s’impliquen persones en organitzacions, associacions i entitats de tots tipus, amb una enorme incidència amb la vida de pobles i ciutats, també de Cerdanyola. L’esport és un marc ideal per l’exercici de la ciutadania, de la participació més directa.

És per això que les entitats esportives constitueixen una gran riquesa i són un pilar bàsic de la participació ciutadana en el disseny de les polítiques esportives. Però s’ha de comptar amb elles, escoltar-les, potenciar-les, si cal, vetllar per elles.

No es fa difícil pensar en la seva aportació, des de la il·lusió però també des de l’experiència, en la gestió d’equipaments i instal·lacions com la zona esportiva Fontetes o com l’Altis. Perquè aquesta gestió,d’aquesta manera, estaria en mans de la ciutat mateixa, sense intermediaris, sense interessos lucratius. Per a les entitats esportives aquesta gestió seria un luxe, un orgull, no pas un negoci.
Per contra, amb arguments més o menys economicistes, les instal·lacions esportives s’han posat en mans de tercers, en mans d’operadors que res tenen a veure amb el nostre teixit associatiu.

En canvi estic segura que pel nostre Club d’Hoquei, per exemple, hagués estat un gran repte poder participar i ser protagonista en primera persona de la recuperació de l’espai esportiu de l’Altis, de la seva gestió. Hagués estat tornar als seus orígens, als de tots nosaltres.

Però també hagués estat una manera d’ aplicar la dita: no deixis dreceres velles si agafes novelles.

FI DE CURS: LA PATALETA

L'últim ple d'aquest curs...

Amb la retirada de dos punts previstos a l'ordre del dia del Ple de juliol....l'alcalde tancava dijous el curs polític. A mig dia s'havia anul·lat la roda de premsa prèvia al Ple...sense cap explicació. Les discrepàncies.....tornaven a sortir.

Els punts retirats: l'ARE i la gestió de la zona esportiva Fontetes.

L'ARE es retirava, segons paraules de l'alcalde, perque no tindria la majoria necessària (absoluta en aquest cas). El segon per manca d'informació dels regidors de l'equip de govern. (¿?).

De l'ARE nosaltres ja havíem donat la nostra opinió: una façana dura que actuaria de "frontera" entre la Cerdanyola que creix (Plana del Castell) i la Cerdanyola que ja coneixem. Una nova pèrdua de zona verda. Més totxo (prop de 1000 habitatges) en un entorn que res a veure té amb blocs de pisos de planta més 8 (des del Parc Tecnològic fins al camp de futbol de la Bòbila: avui dia tot verd). Més "desarrollisme". El partit majoritari del govern, Iniciativa, a tot plegat li deia endreçar espais degradats. Això formava part del seu projecte ciutat . La retirada del punt, de moment i si no s'aprova més tard, ha lliurat Cerdanyola de la pèrdua de zona verda, d'un creixement dolent i desmesurat.

De la gestió de la zona esportiva Fontetes,....també havíem donat la nostre opinió. Preferíem altre tipus de gestió,.....però hores d'ara no aprovar res.... pot tenir conseqüències molt negatives ja que l'actual contracte acaba el 15 d'agost. Què farem després d'aquesta data?

La seqüència de fets deixa a la vista un govern amb fortes discrepàncies...però això no estranya ja a ningú. El més destacable és que deixa a la vista les pressions que un partit exerceix a l'altre. És l'única explicació que trobo a que si be al migdia es sabia que no es feia roda de premsa per la manca d'acord amb l'ARE i que, per tant, encara els dos partits devien estar parlant.....no va ser fins a les 18,59 (un minut abans de l'inici del plenari) que no es va saber que també es retirava el punt relatiu a la zona esportiva Fontetes. No s'escapa a ningú que la pataleta del partit majoritari del govern va impulsar unilateralment una decisió que afectava a les àrees de govern de l'altre (CiU). D'això es pot dir: ganivetada i per l'esquena.

Però,.....no patim: que "ningú no es faci il·lusió" (com diu algun regidor). El "pegamento" del poder és massa fort!!!.

