Ningú no dubta que l’esport és un dels fets socials més significatius dels nostres temps i també de la nostre ciutat.
Eina d’integració, cohesió social i educació és alhora fons de salut, de benestar i d’oci. Al seu voltant s’impliquen persones en organitzacions, associacions i entitats de tots tipus, amb una enorme incidència amb la vida de pobles i ciutats, també de Cerdanyola. L’esport és un marc ideal per l’exercici de la ciutadania, de la participació més directa.
És per això que les entitats esportives constitueixen una gran riquesa i són un pilar bàsic de la participació ciutadana en el disseny de les polítiques esportives. Però s’ha de comptar amb elles, escoltar-les, potenciar-les, si cal, vetllar per elles.
No es fa difícil pensar en la seva aportació, des de la il·lusió però també des de l’experiència, en la gestió d’equipaments i instal·lacions com la zona esportiva Fontetes o com l’Altis. Perquè aquesta gestió,d’aquesta manera, estaria en mans de la ciutat mateixa, sense intermediaris, sense interessos lucratius. Per a les entitats esportives aquesta gestió seria un luxe, un orgull, no pas un negoci.
Per contra, amb arguments més o menys economicistes, les instal·lacions esportives s’han posat en mans de tercers, en mans d’operadors que res tenen a veure amb el nostre teixit associatiu.
En canvi estic segura que pel nostre Club d’Hoquei, per exemple, hagués estat un gran repte poder participar i ser protagonista en primera persona de la recuperació de l’espai esportiu de l’Altis, de la seva gestió. Hagués estat tornar als seus orígens, als de tots nosaltres.
Però també hagués estat una manera d’ aplicar la dita: no deixis dreceres velles si agafes novelles.
Eina d’integració, cohesió social i educació és alhora fons de salut, de benestar i d’oci. Al seu voltant s’impliquen persones en organitzacions, associacions i entitats de tots tipus, amb una enorme incidència amb la vida de pobles i ciutats, també de Cerdanyola. L’esport és un marc ideal per l’exercici de la ciutadania, de la participació més directa.
És per això que les entitats esportives constitueixen una gran riquesa i són un pilar bàsic de la participació ciutadana en el disseny de les polítiques esportives. Però s’ha de comptar amb elles, escoltar-les, potenciar-les, si cal, vetllar per elles.
No es fa difícil pensar en la seva aportació, des de la il·lusió però també des de l’experiència, en la gestió d’equipaments i instal·lacions com la zona esportiva Fontetes o com l’Altis. Perquè aquesta gestió,d’aquesta manera, estaria en mans de la ciutat mateixa, sense intermediaris, sense interessos lucratius. Per a les entitats esportives aquesta gestió seria un luxe, un orgull, no pas un negoci.
Per contra, amb arguments més o menys economicistes, les instal·lacions esportives s’han posat en mans de tercers, en mans d’operadors que res tenen a veure amb el nostre teixit associatiu.
En canvi estic segura que pel nostre Club d’Hoquei, per exemple, hagués estat un gran repte poder participar i ser protagonista en primera persona de la recuperació de l’espai esportiu de l’Altis, de la seva gestió. Hagués estat tornar als seus orígens, als de tots nosaltres.
Però també hagués estat una manera d’ aplicar la dita: no deixis dreceres velles si agafes novelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada