Acabant el curs.......pilotes fora i surt el "chispa"!

Malgrat que parlo d'un ple amb vint-i dos punts a l'ordre del dia, el cert és que el ple de juliol va ser, en argot administratiu", d'escombra". La majoria de temes de tràmit: personar-se, donar compte,.....tràmit en general. Res a dir, és pràctica habitual : abans de marxar de "vacances" es deixen el màxim d'assumptes enllestits de cara a la tornada de setembre.

De l'ordre del dia només destaco:

• Modificació pressupostària: la quinzena. Anem a més de dues modificacions mensuals. El pressupost municipal, que és l'acte de planificació més important d'un exercici, no respon a cap planificació política i, hores d'ara només serveix per anar sortejant els diferents i nombrosos entrebancs econòmics i canvis d'orientació política i d'equilibri entre els dos socis de govern. El curios és que aquesta vegada va servir d'excusa a un d'ells (CiU) per carregar contra la Generalitat. Com si de màgia es tractés ara la portaveu convergent deia que la Generalitat incompleix i que és per això que no s'han pogut fer les escoles bressol. Ah!, si a l'anterior mandat tampoc s'havien fet és perquè Esquerra (ERC) no ho va fer com tocava. Pilota cap aquí, pilota cap allà. El cinisme polític no podia anar més lluny. Ja no recordava que, no fa gaires sessions plenàries, havia dit que moltes vegades ella mateixa i l'alcalde reflexionaven al voltant que "verdaderament" no havien fet el que calia en aquest tema. I es quedava com si tal cosa!!; ara, les properes eleccions autonòmiques, els interessos partidistes, situaven el seu discurs en altre lloc. El fet és que res li preocupava d'aquesta modificació que deixava les partides gestionades per CiU "intocades" i, en canvi, rebaixava totalment la inversió en millores a les escoles públiques (diners gestionats per ICV-EUiA). El nostre vot va ser negatiu, com a la resta de modificacions d'un pressupost que no vàrem recolzar i que s'ha demostrat paper mullat.

• Modificació (o remodelació podriem dir) de la zona del passeig del Pont. Una modificació que canviarà la façana del riu, permetrà construir habitatges públics, millorarà els espais comercials. En la que ens han deixat participar activament aportant i incorporant idees en la solució proposada. Però a més a més, al mateix ple, vam obtenir el compromís de que no s'enderrocarà el Casal de Joves (equipament emblemàtic que va ser el primer d'aquests tipus a Catalunya) fins tenir un altre d'alternatiu pels joves de Cerdanyola. Al Ple de juny ho vem dir molt clar: farem oposició tant proposant com controlant. I ho estem demostrant. Per tot plegat varem votar a favor.

• Conversió provisional del dipòsit d'aigua del Turonet en Magatzem. S'havia d'enderrocar, s'havia de recuperar la zona. En comptes d'això algun "chispa" va tenir una idea: fem del dipòsit un magatzem, per poder enderrocar ràpidament el de la brigada i poder iniciar el que, en un futur, serà l'Auditori. Jo diria, ja ho he dit altres vegades, que amb un objectiu "inconfessable": posar l'any 2011 un cartell molt gran que digui: aquí s'està fent un Auditori. Així les coses el "chispa" en lloc de fer el que estava acordat, decideix mantenir el dipòsit, amb l'excusa que això estalviarà diners en la construcció d'un magatzem nou. La pregunta és: per què volem enderrocar amb tanta premura l'actual magatzem? és de rebut que el que és un dipòsit d'aigua sigui ara lloc on emmagatzarem coses però també entraran persones a fer la seva feina? Això és un interés de ciutat? El nostre vot va ser negatiu. Negatiu perquè les persones que treballen o les entitats que hagin de fer ús d'un magatzem, ho han de fer amb les condicions de seguretat que cal; que no són les d'un edifici que no va ser pensat per això. Va ser negatiu perquè la ciutat es mereix la recuperació i reforestació d'aquell espai.
  

