LA PINYA

No fa ni una setmana un dels membres de la nova Junta dels Castellers de Cerdanyola m'explicava que en la construcció d'un castell o d'un pilar entre el 80 i el 90 % de la responsabilitat i de la força depèn de la pinya.
La pinya, aquell conjunt de persones, de mans i braços, que sembla que de manera desordenada fan de coixí, de suport, de força.
La pinya de la gent d'esquerres és la que ara ha d'aconseguir, ha de ser la força, ha de ser el suport que faci possible fer Zapatero president del govern.
Estem en plena campanya, de fet a punt d'arribar l' ecuador. A prop d'unes eleccions de moltíssima importància; del resultat de les quals depèn que el nostre país continuï a l'avantguarda d'Europa, que segueixi marcant les diferències.
La nostra, com altres vegades, està sent una campanya diferent, innovadora, moderna. El PSC ha sabut conectar molt bé amb les noves tecnologies, amb la imatge. Us recomano que visiteu la pàgina del PSC i veieu algun dels espots.
A Cerdanyola també una campanya plena d'idees, participació i innovació: la participació dels militants amb l'enganxada de cartells va ser molt bona. Set equips, set zones a l'hora. Els actes: des de cine-forum a seguiment del debat ZP/RJ, també un èxit. Tots fem pinya.
El proper dia 9....caldrà continuar fent pinya. Pinya per fer Zapatero president.

X TRES

Més de 10000 persones van acompanyar la Carme Chacón, Zapatero, José Montilla i Felipe González a la Farga de l'Hospitalet. L'acte de precampanya va ser tot un èxit. Tant de bó la participació sigui tant alta el 9 de març i no ens haguem d'empanadir de les estratègies electorals d'alguns.

Alguns que no deixen de dir que no hi ha diferència entre Rajoy i Zapatero. Que a Catalunya li és igual. Que a Catalunya, deia fa poc un regidor de CIU, tots dos li volen fer la punyeta.

Aquests tenen una minsa memòria si no recorden les campanyes i campanyes que el partit de Rajoy ha posat en marxa a la resta de España contra Catalunya; aquests que miren altre lloc quan el partit de Rajoy aposta per la segregació dels nostres nens i nenes en funció de la llengua que parlen; els que diuen que lluitaran a Madrid per Catalunya i no recorden que aquesta terra ja se la van vendre quan van votar investidures del Partit Popular.

Altres no deixen de fer campanya contra Zapatero dient que ells són la clau de l'esquerra, que ells fan falta per fer que Zapatero no giri a la dreta, que són necessaris per evitar que Zapatero pacti amb CIU (quina gràcia que això es digui a Cerdanyola), que ells són l'esquerra de debò. Que els socialistes no tenim programa o que tenim propostes insultants.

Aquests que no veuen que el moment del pais és prou important com per apostar per donar força i continuitat al govern de progrés, al govern de la llei de Igualtat, al de la llei de la dependència, al de la legalització del matrimonis civils entre homosexuals, al de la retirada de les tropes d'Irak, al de les polítiques socials, al de la retirada del pla hidrològic, al del nou Estatut.....Cal comparar per valorar.

Tant uns com altres volen ser intermediaris. I, com diu la Carme, quan els intermediaris no tenen les coses clares......el millor és votar directament a qui es vol que sigui President.

Perque el que ara està en joc no és un ministeri, una transferència, un pacte concret. El que està en joc és tenir un President del Govern o tenir-ne un altre. Tenir Rajoy o fer que governi Zapatero. La diferència és clara. Volem un govern de dretes o volem un govern d'esquerres. Algú d'esquerrres no ho té clar? Doncs no fem estratègies equivocades perque el 10 de març no podrem canviar els resultats. Si no volem tenir sustos hem de votar qui sabem que donarà els seus vots a Zapatero, el PSC.

