dilluns, 21 de desembre del 2009

receptes polítiques de dones









Del llibre de receptes de dones per a la pràctica política he recuperat aquestes dues. Impactants i importants:


        Afrontar un conflicte:

        • " Un espolvoreado de distancia con la situación.
        • Un cucharon de aguante.
        • Mucha mano izquierda.
        • Y sobre todo mucha calma y sentido del humor."

        Fer política des del feminisme:

        • " Una buena dosis de sentido de la justícia.
        • Una mirada histórica
        • Un puñado de solidaridad con la mitad de la humanidad
        • Orientación democrática.

        divendres, 4 de desembre del 2009

        Jordi....un record i un reconeixement


        Fa quasi be dos anys li dedicava part d'un post. Part que ara torno a transcriurre.



        Un record i un càlid reconeixement:
        A Jordi Solé Tura, un gran lluitador pels drets i les llibertats, un dels ponents de la nostra constitució, que aquest any farà 30, i primer de tot un gran professor. Veure les seves imatges en la presentació de la película que ha fet el seu fill , em van fer posar la pell de gallina. Vagi per ell, des d'aquest petit post, el reconeixement de tots els que des d'una o altra batalla hem compartit idees i il·lusions. ( gener de 2008).

        Avui ens ha deixat.

        Avui hem perdut Jordi Solé Tura, un dels principals referents polítics dels demòcrates, dels catalanistes, dels socialistes i dels federalistes. (José Montilla)

        dimecres, 25 de novembre del 2009

        dijous, 29 d’octubre del 2009

        En defensa de les institucions.

        No fa falta que digui que la corrupció a les institucions públiques és una lacra que perjudica el sistema democràtic, que ens perjudica a tots per igual i que és per això que cal prendre mesures ràpides i implacables.

        És imprescindible que les nostres institucions democràtiques, aquelles que tant ens ha costat tirar endavant, fruit d'anys de lluita de tants i tantes dones i homes, no perdin credibilitat; perquè la credibilitat d'elles és la credibilitat de tota la societat, de tot el sistema.

        Ha estat dur, més dur si això fos possible, que el que ha passat a Sta. Coloma de Gramanet, hagi estat l'any del 30 aniversari dels ajuntaments democràtics. Et fa pensar.....això pot estar passant?,.....però si ho és, si ha estat així,....s'actuar, i ràpidament.

        Però, potser per això cal ser més que contundent, no hem de perde de vista que el que fan determinades persones no és símbol ni de la política, ni del nostre estat democràtic ni de les nostres institucions; que cal defensar com ho hem fet sempre; amb convicció i també amb la serenor que fa de Catalunya un exemple. Així també ho ha dit en la seva declaració institucional el President Montilla.

        Per a mi, com a militant del PSC, com a regidora a la meva ciutat, com a treballadora pública (fet del qual també em sento orgullosa), tot i respectant la pressumpció d'inocència que també el nostre sistema democràtic estableix, ha estat important, tranquilitzadora i d'exemple la ràpida reacció del nostre partit. Perquè tot el que ha passat, si és que ha passat, és contrari a l'ideari socialista, és contrari al nostre còdi ètic, és contrari als nostres valors, als meus sentiments democràtics.


        Per sobre de qualsevol acció personal, estan les institucions, està el nostre sistema. Per tant, per sobre del que alguns hagin fet, si és que ho han fet, està Santa Coloma de Gramanet, el seu Consistori integrat per persones elegides democràticament, està el seu Ajuntament. I tot això és extensiu al conjunt de les institucions democràtiques del nostre pais.

        Un deixo aquí les declaracions del nostre Secretari d'Organització, fetes el mateix matí de l'escurcoll a l'Ajuntament de Sta. Coloma de Gramanet.



        dilluns, 26 d’octubre del 2009

        Caminando por la vida




        No cal afegir més paraules. Compartir una estona amb els meus fills,....escoltar la seva música,....fer-la meva. Caminant per la vida...

        dilluns, 19 d’octubre del 2009

        Dia internacional contra el càncer de mama

        Dia Internacional contra el cancer de mama.

        Algunes dades destacables:

        Al nostre pais 16.500 dones son diagnosticades anualment de càncer de mama.

        Malgrat que és una malaltia típicament femenina, els homes també la poden patir.

        1 de cada 8 dones la patiran al llarg de la seva vida.

        A Espanya prop del 80% de les dones diagnosticades el superen.

        Participem a les activitats previstes a Barcelona amb motiu de la celebració del dia internacional contra el càncer de mama.

        divendres, 25 de setembre del 2009

        emocions i canvis


        El de setembre és un mes "curt" i el seu Ple també ho ha estat. Avui no vull fer cap resum de la sessió. Això ho deixo per un altre dia.