• Inici del procés de contractació per a la concessió de la gestió de la zona esportiva denominada "Riu Sec". Una concessió que consisteix en que el contractista futur, construeix i després té el dret de gestió amb pagament d'un cànon a l'ajuntament (el 2% anual dels guanys) que, en aquest cas no començarà a pagar fins el 6è any des de la concessió. I l'ajuntament què hi posa? el cost de la descontaminació del terreny (ple d'amiant) , la cessió d'ús dels terrenys que són de domini públic, 1.750.000 euros com a part per a la construcció de la zona esportiva dels espais de raqueta i 350.000 euros anuals durant els 35 anys que durarà la concessió. I no és poc. El nostre vot negatiu. Negatiu perquè el cost per a la ciutat és brutal. Negatiu perquè aquest sistema de contractació, en cas de dificultats econòmiques del contratista (35 anys) no és segur. Proves d'això: ja ho hem vist amb Valldorsala i la zona esportiva Fontetes.
  

De la resta del ple, subratllo la cirereta de les intervencions del Portaveu Popular que, sobre la construcció d'un quiosc al Parc Cordelles, va sometre a un tercer grau al Regidor Escoda, interrogant fins i tot si es serviria cafè. Ningú no va dir-li que ja es consultaria l'expedient o que ja li donarien resposta per escrit; tot i que cap de les preguntes s'havien formulat per escrit ni a cap comissió informativa. Però bé, tots els regidors/es tenen dret a preguntar el que creuen important allà on ho creuen i, sobre tot, el govern té l'obligació de donar resposta a les preguntes de l'oposició. M'alegro que aquesta vegada, i amb l'Antonio González, hagi estat així. Esperem per a la resta la mateixa "consideració".

De les nostres preguntes només dir que:

Insistiem sobre la implantació de la moció relativa a l'ajut a les famílies que s'han quedat sense plaça a les escoles bressol públiques, per tal que tinguin una possibilitat a les privades amb un conveni amb aquestes últimes. Una mare, afectada pel tema, va preguntar el mateix des del públic.

Tornavem a preguntar sobre la depuradora del Riu Sec, que encara no funciona i les gestions que s'han fet.

Preguntavem sobre la convocatòria de la comissió especial de comptes i el calendari previst per aprovar les del 2008; ja que aquesta comissió havia d'informar-les abans de l'1 de juny. La Comissió, en la que han de participar tots els grups municipals, és l'encarregada d'informar els comptes de cada exercici per a, més endavant, portar-los al Tribunal de Comptes.

Ja sobre les 21 hores, el públic va protagonitzar el ple municipal. La preocupació per la implantació de l'acord subscrit pels quatre partits, l'ICS i el Servei Català de la Salut i que garanteix que tots els residents del barri Fontetes que així ho demanin puguin ser usuaris del CAP d'aquell barri i que el Servei Català de la Salut, en funció del número de peticionaris, destinarà els serveis mèdics necessaris. La comunicació als residents, o manca de comunicació, va fer escalfar els últims minuts de l'últim ple del curs polític. Vist que ni el govern ni la tinenta d'alcalde de l'Àrea de Salut tenien prou informació sobre la implantació de l'acord, l'alcalde va anunciar la convocatòria l'endemà d'una reunió dels partits signants amb els representants de l'ICS i del Servei Català de la Salut. Els que estem a l'oposició haurem de ser els que posem els punts allà on toca, mentre qui governa.....no controla res?

Però això seria tema per a un altre dia....

El proper post..............des de Calella de Palafrugell. Bon estiu!

Dos anys....un record i una realitat

16 de juny de 2007, 12 hores, Saló de Sessions de Cerdanyola. Antoni Morral i Berenguer, contra el que havia votat la ciutadania cerdanyolenca, revalidava mandat com alcalde.

Havia perdut les eleccions tot i ser ja alcalde, tot i comptar amb tot l’aparell institucional al seu costat; però tornava ocupar l’alcaldia, gràcies als vots de Convergència i Unió i del Partit Popular.