Guanyar les eleccions no està fàcil. La dreta ha tret les seves millors armes: l'atac contra els valors més sensibles de la nostra societat (immigració, sistema sanitari, xenofobia,...). És per això que és imprescindible anar a votar. Res és guanyat, tot el contrari. Cal anar a les urnes i deixar molt clar quin president del govern volem: Rajoy o Zapatero.

En aquest sentit, el nostre vot té un triple valor (ho ha dit molt clar el President Montilla): fer President Zapatero, fer avançar Catalunya i jubilar la dreta més rància del nostre pais.

Però si perdem les eleccions el càstic també el tindrem triple: Rajoy, Zaplana i Aznar; I recordem que no és el mateix: qui es trenca la cara per Catalunya que qui li vol trencar la cara a Catalunya; qui la defensa o qui li dona l'esquena.

DIFERENTE

Esta es una campaña diferente. Diferente por el valor que la imagen y el sonido estan adquiriendo. Distinta por el valor que las personas estan dando a la actividad política para conseguir mantener un gobierno que ha hecho posible un cambio radical del pais. Personas que defienden ideas. Hombres y mujeres que defienden sus derechos y quieren evitar que se produzca un retroceso.

La última de las aportaciones ha sido la de la Plataforma de Apoyo a Zapatero. Os dejo el vídeo "Defender la alegría"; buen ejemplo de la aportación del mundo cultural a una idea bien sencilla pero importante: la alegria.




Mirando el video,....una frase de Víctor Manuel: DEFENDER LA ALEGRIA CONTRA LOS CENIZOS. Excelente definición de la visión de lo que también queremos para Catalunya. La Catalunya Optimista que defensa la Carme.

COMPARAR ÉS BO

Fets i dades per poder opinar i decidir.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA: EL MODEL

(Article publicat al TOT)

No fa gaire parlava, aquí mateix, del poder de la llengua i de la cultura a favor de la integració i la cohesió social. De quina manera la nostra llengua i la nostra cultura garanteixen la integració de les persones i la diversitat.

La guanyadora d’enguany del premi més ben dotat de les lletres catalanes, el Ramon Llull, és una mostra excel·lent del tarannà de la nostra terra i del poder del que parlava.

Dona, filla d’un immigrant marroquí de Vic, mare, treballadora de les lletres i del mon social, Najat El Hachmi va venir a Catalunya amb vuit anys, gràcies al reagrupament familiar, i ha escrit el seu nom entre els més destacats dels que fan servir el català per explicar-nos històries i sentiments. Najat, que té ara 28 anys, és una dona educada en la immersió lingüística. Aquest és el resultat.

Excel·lent mostra del que som i del hem aconseguit amb el model català d’immersió lingüística. Model educatiu que és tot un orgull i que ha garantit la unitat civil del nostre poble. Model que avui permet que a Catalunya que hi hagi una situació de perfecta convivència de les dues llengües: castellà i català; i que fa que, en acabar el cicle d’ensenyament obligatori, els alumnes les dominin.

Ara és molt important dir-ho. Catalunya vol seguir sent el que és i el que ha estat: terra de benvinguda, de cohesió social, de convivència, de solidaritat; terra emprenedora i d’harmonia. Per això és tant necessari que fugim del tsunami integrista en que amenaça de convertir-se el Partit Popular contra Catalunya.

UNA PERLA MÉS

El ple municipal no és una perla,....sino vàries, però de moment li val l'expressió.

Bé, què voleu que us digui dels temes del ple?

Destacats:

Com sempre, un munt de contractes laborals per restar assabentats. Ja us explicaré més endavant i en un altre post què vol dir i quan es fan. Val la pena explicar-lo bé.

Un restar assabentats de la modificació de la ubicació de places de zona blava: es creen a la zona de Sant Antoni i Mercat de Serraparera i es donen de baixa de zones diferents (passeig del pont,...).