        Un Ple el de setembre, curt però carregat d'emocions. L'Antonio Cárdenas comunicava la seva decisió de renúncia a l'acta de Regidor. Motius personals l'han conduit a deixar el càrrec. Com ell diu...tothom pot opinar de la vida d'un altre però només és un mateix qui l'ha de viure.

        El nostre grup perd un element important: l'ha sabut liderar, conduir, acompanyar i ensenyar. També com ell diu, el grup ha crescut, s'ha fet fort durant aquests dos anys i escaig. Però, per sobre de qualsevol altre consideració, perd una PERSONA amb majúscules. Una persona de valors, amb una capacitat de treball impressionant, amb un sentit de la responsabilitat que l'ha portat a fer aquest gest, posant també per damunt de tot interessos més generals.

        Ara, i torno a utilitzar les seves paraules, que tots els partits de forma legítima estant situant el seu horitzó a les eleccions municipals de 2011, ell creu que aporta més al PSC deixant pas que mantenint-se en el seu càrrec.

        A nivell més personal.....enyoraré els divendres treballant amb ell,......convertint en propostes, les idees, les il·lusions de tot el grup.

        L'Antonio deixa el càrrec, però ens deixa uns valors; deixa el grup municipal, però ens deixa un projecte fort, el projecte del PSC: la il·lusió per Cerdanyola. Això continua. Com l'Antonio continuarà sent un referent per al nostre projecte: la Cerdanyola que hem somiat, la que van voler els milers d'homes i dones que ens van donar el seu vot, la seva confiança. La ciutadania que va fer que el Grup Municipal Socialista sumés 10 regidors i regidores. Entre ells l'Antonio Cárdenas.

        dijous, 10 de setembre del 2009

        Manifest del PSC amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

        Per encarar el futur és important recordar el passat.

        L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

        El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys. Hem recuperat la democràcia i la llibertat, hem recuperat les institucions d’autogovern, hem assegurat la unitat civil del nostre poble, hem fet progressar la nostra llengua i la nostra cultura, i hem assolit uns nivells de benestar desconeguts en la nostra història. I amb el nou Estatut i l’assoliment d’un nou sistema de finançament, liderats pels Governs catalanistes i d’esquerres del President Maragall i el President Montilla, Catalunya ha fet un salt endavant molt important.

        Ens comprometem a assegurar el desplegament íntegre de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut votat pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya l’any 2006 i a seguir impulsant l’evolució federal d’Espanya. En aquests moments la crisi econòmica centra les nostres preocupacions. Donem suport al Govern de Catalunya en el seu esforç per superar la crisi com més aviat millor i per acompanyar les famílies i les empreses catalanes que estan patint dificultats.

        En aquest sentit, saludem les mesures preses pel Govern i molt especialment aquelles que asseguren els mecanismes de protecció social, especialment necessaris en aquesta conjuntura, i aquelles que pretenen impulsar l’ocupació del jovent del nostre país. Amb aquest esperit de confiança en el futur, cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

        Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per continuar construint la Catalunya del futur.

        Enllaç al manifest de la Diada Nacional 2009

        dijous, 3 de setembre del 2009

        Una nova porta

        Després d’un estiu que, d’una o d’altre manera, ens ha permés si més no desconectar una mica de la quotidianitat, toca ara renovar il·lusions i forces per encarar la tardor d’un any que, recordem, és l’any internacional de l’astronomia però també l’any que hem celebrat el 40 anniversari de la primera visita a la lluna. Fet aquest últim que ha estat centre de notícies i programes televisius diversos.

        Ara que comencem un nou curs, és hora d’estrenos: els nens i nenes preparen llapis nous, llibres, motxilles; estrenen ganes i il·lusions. Tot plegat els durà a retrobar la seva colla, però també a fer noves amistats, coneixer probablement companys nous o equips moltes vegades renovats. Es preparen per adquirir nous coneixements, s’adapten als canvis.

        Nosaltres, els que ja sóm més grans, haurem d’aprendre d’ells per afrontar la tardor com cal: hem de revisar les eines, retrobar els companys però també buscar-ne de nous, revisar les nostres competències i coneixements, per adaptar-nos a les noves circumstàncies en un mon que canvia de manera contínua.

        Ara ja no s’hi val pensar que tenim tot fet, que sabem tot el que hem de saber. No s’hi val anar de “sobrats”. El que tenim a les maletes val, però no ho és tot. Hem d’aprendre cada dia, hem de ser tant versàtils com ens ho demana la realitat que ens envolta, l’economia, la política, el treball, la família, la societat.

        En resum: és hora de la formació, de l’adaptació al canvi, de les noves idees, de l’emprenedoria, dels nous usos dels temps, de la cerca de nous camins i de noves professions; de nous aliats, d’il·lusions noves, de renovació.