La imatge de sortida del mandat ha estat, de fet, la imatge que durant aquests dos anys hem vist ple rere ple. La casualitat donava la imatge que us deixo aquí, i que ha estat la realitat d’aquests dos anys de mandat.

No és ara la meva intenció revisar el què s’ha fet o no, si havia model de ciutat compartit o no, si amb el Partit Popular es compartia també alguna cosa, o si el govern minoritari que aquell dia tenia el tret de sortida estava cohesionat o no, si Cerdanyola ha arribat on es mereix o no.

Només deixar constància, i que ningú no es confongui pas, del per què estan on estan i de les raons que els han dut on han arribat.

Tapa i destapa

El ple de maig destapava algunes misèries i decidia cóm es taparien d'altres.

Una sessió que s’endevinava interessant i que va, després de més de tres hores de debat, deixar a la vista novament un govern sostingut pel Partit Popular i sense model ni projecte de Ciutat.

Destaco dos temes de pes:

• La modificació pressupostària, la novena d'aquest pressupost i segurament que no serà la última, afectava bàsicament el Pla d'Inversions: a menys de quatre mesos des que es va aprovar la seva última modificació el govern i el Partit Popular tornen a canviar les prioritats. Ara la prioritat més gran és posar fil a l'agulla a l'Auditori: projecte estrella de CiU. I a compte de: deixar per més endavant el Casal de Joves,....deixar per més tard els projectes del C/ Sant Salvador,....oblidar les escoles bressol,....EQUILIBRIS DE GOVERN tornen a deixar de costat les necessitats reals de la ciutat i de les persones. Això sí l'any vinent enderroquen el camp de futbol del carrer Sta. Anna.... i el 2011, i abans d'eleccions, tindrem un cartell molt gran que dirà: aquí s'està fent un Auditori. I si algú ho dubte....en tornem a parlar d'aquí dos anys.

Ah!!! un detall: la modificació es va aprovar, com sempre, gràcies a l'abstenció del Partit Popular que, segons el seu portaveu, ho feia per coherència política. Tradueixo: per donar al govern minoritari l’estabilitat que no té i per no se sap encara quins altres motius que, indefectiblement, lliguen els cognoms Morral-González dels dos Antonio’s que més anys porten junts al nostre Consistori.

• La solució a l'abocador de Can Planas: la proposta del govern (ICV-EUiA + CiU) era adoptar una solució a cegues. A cegues del que hi haurà al costat, de on es faran els pisos, de si aquests hauran de portar mesures especials per detectar gasos, de si no podran tenir garatges soterrats per evitar riscos,.....Evidentment aquesta proposta (segellat per damunt i buidatge mínim amb barrera parcial lateral) va ser aprovada (aquesta vegada sense embuts) amb el vot favorable de l'oposició que governa la ciutat: el Partit Popular.
  

Durant el debat va sortir a la llum que ja s'havia demanat subvenció als fons europeus sota la base d'aquest tipus de restauració, molt abans (al desembre) que s’obrís el termini de suggeriments i al·legacions públiques, molt abans que el Ple (el d'aquest mes) aprovés el tipus de solució. Com tantes vegades...l'audiència, les al·legacions, el termini de suggeriments, havia estat paper mullat, havia estat un simple "aparador". La decisió estava pressa amb anterioritat. Amb raó cap al·legació havia estat escoltada, cap suggeriment havia estat recollit, ni una sola coma s'havia mogut de l’informe IDOM.

Nosaltres, des de la responsabilitat per a la ciutat i la ciutadania actual i futura, no podíem votar a cegues, no podíem assumir una solució que es fa al marge del que després posarem a sobre dels residus. Perquè la restauració no pot estar al marge del que volem posar, de l'ús que tindran els terrenys. De si les xemeneies de sortida de gasos estaran a prop d'escoles, d'equipaments esportius, d'habitatges, de centres comercials, etc.

