Notícies

Desconectada però enganxada d'altre manera: aquest estiu la xarxa "facebook" ha estat la meva. Si entreu...us enganxarà.

Deixo una imatge del meu estiu 2008: un paratge de Lanzarote.

També deixo la foto de la Mini, que durant diversos anys ha compartit amb la família casa i soroll. El dia 10 d'agost la vam trobar morta. Intoxicada, no sabem encara de què ni amb què. He avisat els veïns per poder posar remei si trobem més casos al barri.

Bé. Ara,..rebuscant papers i notícies; per resituar-me i fer una "reentré" diversa; poso damunt la taula virtual algunes d'elles:

• Amb mirada de dona: el govern prepara una nova llei sobre l'avortament. Endavant Bibiana!!
• Amb discreció però amb fermesa: davant de les negociacions sobre el finançament. Sí Montilla!! Això és parlar de govern a govern!
• Amb dolor: vàrem seguir la notícia de l'accident aeri de Barajas. La Ministra de Fomento va demanar la seva pròpia compareixença per explicar el màxim de dades. Sí, aquesta vegada, la Ministra respon.
• Amb resultat positiu: menys morts a les carreteres. Sembla que les mesures fan efecte!
• Amb moltíssima preocupació: dades sobre la violència de gènere que ha presentat el Ministeri d'Igualtat i que, lògicament, he trobat al bloc de la Lourdes.
• Amb entusiasme hem seguit les Olimpiades de Beijing. Us agradarà aquest post del Blogenserio. Fins a Cerdanyola han arribat les medalles!!
  

Bé,....ara tornem a la quotidianitat: nou curs escolar (ja he comprat els llibres i el material -ufff.-), nou 11 de setembre (ja l'estem preparant),...nou curs polític (ple d'incerteses i amb un govern dèbil),..nou curs de ciutat (amb una Cerdanyola que mereix canviar el seu present per mirar un horitzó de benestar i modernitat!!).

A nivell del PSC,....la Festa de la Rosa que ja preparem pel proper 21 de setembre i els preàmbuls del 4art. Congrés de Federació que es preveu pel 4 d'octubre i en el que l'Agrupació participarà amb 14 delegats i delegades: som la segona agrupació del Vallès Occidental Sud.

Anirem comentant!

MIEMBRAS Y MIEMBROS; SOM TOTS

Igual que la revista ZERO, siendo portada la ministra Bibiana Aído, me atrevo a utilizar el "gran error " lingüístico que hizo remover de sus sillas a la España más casposa.

Los mismos a quienes no les importa en absoluto esconder conceptos distintos detrás de "zorro" y "zorra", o de "hombre público" y "mujer pública".

La ministra ha vuelto a levantar ampollas y, mientras lo hace, construye. Està poniendo en marcha el ministerio: ya tenemos web.

Pero también està impulsando la visibilidad de las mujeres, está tejiendo redes globales. Iniciativas, todas ellas, que traen un aire fresco a nuestra realidad.

Carme Sánchez parla de " + miembras" en un post que també m'ha semblat molt interessant. Seguint-la he trobat un lloc que pot ser una eina d'ajuda per evitar el llenguatge sexista: t-incluye.

Divendres a la nit va ser una bona ocasió per compartir amb "las miembras i miembros" de "dones per la igualtat"; un sopar de germanor a la fresca, en el pati de la "seva caseta". Avui és un bon dia per parlar de "miembros y miembras". Demà serà un dia per.........

PLATO FUERTE: LA IGUALDAD!!

Seguro que algunos sacaran punta al lápiz: que si está Magdalena, que si se ha unificado Medio Ambiente y Agricultura, que si.........

Pero ninguno se atreverá a dudar de la apuesta del Presidente Zapatero por la Igualdad: 9 mujeres y 8 hombres forman su gobierno. Además de que la política de Igualdad es claramente transversal en todo el proyecto.....también tenemos ministerio.

Las ministras no ocupan carteras "blandas" están en todo el ámbito de la política estatal: la Vicepresidenta Primera, la Ministra de Educación, la de Administraciones Públicas, la de Medio Ambiente, la de Fomento, la de la Vivienda, la de Ciencia y Innovación, la de Defensa y, evidentemente, la de Igualdad. Las mujeres podemos trabajar en cualquiera de los ámbitos; contrariamente a lo que las costumbres sociales dictan. En el ámbito laboral, en el político, en el institucional, estamos casi siempre relegadas a las tareas relacionadas con el cuidado de las personas, con los trabajos purament reproductivos (en el sentido más social de la palabra).