Finalment, al torn de paraules torna a deixar l'alcalde sense paraules davant d'una gestió massa vegades deficient: el barri de Fontetes amb importants mancances a la via pública, obres que es fan sense cap procediment de contractació, un pressupost que tindrà (com ja vàrem dir) moltes dificultats i un govern que incrementa despeses de Capítol I sense cap contenció,.....

Més del mateix i més.

LA CATALUNYA QUE SAP ON VA

L'11è Congrés ha acabat. Han estat tres dies de feina, de debat, de definició de polítiques.No he tingut temps de postejar des del Palau de Congressos. M'hauria agradat, però no he tingut prou temps. Bé. Altres companys sí han pogut fer-ho i aquesta també ha estat una bona tasca política.

A la nostra delegació contàvem amb excel·lents blocaires (David, Joni, .......) que han treballat força; fins i tot en directe des de la sala de la plenària. Comencem ja fent política 2.0 des de la mateixa seu del Congrès.!!

La delegació de Cerdanyola, amb 14 delegats i delegades, ha participat a les quatre comissions de treball; debatent i defensant les esmenes de l'Agrupació. La majoria d'esmenes presentades han estat acceptades, algunes transaccionades i molt poques rebutjades. El treball de ponents i delegats/ades ha estat de luxe.

Finalment vull destacar el dia d'avui. Avui el revalidat 1er. Secretari, José Montilla, ha fet un gran discurs de cloenda, del que deixo algunes de les frases:

Mireu..., la llengua es defensa de tres maneres.

PRIMER, respectant-la.
Respectant als que la parlen i ajudant els que no la parlen a que ho puguin fer, si volen.

SEGON, fent-la servir.

I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant.
I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.
(per tant, de lliçons de català, les que calguin..., de lliçons de catalanisme, cap ni una!...)

I, FINALMENT, també defensa amb la voluntat personal...
i amb la voluntat política de defensar el català, sempre.

.......

Perquè mireu, no n’hi ha prou d’afirmar grans principis.
Els ideals polítics i socials s’han de traduir en acció política real, efectiva, concreta.
I això vol dir que el PSC és un partit de govern, un partit reformador, un partit transformador de la realitat.

.......

Dirigint-se a José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit:

Nosotros estamos preparados y trabajamos para el acuerdo y, también..., para el desacuerdo.
Un desacuerdo que, serían malos, para todos.
Sabes, lo hemos dicho ya, que la música del nuevo sistema de financiación que nos ha llegado hasta hoy no nos ha gustado. Esperaremos la siguientes notas y el acuerdo.
Y que para nosotros no hay otra partitura… que el Estatuto.

El Estatut fue nuestro acuerdo. Y hoy es nuestra Ley.
La mía, la tuya y la de todos. Lo digo que hay unos que no lo votaron, es importante recordarlo, y que lo llevaron al Constitucional. Hay que tener claro dónde están los adversarios políticos.

Aprobada por las Cortes Generales y refrendada por los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.
Es ley, y como se dice en castellano, es de Ley.
.......

En aquest Congrés hem fet tres coses rellevants...

PRIMER, hem aprovat resolucions i propostes polítiques que configuren el veritable full de ruta del país per guanyar el futur. Propostes i solucions pels principals reptes del país, del nostre país.

És un full de ruta exigent. En primer lloc, i per sobre de tot, és exigent amb nosaltres mateixos.

SEGON, hem acordat també, celebrar una Conferència oberta als progressistes el proper 2009. Hem de continuar el procés d’obertura i permeabilitat del nostre partit. Cal enriquir les nostres propostes i obrir el PSC a les aportacions d’altres ciutadans i ciutadanes.

I, TERCER, hem actualitzat el nostre ideari, i ho hem fet amb una declaració de principis, un decàleg que ha de servir-nos de cara als ciutadans i de carta de presentació pública i política.