No és cap argument de seguretat que les altres administracions hagin donat el seu vist i plau a la solució. És aquesta, l'administració de Cerdanyola, la que s'ha de preocupar més directament de la seva gent, del seu territori; som nosaltres els regidors de Cerdanyola els que tenim la responsabilitat més directa. La responsabilitat d'avui serà la de demà i no anem amb seguretat si només votem a favor perquè d'altres ho diuen; perquè ja van ser els altres que van omplir de residus aquest abocador. El nostre vot havia de ser NEGATIU, amb les condicions que ens ha posat el govern (CiU+ ICV-EUiA+ PP). No podia haver un vot diferent dels que creiem en la rigurositat, dels que pensem que la salut va per davant del desenvolupament urbanístic, dels que creiem que la prioritat són les persones i no les finances municipals.

Us deixo també algunes cireretes (unes blaves, altres verdes i altres taronges.....) que van animar tot el debat:

• El portaveu del PP va dir que des del 2006 (fixeu-vos....any preelectoral) ell amb Convergència i amb ICV -EUiA (expressament va aclarir que no amb ERC) havien arribat a un acord sobre el centre direccional i l'abocador de Can Planas. Seria aquest el germen de l'acord tripartit que ara governa la ciutat? La cara de l'alcalde canviava mentre l'altre Antonio (el González) explicava aquesta història.
• S'ha de fer un dipòsit d'aigua a Bellaterra que ens hem vist amb l'obligació de fer en dos d'iguals però més petits ....per a no haver d’aprofundir massa en el terrenys : sembla que hi ha un altre abocador!!. No havien dit res. L'alcalde diu que això ho sap qualsevol que conegui (deu ser com ell) el terreny de la ciutat. Cal ser regidor durant més de 25 anys per tenir aquest tant gran coneixement del sòl i, en aquest cas, fins i tot del SUBSÒL!!.
• Ara, després d'una pregunta de l'Helena Solà -Associació 0-3- des del públic, ja tenim noves notícies sobre les escoles bressol: no faran tres, només calen dues!!. Sobre les dates......això sí que no se sap. Només sabem que CiU diu que és veritat que no s'està posant fil a l'agulla i que moltes vegades ells amb l'alcalde han fet aquesta reflexió conjunta. I mentre reflexionen tots dos.....els nens van creixent. Aquells que van néixer l'any 2003 (inici del primer mandat d'aquest govern) ara tenen ja sis anys i fan primària. Mentre, a la resta de Catalunya, ....el número de places d'escoles bressol s'ha duplicat des del 2004. Sort que, segons Morral, l'educació havia de ser al centre de les polítiques municipals!!
  

Les dues crisi

No calen gaires paraules per fer un petit resum del ple d'aquest mes.

La crisi econòmica i la crisi política van marcar un plenari que, com a tema estrella, portava les ordenances fiscals.

Previ al ple el grup municipal amb l'executiva del partit haviem fet un estudi exhaustiu de les actuals ordenances. Les nostres idees pivotàven sobre quatre eixos:

• contenció de la pressió fiscal.
• ajudar les persones: grans, dones, treballadors i treballadores.
• modernitzar les ordenances fiscals de la ciutat.
• sostenibilitat econòmica de la institució.

D'aquests eixos neixien propostes concretes: des de la disminució de la pressió fiscal, la congelació de determinats impostos, beneficis fiscals a les empreses que implantin plans d'igualtat de gènere, fins suprimir algunes ordenances per obsoletes i no acordes amb els moments actuals.

Davant de la situació econòmica actual els socialistes hem posat el valor en la responsabilitat.

Hem aconseguit introduir a la política fiscal municipal moltes de les nostres propostes, era el nostre objectiu i crec que el podem donar per aconseguit. Per això el nostre vot ha estat positiu.