Resposta a les al·legacions del PSC al pressupost i la seva aprovació definitva. El que ja es sabia. Nosaltres vàrem tornar a dir el que pensem d'aquest pressupost que està marcat amb el segell del Partit Popular i que deixa en l'oblit els joves, els barris, els mitjans de comunicació, la proposta de "minuts menuts", .....però que torna a posar damunt la taula els grans increments salarials dels càrrecs electes a fi de mantenir la SOSTENIBILITAT del govern en minoria.

Diversos temes urbanístics, entre els que hi havia un que requeria majoria absoluta. La setmana anterior, a la informativa haviem dit el nostre vot en contra perque no teniem informació puntual dels continguts i les seves modificacions. Una treballadora municipal va afirmar que tenia ordres del sr. Bellido de no donar cap document fins el dia despres de la informativa. Així van arribar els temes al ple. Resultat: l'Alcalde, amb una excusa de consens que deu quedar bé de cara a la premsa, va dir que ho deixava a sobre la taula. No es va voler arriscar. La veritat és que si el PSC votava en contra ja no podria tornar a portar el tema al ple cap altra vegada. La realitat: va quedar sobre la taula com a conseqüència de la irresponsabilitat de l'equip de govern que vol mantenir al PSC allunyat de tota informació i per tant vol evitar que li faci oposició. Caldrà recordar que representem, nosaltres solets, al 31 % de la ciutadania? o es que volen menystenir aquesta part de ciutadans i ciutadanes?

La fase de les preguntes va permetre veure una escenificació sublime i trista: el PP fa diverses preguntes per escrit. Per escrit li contesten totes menys la que fa referència a INDRA. Per què aquesta es vol contestar oralment?? No se, no sé!!

El cas és que aquesta senzilla decisió: contestaré oralment al sr. González.....ens va permetre veure de nou (com amb l'escena protagonitzada per Morral i Mónica), un trailer de terror: pregunta sr. González.....respon sr. Cayuela; que ens va informar fins i tot de les amistats i enemitats d'antics regidors no presents (evidentment socialistes; no podia ser d'altre manera). El regidor de serveis generals va parlar o cridar (crec que és el terme més encertat) fins i tot de Zapatero. Va dir al nostre portaveu que mentia i que, malgrat disposar de dades i fets, s'havia passat "tres pueblos". I mentre.......la bancada del govern feia gestos estridents, movia cadires,.... . Tot plegat recorda parlaments en els que la democràcia és lluny.

Bé. Nosaltres d'INDRA ja hem dit tot el que haviem de dir. Trobareu tota la informació a la premsa local. No cal afegir res més.

Situacions inesperades:

• vàrem poder sentir dir la regidora Pujol que li agraden moltes coses, entre totes les que li agraden destacaré que: li agrada que les coses li sortin bé a la primera; que li agrada escoltar a tot el personal tècnic; que li agrada anar a conferències; que li agrada,....que li agrada,......que li agrada.....Però no sap exactament o no contesta quan convocarà el Consell de Comunicació; no sap o no contesta quan farà el programa atractiu que va dir,.......
• vàrem poder sentir a la regidora de Cultura dir que l'horari que es va aprovar per a les aules d'estudi.....ara serà el que ella decideixi; no el que va decidir el plenàri. Ja deiem nosaltres...... Quan hi ha paraula......hi ha paraula.
• vàrem sentir parlar de mans esteses. El problema és que no sabem cap a quin costat: dreta o esquerra?
• vàrem poder escoltar ciutadans emprenyats amb les rates del Riu Sec, amb ambulàncies que no arriben i sobtats que aquest ajuntament bellugui poc sobre la interpolar; sense que, a tot plegat, el govern doni gaire importància.
• vàrem poder veure una persona enviant missatges al portaveu d'ICV-EUiA des del públic. Una certa gràcia no deixa de fer :-)).

No m'extranya gens que l'amic David hagi sentit el que va sentir.