        Segur que cal un esforç, però també és segur que ho podem fer. Com fa quaranta anys: un petit pas per a nosaltres però un gran salt per a tots plegats. Un salt que ens permetrà sortir de la cris per una porta diferent de la que vàrem entrar. Però sobre tot un salt que ens farà més forts i més preparats.

        dimarts, 18 d’agost del 2009

        a la seva memòria...a la de tots.

        Manolo Gutiérrez.

        Un nom senzill, un congnom com tants. Una persona del poble. 91 anys.

        Jove ferroviari, als anys de la guerra es va integrar a l'exercit republicà per defensar els valors de la llibertat i la legalitat constitucional. Vivia a Montcada; Bifurca (Can Sant Joan).....per ser exactes, tal com ell anomenava a la seva barriada original.

        Va patir l'exili, obligat a fugir amb l'entrada de l'exercit "nacional"; de Montcada als camps de concentració d'Argeles (França). Allà mateix coneix la Laieta, guapa, jove, també fugida de Bifurca; la que havia de ser la meva tieta "política". Formen família i acaben tots dos i junts per tenir el cor entre França i Espanya. Entre una república i d'altre. Trigarien anys en tornar trepitjar Catalunya. La primera visita encara amb por, pensant que el detindrien.

        Fugit d'un pais on la foscor es va instal·lar durant quaranta anys, es va trobar en un altre on l'ocupació nazi el va pintar de negre...però on, un cop alliberat, el va acollir.

        De Toulousse sempre ha recordat els debats polítics dels exiliats espanyols a peu de carrer, al mitg de la plaça. D'Espanya....la seva bandera tricolor,.....per ell ha estat la bandera del seu cor. Farà uns tres anys....va fer la que seria la seva última visita a la Bifurca que feia anys abandonava només amb el que duia posat.

        Serveixi el moment de la seva pèrdua per recordar d'on venim; la seva història és la història de tots.

        dimecres, 12 d’agost del 2009

        indrets i sons.....

        El color blau del mar vist des de la balconada de la casa rosa de Calella de Palafrugell. No us ho podeu perdre! A la dreta el Cap Roig i a l'esquerra el cap de Sant Sebastià. Davant...les illes Formigues.

        M'ha portat records d'hores i hores d'estada amb la família, primer amb la nena quan encara li agradava fer castells de sorra. Sorra que no es deixa donar forma perquè és massa gruixuda, però sorra al cap i a la fi. Després amb el nen "lluitant" amb les onades que mai acaben.

        Però també amb els amics i amigues, d'allà i d'aquí. Amigues d'estiu i d'hivern. Blau que és blau, hivern i estiu, primavera i tardor. I les excusions a cala estreta, aigua xelida, cala pedrosa, els camins de ronda, el punt blanc, Sant Roc, .....les barques al Port Bo, les habaneres d'aquí i de Llafranc, el cremat, les garoines, el vi jove..... gaudir d'un mediterrani que té música pròpia però que, en tot cas,...també té cancó.




        dimecres, 5 d’agost del 2009

        Acabant el curs.......pilotes fora i surt el "chispa"!


        Malgrat que parlo d'un ple amb vint-i dos punts a l'ordre del dia, el cert és que el ple de juliol va ser, en argot administratiu", d'escombra". La majoria de temes de tràmit: personar-se, donar compte,.....tràmit en general. Res a dir, és pràctica habitual : abans de marxar de "vacances" es deixen el màxim d'assumptes enllestits de cara a la tornada de setembre.

        De l'ordre del dia només destaco:

        • Modificació pressupostària: la quinzena. Anem a més de dues modificacions mensuals. El pressupost municipal, que és l'acte de planificació més important d'un exercici, no respon a cap planificació política i, hores d'ara només serveix per anar sortejant els diferents i nombrosos entrebancs econòmics i canvis d'orientació política i d'equilibri entre els dos socis de govern. El curios és que aquesta vegada va servir d'excusa a un d'ells (CiU) per carregar contra la Generalitat. Com si de màgia es tractés ara la portaveu convergent deia que la Generalitat incompleix i que és per això que no s'han pogut fer les escoles bressol. Ah!, si a l'anterior mandat tampoc s'havien fet és perquè Esquerra (ERC) no ho va fer com tocava. Pilota cap aquí, pilota cap allà. El cinisme polític no podia anar més lluny. Ja no recordava que, no fa gaires sessions plenàries, havia dit que moltes vegades ella mateixa i l'alcalde reflexionaven al voltant que "verdaderament" no havien fet el que calia en aquest tema. I es quedava com si tal cosa!!; ara, les properes eleccions autonòmiques, els interessos partidistes, situaven el seu discurs en altre lloc. El fet és que res li preocupava d'aquesta modificació que deixava les partides gestionades per CiU "intocades" i, en canvi, rebaixava totalment la inversió en millores a les escoles públiques (diners gestionats per ICV-EUiA). El nostre vot va ser negatiu, com a la resta de modificacions d'un pressupost que no vàrem recolzar i que s'ha demostrat paper mullat.