De la resta de temes del plenari només destacaré un: una modificació de crèdits sobre partides relatives unes a l'àrea de Cultura i altre a solidaritat. Nosaltres, ja sabeu, sempre votem no a les modificacions pressupostàries (per cert ja portem 14....una mitjana per mes una mica alta no us sembla?) bàsicament perquè aquest va ser el nostre vot al Pressupost d'enguany. Doncs el PP va dir que votava també negativament i les cadires de la bancada de davant van començar a trontollar; sobre tot per la banda de CiU. La modificació pressupostària corria perill. Per art de "birliberleque",....la modificació es transformà en dos, se separaren els temes i tornà a aparèixer la crossa del PP: els tres regidors s'abstenien en la modificació que afecta a les partides de cultura i votaven no a la de solidaritat. Ah!!!! un respir per a CiU. Però ....... algú es va fixar en les cares de la resta de regidors? Jo sí. La tristor de veure com el PP "mingoneja" l'Ajuntament Ple. Ara sí,....ara no,.....ara potser!! i tothom tremola!.

Del plenillo subrayar:

Les nostres preguntes que efectivament confirmaren que els processos participatius engegats a Montflorit i Bellaterra només són tapaderes de modificacions urbanístiques prèviament decidides; que ara s'utilitza la ciutadania per refrendar decisions ja presses però amagades. Lleig!! molt lleig!!. I.......el soci de govern sense saber-ho,......sense estar informat. Això també lleig....molt lleig!

L'enganxada de ICV-EUiA amb CiU (Pujol contra Pla, Pla contra Pujol) conseqüència d'unes pràctiques d'ICV-EUiA cada vegada més dolentes cap el seu soci de govern i cap a la ciutat en general. Teniem allà davant una segona crisi, aquesta la política.

Cap a dos quarts d'onze.....axeicavem la sessió.

Un viatge amb les maletes buides?

La responsabilitat d’un mandat municipal és un viatge que dura quatre anys. Fan falta maletes plenes d’idees, projectes, itineraris; però, i sobre tot, fa falta saber el destí final.

El govern municipal, hores d’ara, porta poc més d’un any de trajecte. Alguns diran que és poc temps. Però quin és el seu equipatge? A quina estació estem i quin és el destí final?.

ICV-EUiA-CiU, ara fa poc més d’un any, van començar el viatge junts. Objectiu: portar Cerdanyola cap algun lloc, sota el paraigües d’un “projecte compartit de ciutat”. Hores d’ara d’aquell projecte compartit es coneixen poques coses; de fet es coneixen les coses que no hi eren a les maletes: mil pisos fent façana dura entre la ciutat existent i la futura (centre direccional); gestió de les escoles bressol; gestió dels equipaments esportius. Això són les “discrepàncies”.

I del centre direccional? I de l’arrenjament de la llera del Riu Sec? Poca informació. Segurament caldrà tornar a modificar el Centre Direccional i la solució del Riu Sec sembla que tampoc té una posició unànime de tots els grups. S’haurà de treure de les maletes?

I de la sostenibilitat econòmica de l’Ajuntament?......Enguany ja sabem que tindrem dèficit. Fruit de l’increment de la despesa en general però especialment de la contractació de personal de confiança política i de la publicitat institucional (cada partit governant en treu la seva i de la seves carteres).

Arribats a aquesta estació...

Ens hauran d’explicar quin era l’itinerari “compartit” i quin el destí final. I, si us plau, que quan ho expliquin, no contractin ningú per fer-ho, ni editin llibres, tríptics ni fulletons; faran un bé al medi ambient i a les malmeses arques municipals.

FI DE CURS: LA PATALETA

L'últim ple d'aquest curs...

Amb la retirada de dos punts previstos a l'ordre del dia del Ple de juliol....l'alcalde tancava dijous el curs polític. A mig dia s'havia anul·lat la roda de premsa prèvia al Ple...sense cap explicació. Les discrepàncies.....tornaven a sortir.

Els punts retirats: l'ARE i la gestió de la zona esportiva Fontetes.

L'ARE es retirava, segons paraules de l'alcalde, perque no tindria la majoria necessària (absoluta en aquest cas). El segon per manca d'informació dels regidors de l'equip de govern. (¿?).

