Trenta anys que hem de recordar

L’abril de 1979 començava una nova època, una nova etapa a les nostres ciutats.

Amb una nota comuna arreu del país, també a Cerdanyola: la il·lusió d’alcaldesses i alcaldes, regidores i regidors, dels primers consistoris, de la ciutadania entesa en el seu conjunt, per transformar la ciutat i per canviar la seva institució: l’Ajuntament.

Il·lusió per transformar i recuperar espais, impulsar la convivència, crear places i carrers, clavagueram, fer equipaments. No sabien cóm, però estaven segurs que amb la voluntat, l’esforç i la perseverança era possible aconseguir canviar les coses. Així és com les nostres ciutats, la nostra Cerdanyola va anar canviant.

I pel que fa als ajuntaments, com a institucions, la lluita per canviar les formes, per fer-los mirar cap a fora, cap a la ciutadania, cap a on tenien i tenen la seva raó de ser: les persones; també va ser cabdal.

Qualsevol de nosaltres, fent un breu repàs de la nostra vida, pot també explicar la transformació que va suposar l’arribada de la democràcia a la Ciutat.

Ara, a trenta anys vista, val la pena recordar-ho i explicar-ho als nostres joves. Allà on només havia fang es van fer places i carrers; on no hi havia més que una sala de lectura, ara tenim biblioteca, on no hi havia espai per gaudir d’activitats culturals, es va fer un Ateneu;...

Però sobre tot val la pena recordar-ho amb l’esperança, amb el desig de continuar fent la feina com cal: continuant amb la transformació; perseverant amb la modernització de la nostra administració per fer-la més propera, de servei a les persones; recuperant els espais perduts; i, per què no, agraint les hores, els esforços, la proximitat, la destresa, de totes les dones i homes protagonistes d’aquests trenta anys.