qué bonito!!

Manca de política de comunicació o ....

La política de comunicació institucional de l'Ajuntament, que la majoria de professionals consideren erràtica, de vegades no ho és tant.

M'explico. Algunes notícies o cartes estan en primera plana dies; altres estan hores o minuts...fins i tot segons.

Això és el que ha passat amb la notícia sobre la nota de premsa del PSC que recull el diari digital Cerdanyola.info, sobre el fet que l'alcalde Morral només defensa la Generalitat en les àrees de govern del propi partit.....amb un evident sentit de govern....al que aquí, Cerdanyola, ja ens té acostumats.

De seguida va quedar tapada per un munt de notícies esportives unes, de successos altres, de política,.....de manera que posada la primera del dia....va resultar ser la que no es trobava a portada. Curios oi? Fixeu-vos en les hores de publicació de cada una.

Aquí podeu accedir directament, ja no al resum, sinó a la nota de premsa sencera que el PSC de la comarca va fer lamentant que Morral no defensi amb la mateixa rotunditat totes les actuacions del govern català, sinó únicament les de les àrees de responsabilitat de la seva formació política. Un exemple del que no ha de ser ni fer un home/dona de govern.

Colgado en tus manos

A tots els companys i companyes de................






Cuidado,....cuidado,.....

Perdent el temps,......tancant serveis

Si és cert que els bons governants són aquells que resolen els problemes de la gent i aquells que els ocasionen són dolents, a Cerdanyola tenim un problema.

M’explico: En temps difícils, en temps de crisi econòmica, un bon govern ha de centrar la seva activitat en fer polítiques socials. Especialment dirigides als col·lectius que més la pateixen: persones en situació d’atur, dones, joves, gent gran. Parar l’orella, escoltar la ciutadania, cercar i implantar solucions.

Mentre a Cerdanyola s’incrementa l’atur, manquen escoles bressol, no hi ha espais per a joves o les dones no disposem d’un centre integral d’atenció i recursos; el govern municipal dedica temps, diners i esforços en inventar i reinventar societats i societats; canviar i recanviar els seus estatuts; crear i recrear les mateixes comissions d’estudi una i altre vegada, Ple rere Ple; obrir fases d’al·legacions quan ja intuïm que les decisions són presses; fent la callada per millor resposta a qualsevol crítica o pregunta; modificar el sistema de retribucions de regidors i regidores, per continuar garantint l’abstenció o el vot positiu d’un Partit Popular que cada vegada més sembla la seva comparsa.

Només ha passat un més des de l’aprovació d’un pressupost que havia de ser de contenció de la despesa però d’increment dels serveis i ajuts a les persones. Ara ja sabem la primera de les seves mesures: han tancat el servei de les aules d’estudi per a joves estudiants que, a proposta del Grup Municipal Socialista, es feien a la Biblioteca durant temps d’examens. Havien estat aprovades pel plenari de l’Ajuntament, però sembla que per aquest govern municipal això tampoc té gaire importància.

des de la sala de plens

Fa bastant que no faig cap petita crònica de les sessions plenàries. Temes personals adversos han fet que ocupi el temps en altres assumptes. Ara, que el bloc ha d'estar aturat per uns dies, no vull deixar de fer un petit resum del que es va viure a la sala de plens durant l'aprovació del pressupost d'enguany i durant l'últim dijous del mes de gener.

Un pressupost, el de 2009, que havia de ser treballat des de les polítiques d'austeritat que la situació econòmica requereix, però també des de l'òptica de l'increment d'ajudes a persones i famílies i l'impuls de l'economia local; es presentava com el que ja es pot dir que és la marca del govern: previsió d'ingressos inflats, pensant en la venda de finques i més finques; despeses disfressades de reducció i un plà "anticrisi" que esperen "escriure" durant l'exercici. És a dir, el totxo sembla que tornarà a ser capital per poder fer front a les polítiques socials. Ara que tots sabem (sembla que el nostre govern no) que el totxo fa fallida i que les previsions diuen que continuarà fent fallida durant el 2009.

Pero aquí no quedava la història. S'aprofitava l'aprovació del Pressupost del 2009, per fer una modificació retributiva en els sous de regidors/es amb efectes de l'1 de gener de 2008, modificació a l'alça i que per algun/a regidor/a del Partit Popular pot suposar un 64% d'increment, a banda dels deutes des de gener de l'any anterior, però que, amb tot el seu cinisme, l'equip majoritari de govern qualificava de "congelació". Una congelació, però no aquesta sinó la verdadera, que el grup municipal socialista havia demanat des del principi i que ICV-EUiA ha defensat arreu de Catalunya. Per què, com diu el tinent d'alcalde de Serveis Generals, el que és bó a la resta de municipis no ho es a Cerdanyola?

No hi ha millor paraula, la congelació, per definir el que la majoria de la ciutadania sentiria en saber el que a la ciutat li costa que el sr. alcalde conservi aquest càrrec. Aquest 64% d'increment és el preu que ICV-EUiA ha de pagar enguany per continuar comptant amb els vots (favorables o d'abstenció) d'un PP -el de Cerdanyola- que ha perdut l'horitzò com a formació política i que només fa de comparsa.

Arriba el Ple de gener i la situació ha continuat amb la tònica habitual:

• la insistència del grup que s'autoqualifica d'ecosocialista, en desviar la gestió pública a la privada o viceversa. Portar l'activitat privada a l'àmbit públic. Intervenir directament en l'activitat privada per veure si d'aquesta manera es reequilibra el pressupost que, ja sabiem com he explicat, que està basat en unes vendes de dubtosa realització de finques del Centre Direccional . Ah!! si no les compren els promotors privats....ja les comprarem nosaltres mateixos o qualsevol ens públic en el que l'Ajuntament mateix és part. L'Ajuntament les ven, l'ajuntament les compra i .....els comptes van com van.
• La insistència d'ICV-EUiA en modificar i remodificar els estatuts de les empreses municipals per dedicar-les a la tasca del totxo. Fins i tot portar empreses en les quals només tenim un 50% de participació, a fer obra pública. Diuen que és una manera de treure beneficis. L'Ajuntament o el seu soci?
• La insistència del mateix grup en crear i tornar a crear la comissió estudi per modificar els estatuts de Cerdanyola Opcions, i que pugui gestionar escoles bressol. Aquesta ha estat la tercera intentona. Hi haurà més propostes de constitució de la mateixa comissió? Es tornarà a caducar l'acord i caldrà prendre-ho de nou?
• L'afirmació i confirmació que no hi haurà participació per decidir què es farà amb l'abocador Montserrat. Un indicador de la forma en que probablement es decidirà què fem amb el de Can Planas.
• El mal costum de l'alcalde de fer callar els regidors i regidores socialistes i el públic que fa preguntes "compromeses".

Bé,......més del de sempre, però en majúscules. Només afegir que per acabar de donar un toc de mediocritat, el regidor portaveu d'ICV-EUiA, davant de la nostra pregunta sobre les retribucions dels càrrecs electes i la seva retroactivitat, va dir que es tractava d'un error material. de la data d'efectes. Ara diuen que són els tècnics el culpables! Si el PSC no hagués preguntat......"l'error" s'hagués corregit?. Una mediocre sortida per un tema polític de fons que seguirem amb molta cura.

Ara, des de demà i durant uns dies, aquest bloc serà tancat. Després, fent de les febleses fortaleses, disposaré de més temps per a mi i per a Cerdanyola.

Fins aviat i bona sort!