        • Modificació (o remodelació podriem dir) de la zona del passeig del Pont. Una modificació que canviarà la façana del riu, permetrà construir habitatges públics, millorarà els espais comercials. En la que ens han deixat participar activament aportant i incorporant idees en la solució proposada. Però a més a més, al mateix ple, vam obtenir el compromís de que no s'enderrocarà el Casal de Joves (equipament emblemàtic que va ser el primer d'aquests tipus a Catalunya) fins tenir un altre d'alternatiu pels joves de Cerdanyola. Al Ple de juny ho vem dir molt clar: farem oposició tant proposant com controlant. I ho estem demostrant. Per tot plegat varem votar a favor.
        • Conversió provisional del dipòsit d'aigua del Turonet en Magatzem. S'havia d'enderrocar, s'havia de recuperar la zona. En comptes d'això algun "chispa" va tenir una idea: fem del dipòsit un magatzem, per poder enderrocar ràpidament el de la brigada i poder iniciar el que, en un futur, serà l'Auditori. Jo diria, ja ho he dit altres vegades, que amb un objectiu "inconfessable": posar l'any 2011 un cartell molt gran que digui: aquí s'està fent un Auditori. Així les coses el "chispa" en lloc de fer el que estava acordat, decideix mantenir el dipòsit, amb l'excusa que això estalviarà diners en la construcció d'un magatzem nou. La pregunta és: per què volem enderrocar amb tanta premura l'actual magatzem? és de rebut que el que és un dipòsit d'aigua sigui ara lloc on emmagatzarem coses però també entraran persones a fer la seva feina? Això és un interés de ciutat? El nostre vot va ser negatiu. Negatiu perquè les persones que treballen o les entitats que hagin de fer ús d'un magatzem, ho han de fer amb les condicions de seguretat que cal; que no són les d'un edifici que no va ser pensat per això. Va ser negatiu perquè la ciutat es mereix la recuperació i reforestació d'aquell espai.
        • Inici del procés de contractació per a la concessió de la gestió de la zona esportiva denominada "Riu Sec". Una concessió que consisteix en que el contractista futur, construeix i després té el dret de gestió amb pagament d'un cànon a l'ajuntament (el 2% anual dels guanys) que, en aquest cas no començarà a pagar fins el 6è any des de la concessió. I l'ajuntament què hi posa? el cost de la descontaminació del terreny (ple d'amiant) , la cessió d'ús dels terrenys que són de domini públic, 1.750.000 euros com a part per a la construcció de la zona esportiva dels espais de raqueta i 350.000 euros anuals durant els 35 anys que durarà la concessió. I no és poc. El nostre vot negatiu. Negatiu perquè el cost per a la ciutat és brutal. Negatiu perquè aquest sistema de contractació, en cas de dificultats econòmiques del contratista (35 anys) no és segur. Proves d'això: ja ho hem vist amb Valldorsala i la zona esportiva Fontetes.
        De la resta del ple, subratllo la cirereta de les intervencions del Portaveu Popular que, sobre la construcció d'un quiosc al Parc Cordelles, va sometre a un tercer grau al Regidor Escoda, interrogant fins i tot si es serviria cafè. Ningú no va dir-li que ja es consultaria l'expedient o que ja li donarien resposta per escrit; tot i que cap de les preguntes s'havien formulat per escrit ni a cap comissió informativa. Però bé, tots els regidors/es tenen dret a preguntar el que creuen important allà on ho creuen i, sobre tot, el govern té l'obligació de donar resposta a les preguntes de l'oposició. M'alegro que aquesta vegada, i amb l'Antonio González, hagi estat així. Esperem per a la resta la mateixa "consideració".

        De les nostres preguntes només dir que:

        Insistiem sobre la implantació de la moció relativa a l'ajut a les famílies que s'han quedat sense plaça a les escoles bressol públiques, per tal que tinguin una possibilitat a les privades amb un conveni amb aquestes últimes. Una mare, afectada pel tema, va preguntar el mateix des del públic.

        Tornavem a preguntar sobre la depuradora del Riu Sec, que encara no funciona i les gestions que s'han fet.

        Preguntavem sobre la convocatòria de la comissió especial de comptes i el calendari previst per aprovar les del 2008; ja que aquesta comissió havia d'informar-les abans de l'1 de juny. La Comissió, en la que han de participar tots els grups municipals, és l'encarregada d'informar els comptes de cada exercici per a, més endavant, portar-los al Tribunal de Comptes.