Mentre n’hi ha molts que, ja sabeu, no saben on van, nosaltres apostem per una identitat múltiple i diversa. Rica i plena...I per això els socialistes afirmem:

1. Que som demòcrates,
2. Que som progressistes i d’esquerres,
3. Que som catalanistes,
4. Que som europeistes,
5. Que som feministes,
6. Que som ecologistes,
7. Que som gent solidària,
8. Que som gent de pau,
9. Que som gent emprenedora,
10. Que som gent apassionada per la cultura i la creativitat.

Tot això i més coses som els socialistes, som el PSC.

.........

Si teniu temps,.....llegiu el discurs sencer. Val la pena!!.

A una setmana

A una setmana de l'11è Congrés del PSC. mirant l'edició de la memòria de les esmenes presentades (6800 que han quedat agrupades en 4800 publicades), podem afirmar amb orgull que aquest és un partit viu arreu de Catalunya; és el partit de la gent però també és el partit que mostra un gran potencial intern, que promou el debat i la participació com a valors però també com a realitats del nostre dia a dia, del nostre Congrés; aquests principis, aquests valors, fan que el PSC sigui el partit de Catalunya amb major nombre de militants (més de 74000).

La delegació de Cerdanyola, amb 14 delegats i delegades, va amb ganes, amb il·lusió i amb responsabilitat pel que significa: representar i defensar les opinions i esmenes de l'Agrupació; la segona en en número de militants de la comarca. També amb la il·lusió de participar en el debat, junt amb un total de 1324 persones delegades i amb un gran eix vertebrador: el catalanisme social i federal.

Però també som un referent de la política 2.0. Des d'allà els delegats i les delegades també podrem postejar, sortir a la xarxa per explicar el debat, des de les sales de les comissions o des d'espais reservats (amb portàtils o sense); ja que hi haurà wifi a tot el recinte del Congrés, espais amb ordinadors i taules preparades per treballar amb portàtils.

Però a més a més, la gent que no vingui com a delegada, però que vulgui participar com a bloguera s'ha pogut donar d’alta com a “Convidat/da” i podrà participar directament, in situ.

Aquest és sens dubte........ el Congrés de LA CATALUNYA QUE SAP ON VA.

LA CALLADA POR RESPUESTA.

Foto: J.R. Urbano

No vull deixar passar més dies sense fer cap referència a un ple, el de juny, en el que el govern va tornar a deixar protagonisme al Partit Popular.

No fa gaire; es poden repassar les hemeroteques locals, l'alcalde i el seu portaveu afirmaven que no governarien a cop de moció. Havien d'haver aclarit que això afectava les mocions socialistes. Si són del Partit Popular, canvia la cosa. En el Ple del mes de juny ens hem trobat amb tres mocions del Partit Popular. Totes tres referides a aspectes de govern. Ningú no ha posat en dubte ni el contingut ni que es puguin presentar. Això sí, la moció del Partit Socialista no havia donat temps a veure-la, a parlar-la, a negociar-la. No sé si el públic sap que les mocions tenen un termini per ser presentades i que, si estan a l'ordre del dia, com era el cas de la nostra, vol dir que han estat presentades en el termini previst al Reglament d'Organització Municipal. Igual que les del PP, igual que les d'ICV-EUiA. Tant és. Nosaltres volem acords. Vàrem acceptar la proposta de CiU de deixar-la fins setembre per trobar punts d'acord. Ens va semblar, la de CiU, una proposta raonable.

Pel que fa al debat plenari, no vull fer un recull exhaustiu però sí subratllar el que, des del meu punt de vista, va destacar:

Un Partit Popular que cada vegada s'amaga menys. Van votar fins i tot a favor de declarar l'interès de la compatibilitat del lloc de treball de Gerent de l'empresa urbanística i del lloc de Cap de Servei de Projectes Estratègics. Què és això? Doncs l'interès de que el fins ara Cap de l'Àrea d'Urbanisme desenvolupi dos llocs de treball. Crec que és la primera vegada, en aquest mandat, que els popular recolzen una proposta que afecta a la plantilla i a un alt càrrec; fins ara donaven suport però per la via de l'abstenció.