De l'ARE nosaltres ja havíem donat la nostra opinió: una façana dura que actuaria de "frontera" entre la Cerdanyola que creix (Plana del Castell) i la Cerdanyola que ja coneixem. Una nova pèrdua de zona verda. Més totxo (prop de 1000 habitatges) en un entorn que res a veure té amb blocs de pisos de planta més 8 (des del Parc Tecnològic fins al camp de futbol de la Bòbila: avui dia tot verd). Més "desarrollisme". El partit majoritari del govern, Iniciativa, a tot plegat li deia endreçar espais degradats. Això formava part del seu projecte ciutat . La retirada del punt, de moment i si no s'aprova més tard, ha lliurat Cerdanyola de la pèrdua de zona verda, d'un creixement dolent i desmesurat.

De la gestió de la zona esportiva Fontetes,....també havíem donat la nostre opinió. Preferíem altre tipus de gestió,.....però hores d'ara no aprovar res.... pot tenir conseqüències molt negatives ja que l'actual contracte acaba el 15 d'agost. Què farem després d'aquesta data?

La seqüència de fets deixa a la vista un govern amb fortes discrepàncies...però això no estranya ja a ningú. El més destacable és que deixa a la vista les pressions que un partit exerceix a l'altre. És l'única explicació que trobo a que si be al migdia es sabia que no es feia roda de premsa per la manca d'acord amb l'ARE i que, per tant, encara els dos partits devien estar parlant.....no va ser fins a les 18,59 (un minut abans de l'inici del plenari) que no es va saber que també es retirava el punt relatiu a la zona esportiva Fontetes. No s'escapa a ningú que la pataleta del partit majoritari del govern va impulsar unilateralment una decisió que afectava a les àrees de govern de l'altre (CiU). D'això es pot dir: ganivetada i per l'esquena.

Però,.....no patim: que "ningú no es faci il·lusió" (com diu algun regidor). El "pegamento" del poder és massa fort!!!.

Finalment, al torn de paraules torna a deixar l'alcalde sense paraules davant d'una gestió massa vegades deficient: el barri de Fontetes amb importants mancances a la via pública, obres que es fan sense cap procediment de contractació, un pressupost que tindrà (com ja vàrem dir) moltes dificultats i un govern que incrementa despeses de Capítol I sense cap contenció,.....

Més del mateix i més.

LA CALLADA POR RESPUESTA.

Foto: J.R. Urbano

No vull deixar passar més dies sense fer cap referència a un ple, el de juny, en el que el govern va tornar a deixar protagonisme al Partit Popular.

No fa gaire; es poden repassar les hemeroteques locals, l'alcalde i el seu portaveu afirmaven que no governarien a cop de moció. Havien d'haver aclarit que això afectava les mocions socialistes. Si són del Partit Popular, canvia la cosa. En el Ple del mes de juny ens hem trobat amb tres mocions del Partit Popular. Totes tres referides a aspectes de govern. Ningú no ha posat en dubte ni el contingut ni que es puguin presentar. Això sí, la moció del Partit Socialista no havia donat temps a veure-la, a parlar-la, a negociar-la. No sé si el públic sap que les mocions tenen un termini per ser presentades i que, si estan a l'ordre del dia, com era el cas de la nostra, vol dir que han estat presentades en el termini previst al Reglament d'Organització Municipal. Igual que les del PP, igual que les d'ICV-EUiA. Tant és. Nosaltres volem acords. Vàrem acceptar la proposta de CiU de deixar-la fins setembre per trobar punts d'acord. Ens va semblar, la de CiU, una proposta raonable.

Pel que fa al debat plenari, no vull fer un recull exhaustiu però sí subratllar el que, des del meu punt de vista, va destacar:

Un Partit Popular que cada vegada s'amaga menys. Van votar fins i tot a favor de declarar l'interès de la compatibilitat del lloc de treball de Gerent de l'empresa urbanística i del lloc de Cap de Servei de Projectes Estratègics. Què és això? Doncs l'interès de que el fins ara Cap de l'Àrea d'Urbanisme desenvolupi dos llocs de treball. Crec que és la primera vegada, en aquest mandat, que els popular recolzen una proposta que afecta a la plantilla i a un alt càrrec; fins ara donaven suport però per la via de l'abstenció.