        Ja sobre les 21 hores, el públic va protagonitzar el ple municipal. La preocupació per la implantació de l'acord subscrit pels quatre partits, l'ICS i el Servei Català de la Salut i que garanteix que tots els residents del barri Fontetes que així ho demanin puguin ser usuaris del CAP d'aquell barri i que el Servei Català de la Salut, en funció del número de peticionaris, destinarà els serveis mèdics necessaris. La comunicació als residents, o manca de comunicació, va fer escalfar els últims minuts de l'últim ple del curs polític. Vist que ni el govern ni la tinenta d'alcalde de l'Àrea de Salut tenien prou informació sobre la implantació de l'acord, l'alcalde va anunciar la convocatòria l'endemà d'una reunió dels partits signants amb els representants de l'ICS i del Servei Català de la Salut. Els que estem a l'oposició haurem de ser els que posem els punts allà on toca, mentre qui governa.....no controla res?

        Però això seria tema per a un altre dia....

        El proper post..............des de Calella de Palafrugell. Bon estiu!



        dimecres, 15 de juliol del 2009

        NEGOCIAR o negociar

        Sempre difícil, sempre complex. Les parts tenen interessos moltes vegades diversos, altres contraposats. És important la tenacitat, la perseverança, la confiança mútua, tenir un equip competent, fixar un bon full de ruta, tenir clars els objectius i, per sobre de tot, no veure l’altre part com a enemic sinó com a company de viatge per aconseguir un bon resultat.


        Qualsevol expert el primer que et diu és: destria quines són les diferències, remarca quins són els punts o aspectes sobre els quals no hi haurà cap controvèrsia i fixa els teus objectius. Sigues clar de bon principi, rigorós, sincer i sobre tot lleial amb les parts i els acords que finalment assoleixis.


        No s’oblidarà dir tampoc que no pots portar una estratègia negociadora on només vulguis guanyar tu. D'això el mestre diria Guanyar-Perdre. L’altre part tampoc pot dur el diàleg i el procés cap a un Perdre-Guanyar. Finalment mai hauries d’acordar una cosa i fer-ne d’altre o fer un ús malèvol.


        Ara que veiem els resultats de la negociació del nou sistema de finançament, crec que puc dir, sense por a equivocar-me gaire, que el procés ha estat difícil, llarg, complex,…però no ha deixat de complir els trets que comento:


        • Tenacitat i perseverança, per mantenir clars els objectius i per dir no quan calia.
        • Un equip competent per saber com es plantegen i treballar tant amb el propi equip com amb el de l’altre part.
        • Un full de ruta amb objectius clars.
        • Una estratègia de “guanyar-guanyar” que ha portat a aconseguir acords.
        • La confiança amb la lleialtat de totes les parts implicades que no són enemigues sinó companyes de viatge i compliran el que han acordat.

        És així com s’ha aconseguit un gran acord: un canvi de model que situarà Catalunya per primer cop a la història per sobre de la mitjana i el 25% del que es recapti es quedarà aquí. Hem fet el canvi que volíem i que l’Estatut marcava, hem aconseguit capgirar la lògica després de 30 anys.


        I tot això negociant d’una part amb el govern d’Espanya i d’altre el govern de Catalunya format per tres partits. Tots ells, en aquest tema, també lleials entre sí.


        Llàstima que altres processos, a d’altres nivells, no es portin amb la lleialtat entre parts que tant necessària és.


        No gaire lluny, aquí Cerdanyola, fer un acord entre tots els grups municipals per aconseguir una millora en les negociacions que, a una sòla banda havia engegat el govern municipal d’amagat amb l’ICS; no ha tingut les mateixes condicions. Ha estat suficient un dia perquè ICV-EUiA enceti el camí de la deslleialtat.


        Voler convertir un acord que era guanyar-guanyar per veïns i totes les parts; en una guanyar per ICV-EUiA. Fer politiqueig, jugar amb un tema tant sensible com la sanitat, demanar ajut per cercar solucions, però després desprestigiar qui els ha ajudat a trobar-les, quan prèviament, anant sols, havien descartat plantar cara per manca de tenacitat, de competència i d'objectius clars.


        Aquest ha estat el full de ruta que avui ha destapat el President d’ICV-EUiA. El full de ruta de la deslleialtat, del partidisme per sobre dels interessos de la ciutat.


        En el cas del finançament s'ha NEGOCIAT amb majúscules; el segon cas, a Cerdanyola, s'ha negociat amb minúscules.