Está claro, las políticas de Igualdad son plato fuerte en el menú de este nuevo gobierno; primer gobierno con mayoría de mujeres.

Maestro en romper "estereotipos", Zapatero ha vuelto a demostrar en la designación de los ministerios que, por convicción y por responsabilidad, hace falta practicar con el ejemplo, y es lo que ha hecho. Sí. Los esquemas se han roto para muchos con el nombramiento de la Carme Chacón en la cartera de Defensa: profesora de Derecho Constitucional, catalana, joven, mujer y embarazada. Primera mujer con esta cartera. Enhorabona Carme!!

Un altre gran novetat: la cartera de Igualtat. Bibiana Aido al seu capdavant té una gran tasca: aprofondir en la igualtat dona-home; lluitar contra la violència masclista que mica en mica ens està matant.

Tot un orgull, s'ha de dir, dotar d'estructura les polítiques de gènere i comptar amb una nova ministra que, a més a més és blocaire!!.

10 DE MARÇ DE 2008

Avui 10 de març qui més qui menys treu conclusions dels resultats electorals.

De manera molt personal faig algunes reflexions:

El Partit Popular, que tractava de desmobilitzar, ha fracassat.

L'alta participació és un element importantíssim en democràcia i tots ens hem de felicitar pel que fa el nou de març. En aquest sentit, felicitar tots els ciutadans i ciutadanes catalans que han participat. Veure els col·legis electorals plens a vessar ha estat un gran espectacle democràtic.

Els d'esquerres, que basaven la seva estratègia electoral amb la crítica constant al govern d'esquerres, no han obtingut bons resultats. La ciutadania no ha volgut pujar-se al seu tren. Aquí Cerdanyola....tampoc ho ha volgut. Fora bó que fessin una anàlisi d'estratègies pròpies.

Els que volien i volen ser decisius des de Catalunya, però tant els feia si amb uns o amb altres; apelaven i apelen al català emprenyat.... . Ara creuen que aquest català ha perdut la dignitat i es deixa fer qualsevol cosa. El resultat: continuen perdent vots.

Qui ha guanyat és Catalunya i Espanya. La primera perquè serà decisiva al govern espanyol amb el PSC que és i serà la majoria catalana al Congrés dels Diputats.

Però, en definitiva, qui ha guanyat són les persones que tindrem l'avantatge de comptar amb un govern d'esquerres que ens posa en el centre de tota la seva activitat política.

ENHORABONA TOTHOM!!.

DIFERENTE

Esta es una campaña diferente. Diferente por el valor que la imagen y el sonido estan adquiriendo. Distinta por el valor que las personas estan dando a la actividad política para conseguir mantener un gobierno que ha hecho posible un cambio radical del pais. Personas que defienden ideas. Hombres y mujeres que defienden sus derechos y quieren evitar que se produzca un retroceso.

La última de las aportaciones ha sido la de la Plataforma de Apoyo a Zapatero. Os dejo el vídeo "Defender la alegría"; buen ejemplo de la aportación del mundo cultural a una idea bien sencilla pero importante: la alegria.




Mirando el video,....una frase de Víctor Manuel: DEFENDER LA ALEGRIA CONTRA LOS CENIZOS. Excelente definición de la visión de lo que también queremos para Catalunya. La Catalunya Optimista que defensa la Carme.

LA CUA QUE REMENA

Així és. Ara, en periode preelectoral, tothom remena la cua:

Duran i Lleida diu que no pactarà amb el PP perquè no respecta l'Estatut. Mas diu que, a Catalunya, és igual Rajoy que Zapatero.

Ridao, portaveu d'ERC, creu que CIU pactarà amb el PP.

Rajoy diu que abaixarà l'IRPF.

Herrera diu que mai pactarà amb la dreta cosa, diu, que no té clara la senyora Chacón. A què em sona això de que ICV no pactarà mai amb la dreta..?? aquest és el mateix que ha vingut a Cerdanyola i ha dit que el seu partit és un exemple per a tota Catalunya?? Aquestes contradiccions senyor Herrera.....on el portaran la propera vegada??

I nosaltres?

Nosaltres expliquem fets, compromisos fets realitats:

Llei d'Igualtat dones-homes.

Llei de la Dependència.

Matrimoni Civil entre homosexuals.

Retirada de les tropes d'Irak.

Creixement de l'ocupació estable.

Millores més que notables en el Salari Mínim Interprofessional.