Un govern municipal que cada vegada recolza més l'acció del PP: en el debat relatiu a la possible modificació de la moció popular sobre Can Planas, era el propi alcalde qui dirigia i orientava al sr. González que ja no estava segur si a la part dispositiva continuava deixant que els treballs de la comissió es presentessin a l'alcaldia (redactat original) o si era millor, tal com proposàvem nosaltres, que l'informe es rendís al Ple.

Un alcalde que al final del ple va estar incapaç de posar més ordre que el del silenci tant a les preguntes dels grups municipals com a les de la ciutadania; i que observava com el sr. González deia "mentiroso" a un dels nostres regidors, sense fer cap gest per evitar-lo; o deixava al seu portaveu fer les ja habituals ganyotes dirigides a la bancada socialista.

Sobre el sentit dels nostres vots, només recordar que:

Vàrem votar que no a la modificació de la plantilla que mira de garantir un lloc de treball al citat futur Gerent de l'empresa Urbanística; que també vàrem votar que no a la declaració d'interès de Cerdanyola en que el mateix sr. desenvolupi dos llocs de treball; que no a un altre nomenament de personal de confiança política (ara li tocava al cap de l'àrea de Cultura i Esports); que no també a la modificació pressupostària lligada a l'adjudicació directa a la Federació Catalana de Handbol de l'Altis (no perquè no confiem en aquest operador sinó perquè no creiem en les adjudicacions directes com a forma habitual dels processos de contractació pública); i que no també a la moció del PP relativa a la creació d'una comissió per depurar responsabilitats polítiques respecte als abocadors, especialment Can Planas; no fel fet de crear-la, que la creiem necessària, però sí pels termes en que es va redactar la moció, buscant responsabilitats exclusivament en períodes de govern socialista; fent salts a la història més recent.

En canvi el nostre vot va ser favorable per a la majoria d'assumptes de govern diari, per les medalles d'or de la ciutat, per a la moció contra la jornada màxima de 65 hores, per a la moció sobre la denominació d'un carrer, plaça o indret com a "de les víctimes del terrorisme" i també a favor de la denominació de "Farigola" per als espais esportius del costat del Riu Sec, però encarregant aquesta tasca a la comissió del nomenclàtor, com altres vegades a nosaltres se'ns ha dit.

Ens vàrem abstenir en diversos assumptes de govern bàsicament per les formes d'adjudicació i en la moció sobre Bolívia, de manera que pugues ser aprovada ja que aquesta va tenir el vot negatiu de CiU i del PP. Aquí dir que aquest tema no és de competència municipal, ni afecta directament a la ciutat ni a la ciutadania, i parlava de Cuba com d'un estat democràtic, per això no va tenir el nostre vot favorable, però també tampoc voliem contribuir a la seva no aprovació, pel seu caràcter "progressista". Aquesta va ser la raó de l'abstenció socialista.

Finalment dir,......un ple per a la història. Jo diria que el Ple de la "callada por respuesta".

I tots sabem allò que diu.....qui calla......otorga.

10 DE MARÇ DE 2008

Avui 10 de març qui més qui menys treu conclusions dels resultats electorals.

De manera molt personal faig algunes reflexions:

El Partit Popular, que tractava de desmobilitzar, ha fracassat.

L'alta participació és un element importantíssim en democràcia i tots ens hem de felicitar pel que fa el nou de març. En aquest sentit, felicitar tots els ciutadans i ciutadanes catalans que han participat. Veure els col·legis electorals plens a vessar ha estat un gran espectacle democràtic.

Els d'esquerres, que basaven la seva estratègia electoral amb la crítica constant al govern d'esquerres, no han obtingut bons resultats. La ciutadania no ha volgut pujar-se al seu tren. Aquí Cerdanyola....tampoc ho ha volgut. Fora bó que fessin una anàlisi d'estratègies pròpies.

Els que volien i volen ser decisius des de Catalunya, però tant els feia si amb uns o amb altres; apelaven i apelen al català emprenyat.... . Ara creuen que aquest català ha perdut la dignitat i es deixa fer qualsevol cosa. El resultat: continuen perdent vots.