        Llàstima

        dimarts, 14 de juliol del 2009

        Fets, no paraules

        Aquest és el resultat d'un llarg i complexe procés de negociació. Només cal mirar el resultat del sistema anterior i el que suposarà el nou.

        Cal felicitar-nos per l'acord assolit. Perquè és un acord de justícia.




        FETS, NO PARAULES

        dilluns, 6 de juliol del 2009

        muertos en Honduras.....

        Muertos, heridos......el ejército hondureño vuelve a cargar contra el pueblo de su pais.

        http://www.theinternationaltv.com/venezuela/telesur.php#

        Toda la información en directo.

        Es durísimo escuchar las notícias que llegan desde aquel pais.

        Civiles desarmados en un lado y militares armados, cuerpo a tierra, en posición de combate, en el otro lado.

        ¿Cual va a ser ahora la reacción internacional?

        dimarts, 16 de juny del 2009

        Dos anys....un record i una realitat

        16 de juny de 2007, 12 hores, Saló de Sessions de Cerdanyola. Antoni Morral i Berenguer, contra el que havia votat la ciutadania cerdanyolenca, revalidava mandat com alcalde.

        Havia perdut les eleccions tot i ser ja alcalde, tot i comptar amb tot l’aparell institucional al seu costat; però tornava ocupar l’alcaldia, gràcies als vots de Convergència i Unió i del Partit Popular.

        La imatge de sortida del mandat ha estat, de fet, la imatge que durant aquests dos anys hem vist ple rere ple. La casualitat donava la imatge que us deixo aquí, i que ha estat la realitat d’aquests dos anys de mandat.

        No és ara la meva intenció revisar el què s’ha fet o no, si havia model de ciutat compartit o no, si amb el Partit Popular es compartia també alguna cosa, o si el govern minoritari que aquell dia tenia el tret de sortida estava cohesionat o no, si Cerdanyola ha arribat on es mereix o no.

        Només deixar constància, i que ningú no es confongui pas, del per què estan on estan i de les raons que els han dut on han arribat.

        divendres, 5 de juny del 2009

        Europa és el futur

        L’altre dia llegia l’article d’un dirigent d’ICV, en el que aprofitant el debat de les eleccions europees, carregava, com altres vegades, contra els socialistes. Ens acusava de pactar amb la dreta a Europa.

        Primer vull demanar-li al senyor Joan Rodríguez que, abans de criticar els socialistes, deixi de governar Cerdanyola amb el PP d’Alejo Vidal Quadras, Mayor Oreja, Rajoy i Aznar. Fins que no arribi aquest moment, Joan, lliçons cap ni una.

        Com pot acusar-nos de pactar amb el PP, quan l’alcalde de Cerdanyola ho és gràcies als vots –i als pactes secrets- del PP de la nostra ciutat?

        Però ara és més important parlar d’Europa i eleccions.

        Durant aquesta campanya hem vist què en pensa cada candidat, quines les seves propostes, quins els seus aliats europeus.

        Està més que demostrat que l’Alejo és diferent de Maria Badia, o que Zapatero és diferent de Rajoy.

        La dreta és la dreta, defensa els interessos d’alguns; l’esquerra vol i sap defensar els interessos de tots.

        Els socialistes volem que no siguin els populars europeus els que decideixin el nostre futur. Hi ha qui fa moltes propostes, però com les volen portar a terme? amb quins socis? amb quins vots? amb quina força?. Si no contesten estaran enganyant la gent.

        Nosaltres ho diem i tenim molt clar: amb els més de 200 socialistes europeus que ens representaran al Parlament.

        Maria Badia va dir sí a la Constitució Europea i a l'Estatut. Els altres caps de llista van fallar en aquests moments històrics i trascendentals: uns amb l’Estatut, altres amb la Constitució Europea, i alguns en les dues ocasions, com el nou candidat de CiU.

        Necessitem una Europa que miri el món amb voluntat d’acord, sense por ni reticències a la resta de pobles i cultures; progressista, social, orgullosa dels seus valors, compromesa amb la justícia, capaç de posar l'economia al servei de les persones, i de regular els mercats reduint les desigualtats i evitant crisis com la que ara patim a causa dels excessos neoliberals.

        Ara no ens la podem jugar. Hem de votar bé, a aquells que sabem que poden aturar el PP: els socialistes europeus. Qualsevol altre opció és legítima, però per desgràcia pot ser la clau que li doni a la dreta espanyola i europea la capacitat per fer polítiques en favor d’uns i en perjudici de la majoria.

        dimarts, 2 de juny del 2009

        Jo votaré SOCIALISTA, jo votaré la MARIA BADIA



        Alguns plantejen les eleccions europees com a unes primàries de generals, d'altres com a primàries d'autonòmiques. Aquests són aquells que les van perdre. Però ara els toca esperar (PP i CiU).