Creixement de les pensions.

Estatut de l'autònom.

Estatut de l'espanyol a l'estranger.

720% d'increment pressupostàri per a la integració d'immigrants.

4473 milions d'€ d'inversió per ajuts a l'habitatge.

Deducció fiscal per lloguer d'habitatge.

i continua si fem un breu respas al diari de sessions parlamentàries.

O sigui....MÉS IGUALTAT SOCIAL,....MÉS DRETS SOCIALS.

Aquesta és la diferència.

BREUS

La notícia que afecta a tot l'estat: s'ha signat el decret de convocatòria d'eleccions generals. Això posa un punt, vull pensar que punt i seguit, a quatre anys de canvis socials cabdals per a l'Espanya moderna que volem ser. Aquesta ha estat una legislatura significada, significada en l'àmbit de les persones, dels compromisos fets realitats, però especialment de les dones i de la igualtat. La Lourdes fa un bon resum.


Ara és el moment de pensar en que tot això no quedi en un no res. Que no torni el passat, que poguem seguir endavant. És hora d'evitar que torni la dreta a un país que tots sabem i volem d'esquerres.


El 9 de març serà un dia decisiu. Caldrà triar si volem un govern presidit per una persona amb profundes conviccions democràtiques o volem un govern que vol tornar a l'Espanya del passat. Per a Catalunya aquest serà un dia decisiu i és per això que el nostre partit vol seguir tenint un vot també decisiu.

Una cita que hem de tenir present: el proper diumenge es fa un acte polític del PSC, amb la presència del President Montilla, de l'expresident Felipe González i de la Candidata 1ª per aquestes Generals, Carme Chacon. No hi podem faltar.

Un tema important: el 9 de març no val a dir que no m'interessa la política, que això es deixa per altres, que tothom és igual.... Per que no és cert. Per a Catalunya, per a les persones, per a Espanya no és igual que governi Zapatero o que governi Rajoy.




Un record i un càlid reconeixement: A Jordi Solé Tura, un gran lluitador pels drets i les llibertats, un dels ponents de la nostra constitució, que aquest any farà 30, i primer de tot un gran professor. Veure les seves imatges en la presentació de la película que ha fet el seu fill , em van fer posar la pell de gallina. Vagi per ell, des d'aquest petit post, el reconeixement de tots els que des d'una o altra batalla hem compartit idees i il·lusions.

LA HISPANITAT DE DON MARIANO

Avui 12 d'octubre, uns diuen dia de la Hispanitat, altres dia de Espanya. S'està celebrant l'arribada de Cristóbal Colom a terres americanes. Aquest és el seu veritable origen com a festa. Festa que té sentit des del punt de vista del que és hispànic i que hauria de servir per fer pont entre les diferents cultures hispàniques. Les desfilades d'exercit, les mostres del poder armat d'aquesta Espanya, responen a formes arcaiques de celebració que avui deixaré per un altre moment.

El que crec és que la festa d'Espanya hauria de ser el 6 de desembre, dia de la Constitució. Aquest sí que és un fet que, com a Estat, ens uneix a tots els pobles de l'Espanya actual.

Dit això no m'he pogut estar de dedicar unes paraules a les últimes proclames del Partit Popular i don Mariano.

Suposo que tots heu vist el "vídeo de campanya" que se'ns ha presentat al més pur estil institucional. Quan l'he vist m'ha produït esgarrifances.

La imatge del vídeo, vol posar Rajoy en un nivell de l'Estat que, mal que li sàpiga, no té. Si del que parla és d'una festa estatal (12 d'octubre) ell vol substituir el Rei com a Cap d'Estat?. És per això que darrera seu té la bandera espanyola en lloc de la del seu partit? O ara creu don Mariano que representa a tota la ciutadania espanyola?

Les paraules d'agitació, d'anim a sortir al carrer, a mostrar l'orgull de ser espanyol són una arenga als seus seguidors a que el 12 d'octubre es converteixi en un dia d'enfrontament i no de festa i celebració.

El Partit Popular que sempre s'autoanomena com a defensor de la Constitució del 78, ha fet amb això un greu insult precisament a aquesta norma bàsica. Els símbols i les institucions són elements d'unitat i no pas de desunió.

Pel Partit Popular ja ha començat la carrera electoral, però aquesta vegada ha sortit en una direcció perillosa. La mateixa direcció que fa mesos l'ha empés a situar-se cada vegada més a la dreta i més lluny de la democràcia.