Un govern municipal que cada vegada recolza més l'acció del PP: en el debat relatiu a la possible modificació de la moció popular sobre Can Planas, era el propi alcalde qui dirigia i orientava al sr. González que ja no estava segur si a la part dispositiva continuava deixant que els treballs de la comissió es presentessin a l'alcaldia (redactat original) o si era millor, tal com proposàvem nosaltres, que l'informe es rendís al Ple.

Un alcalde que al final del ple va estar incapaç de posar més ordre que el del silenci tant a les preguntes dels grups municipals com a les de la ciutadania; i que observava com el sr. González deia "mentiroso" a un dels nostres regidors, sense fer cap gest per evitar-lo; o deixava al seu portaveu fer les ja habituals ganyotes dirigides a la bancada socialista.

Sobre el sentit dels nostres vots, només recordar que:

Vàrem votar que no a la modificació de la plantilla que mira de garantir un lloc de treball al citat futur Gerent de l'empresa Urbanística; que també vàrem votar que no a la declaració d'interès de Cerdanyola en que el mateix sr. desenvolupi dos llocs de treball; que no a un altre nomenament de personal de confiança política (ara li tocava al cap de l'àrea de Cultura i Esports); que no també a la modificació pressupostària lligada a l'adjudicació directa a la Federació Catalana de Handbol de l'Altis (no perquè no confiem en aquest operador sinó perquè no creiem en les adjudicacions directes com a forma habitual dels processos de contractació pública); i que no també a la moció del PP relativa a la creació d'una comissió per depurar responsabilitats polítiques respecte als abocadors, especialment Can Planas; no fel fet de crear-la, que la creiem necessària, però sí pels termes en que es va redactar la moció, buscant responsabilitats exclusivament en períodes de govern socialista; fent salts a la història més recent.

En canvi el nostre vot va ser favorable per a la majoria d'assumptes de govern diari, per les medalles d'or de la ciutat, per a la moció contra la jornada màxima de 65 hores, per a la moció sobre la denominació d'un carrer, plaça o indret com a "de les víctimes del terrorisme" i també a favor de la denominació de "Farigola" per als espais esportius del costat del Riu Sec, però encarregant aquesta tasca a la comissió del nomenclàtor, com altres vegades a nosaltres se'ns ha dit.

Ens vàrem abstenir en diversos assumptes de govern bàsicament per les formes d'adjudicació i en la moció sobre Bolívia, de manera que pugues ser aprovada ja que aquesta va tenir el vot negatiu de CiU i del PP. Aquí dir que aquest tema no és de competència municipal, ni afecta directament a la ciutat ni a la ciutadania, i parlava de Cuba com d'un estat democràtic, per això no va tenir el nostre vot favorable, però també tampoc voliem contribuir a la seva no aprovació, pel seu caràcter "progressista". Aquesta va ser la raó de l'abstenció socialista.

Finalment dir,......un ple per a la història. Jo diria que el Ple de la "callada por respuesta".

I tots sabem allò que diu.....qui calla......otorga.

MIEMBRAS Y MIEMBROS; SOM TOTS

Igual que la revista ZERO, siendo portada la ministra Bibiana Aído, me atrevo a utilizar el "gran error " lingüístico que hizo remover de sus sillas a la España más casposa.

Los mismos a quienes no les importa en absoluto esconder conceptos distintos detrás de "zorro" y "zorra", o de "hombre público" y "mujer pública".

La ministra ha vuelto a levantar ampollas y, mientras lo hace, construye. Està poniendo en marcha el ministerio: ya tenemos web.

Pero también està impulsando la visibilidad de las mujeres, está tejiendo redes globales. Iniciativas, todas ellas, que traen un aire fresco a nuestra realidad.

Carme Sánchez parla de " + miembras" en un post que també m'ha semblat molt interessant. Seguint-la he trobat un lloc que pot ser una eina d'ajuda per evitar el llenguatge sexista: t-incluye.

Divendres a la nit va ser una bona ocasió per compartir amb "las miembras i miembros" de "dones per la igualtat"; un sopar de germanor a la fresca, en el pati de la "seva caseta". Avui és un bon dia per parlar de "miembros y miembras". Demà serà un dia per.........