        Altres, que no estan ni aquí ni allà, no tenen altre programa que intentar demostrar que el seu vot serà útil(ICV-EUiA).

        El Parlament Europeu té més de 700 diputats....amb quí faran aliances per aconseguir el que defensen? Els primers callen sobre això. Quan callen....enganyen.

        Per exemple CiU va amb el grup liberal que va votar en contra de l'ampliació del descans per maternitat i del de paterniat; o que prioritza l'eix de l'atlàntic front l'eix del mediterrani.

        Que diguin com defensaran Catalunya amb aquests aliats!

        Del Partit Popular?....es tracta de tenir clar si volem l'Europa de la pau o la de la foto de les Azores; si volem l'Europa d'uns pocs o la de la majoria; la dels valors o la de "tot s'hi val" en benefici personal.

        Per a mi és clar: votaré socialista perquè vull l'europa social, la de les persones, la de les igualtats, la de la pau, la que treballi per reequilibrar l'economia en favor de la majoria, la que pensi en la innovació i la creativitat en lloc de la ma d'obra barata. I ho tinc clar perquè, per aconseguir tot això, la familia socialista compta amb un gran grup parlamentari fort: els socialistes europeus que hores d'ara ja són més de 200 diputats.

        I a més a més......la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya és l'única que presenta com a primera candidata una DONA. I no és qüestió de quota....és qüestió e conviccions.

        divendres, 29 de maig del 2009

        Tapa i destapa

        El ple de maig destapava algunes misèries i decidia cóm es taparien d'altres.

        Una sessió que s’endevinava interessant i que va, després de més de tres hores de debat, deixar a la vista novament un govern sostingut pel Partit Popular i sense model ni projecte de Ciutat.

        Destaco dos temes de pes:

        • La modificació pressupostària, la novena d'aquest pressupost i segurament que no serà la última, afectava bàsicament el Pla d'Inversions: a menys de quatre mesos des que es va aprovar la seva última modificació el govern i el Partit Popular tornen a canviar les prioritats. Ara la prioritat més gran és posar fil a l'agulla a l'Auditori: projecte estrella de CiU. I a compte de: deixar per més endavant el Casal de Joves,....deixar per més tard els projectes del C/ Sant Salvador,....oblidar les escoles bressol,....EQUILIBRIS DE GOVERN tornen a deixar de costat les necessitats reals de la ciutat i de les persones. Això sí l'any vinent enderroquen el camp de futbol del carrer Sta. Anna.... i el 2011, i abans d'eleccions, tindrem un cartell molt gran que dirà: aquí s'està fent un Auditori. I si algú ho dubte....en tornem a parlar d'aquí dos anys.
        Ah!!! un detall: la modificació es va aprovar, com sempre, gràcies a l'abstenció del Partit Popular que, segons el seu portaveu, ho feia per coherència política. Tradueixo: per donar al govern minoritari l’estabilitat que no té i per no se sap encara quins altres motius que, indefectiblement, lliguen els cognoms Morral-González dels dos Antonio’s que més anys porten junts al nostre Consistori.
        • La solució a l'abocador de Can Planas: la proposta del govern (ICV-EUiA + CiU) era adoptar una solució a cegues. A cegues del que hi haurà al costat, de on es faran els pisos, de si aquests hauran de portar mesures especials per detectar gasos, de si no podran tenir garatges soterrats per evitar riscos,.....Evidentment aquesta proposta (segellat per damunt i buidatge mínim amb barrera parcial lateral) va ser aprovada (aquesta vegada sense embuts) amb el vot favorable de l'oposició que governa la ciutat: el Partit Popular.
        Durant el debat va sortir a la llum que ja s'havia demanat subvenció als fons europeus sota la base d'aquest tipus de restauració, molt abans (al desembre) que s’obrís el termini de suggeriments i al·legacions públiques, molt abans que el Ple (el d'aquest mes) aprovés el tipus de solució. Com tantes vegades...l'audiència, les al·legacions, el termini de suggeriments, havia estat paper mullat, havia estat un simple "aparador". La decisió estava pressa amb anterioritat. Amb raó cap al·legació havia estat escoltada, cap suggeriment havia estat recollit, ni una sola coma s'havia mogut de l’informe IDOM.

        Nosaltres, des de la responsabilitat per a la ciutat i la ciutadania actual i futura, no podíem votar a cegues, no podíem assumir una solució que es fa al marge del que després posarem a sobre dels residus. Perquè la restauració no pot estar al marge del que volem posar, de l'ús que tindran els terrenys. De si les xemeneies de sortida de gasos estaran a prop d'escoles, d'equipaments esportius, d'habitatges, de centres comercials, etc.

        No és cap argument de seguretat que les altres administracions hagin donat el seu vist i plau a la solució. És aquesta, l'administració de Cerdanyola, la que s'ha de preocupar més directament de la seva gent, del seu territori; som nosaltres els regidors de Cerdanyola els que tenim la responsabilitat més directa. La responsabilitat d'avui serà la de demà i no anem amb seguretat si només votem a favor perquè d'altres ho diuen; perquè ja van ser els altres que van omplir de residus aquest abocador. El nostre vot havia de ser NEGATIU, amb les condicions que ens ha posat el govern (CiU+ ICV-EUiA+ PP). No podia haver un vot diferent dels que creiem en la rigurositat, dels que pensem que la salut va per davant del desenvolupament urbanístic, dels que creiem que la prioritat són les persones i no les finances municipals.

        Us deixo també algunes cireretes (unes blaves, altres verdes i altres taronges.....) que van animar tot el debat:
        • El portaveu del PP va dir que des del 2006 (fixeu-vos....any preelectoral) ell amb Convergència i amb ICV -EUiA (expressament va aclarir que no amb ERC) havien arribat a un acord sobre el centre direccional i l'abocador de Can Planas. Seria aquest el germen de l'acord tripartit que ara governa la ciutat? La cara de l'alcalde canviava mentre l'altre Antonio (el González) explicava aquesta història.
        • S'ha de fer un dipòsit d'aigua a Bellaterra que ens hem vist amb l'obligació de fer en dos d'iguals però més petits ....per a no haver d’aprofundir massa en el terrenys : sembla que hi ha un altre abocador!!. No havien dit res. L'alcalde diu que això ho sap qualsevol que conegui (deu ser com ell) el terreny de la ciutat. Cal ser regidor durant més de 25 anys per tenir aquest tant gran coneixement del sòl i, en aquest cas, fins i tot del SUBSÒL!!.
        • Ara, després d'una pregunta de l'Helena Solà -Associació 0-3- des del públic, ja tenim noves notícies sobre les escoles bressol: no faran tres, només calen dues!!. Sobre les dates......això sí que no se sap. Només sabem que CiU diu que és veritat que no s'està posant fil a l'agulla i que moltes vegades ells amb l'alcalde han fet aquesta reflexió conjunta. I mentre reflexionen tots dos.....els nens van creixent. Aquells que van néixer l'any 2003 (inici del primer mandat d'aquest govern) ara tenen ja sis anys i fan primària. Mentre, a la resta de Catalunya, ....el número de places d'escoles bressol s'ha duplicat des del 2004. Sort que, segons Morral, l'educació havia de ser al centre de les polítiques municipals!!


        dilluns, 11 de maig del 2009

        Cauen les màscares

        Aquests dies no descubrim res de nou: la immersió lingüistica no agrada al Partit Popular. El Sr. Mayor Oreja, candidat del Partit Popular, diu que estem fent immersió en la ignorància.

        Ignorància o mala fé és el que ell té sobre Catalunya i la seva gent. Dic que una de les dues coses,... no per res; sinó perque també avui hem sentit què diu i fa el Partit Popular de Catalunya contra el projecte (ja consensuat per la majoria) de llei catalana d'educació. Les seves raons....les mateixes: la llengua.

        M'ha agradat però la resposta ràpida del Govern i del Conseller d'Educació: denúnciar la campanya del PPC per anar en contra de la llei.

        Una campanya que utilitza la imatge d'un nen i una adolescent esposats, de manera degradant.

        Una projecte de llei que, per cert, amb totes les seves dificultats, controvèrsies, revisions, etc. té el consens d'ERC, CiU i PSC.

        Sobre les divergències d'ICV vers el projecte de llei.....fruit de no compartir el model educatiu en altres temes....no hi entro en aquests moments; però sí vull dir que com tantes vegades, per unes o altres raons, hi han coincidències d'aquestes dues formacions que no m'agraden.

        Pel que fa a la posició del PP... no vol una llei que garantixi la igualtat de les llengues i la igualtat de les persones en el seu aprenentatge. No vol una llei que ajudi a la inclusió i la cohesió social. I ara, prop d'un procés electoral, la dreta es treu la màscara de nou i ensenya les seves armes: com tantes vegades posar la resta d'Espanya contra Catalunya. Utilitzar les diferències per carregar contra Catalunya. Creu que això li donarà vots. El més pur estil d'Aznar.

        Però ara, perquè també nosaltres sabem que estem davant d'un procés electoral.... ho hem de guardar a la memòria. Continuar orgullosos del model educatiu d'immersió lingüística, un model del qual sóm sabedors dels seus positius resultats, tant per una llengua com per l'altre . Però també tenir molt clar on ens vol portar la dreta de sempre.