Qui ha guanyat és Catalunya i Espanya. La primera perquè serà decisiva al govern espanyol amb el PSC que és i serà la majoria catalana al Congrés dels Diputats.

Però, en definitiva, qui ha guanyat són les persones que tindrem l'avantatge de comptar amb un govern d'esquerres que ens posa en el centre de tota la seva activitat política.

ENHORABONA TOTHOM!!.

LA CUA QUE REMENA

Així és. Ara, en periode preelectoral, tothom remena la cua:

Duran i Lleida diu que no pactarà amb el PP perquè no respecta l'Estatut. Mas diu que, a Catalunya, és igual Rajoy que Zapatero.

Ridao, portaveu d'ERC, creu que CIU pactarà amb el PP.

Rajoy diu que abaixarà l'IRPF.

Herrera diu que mai pactarà amb la dreta cosa, diu, que no té clara la senyora Chacón. A què em sona això de que ICV no pactarà mai amb la dreta..?? aquest és el mateix que ha vingut a Cerdanyola i ha dit que el seu partit és un exemple per a tota Catalunya?? Aquestes contradiccions senyor Herrera.....on el portaran la propera vegada??

I nosaltres?

Nosaltres expliquem fets, compromisos fets realitats:

Llei d'Igualtat dones-homes.

Llei de la Dependència.

Matrimoni Civil entre homosexuals.

Retirada de les tropes d'Irak.

Creixement de l'ocupació estable.

Millores més que notables en el Salari Mínim Interprofessional.

Creixement de les pensions.

Estatut de l'autònom.

Estatut de l'espanyol a l'estranger.

720% d'increment pressupostàri per a la integració d'immigrants.

4473 milions d'€ d'inversió per ajuts a l'habitatge.

Deducció fiscal per lloguer d'habitatge.

i continua si fem un breu respas al diari de sessions parlamentàries.

O sigui....MÉS IGUALTAT SOCIAL,....MÉS DRETS SOCIALS.

Aquesta és la diferència.

NO ÉS IGUAL: CATALUNYA PERD O CATALUNYA GUANYA

Un dia per recordar.....20 de gener: José Montilla, Felipe González i Carme Chacón.

Ple de gom a gom. Així ha estat el Pabelló de la Vall d'Hebron: més de 8000 persones amb la Carme Chacón per la Catalunya optimista. De Cerdanyola hem anat una nutrida representació. La Carme estava acompanyada per dos valors forts: José Montilla i Felipe González.

El President Montilla,....ha obert la seva intervenció saludant la Catalunya optimista, catalanista y progressista, la Catalunya socialista. Aquesta Catalunya que el proper 9 de març ha de triar entre dues alternatives que no són poc:" Rajoy, o Zapatero; Divisió o cohesió; Conservador o progressista; Bel.licista o pacifista; Mentida o compromís; Ràdio de l’odi o llibertat d’expresió; Contra Catalunya o amb Catalunya; Passat o futur; pessimisme o optimisme". El President ho ha deixat clar com l'aigua: "El valor del vot als socialistes serà doble: guanyar les eleccions" i, per tant, donar continuitat al govern de les millores socials, al govern durant el qual ha guanyat més Catalunya; "però també enviar al bagul de la història a Rajoy, Acebes, Zaplana i Pizarro, i al gran gurú de les Azores."..AZNAR.

La Carme, també ho ha dit :

"La disjuntiva del 9 de març és molt simple. Avancem o retrocedim. Solbes o Pizarro. MariaTeresa Fdez de la Vega o Esperanza Aguirre. Socialisme o Aznarisme. Pau o Bush. Zapatero o Rajoy. I el que encara s´entén més fácil: Catalunya guanya o Catalunya perd."

Però és que, a més a més, algú pot creure's el discurs de CIU de que és el mateix Rajoy que Zapatero? "algú pot creure's a Catalunya que és el mateix qui ha defensat l'Estatut que qui l'ha recorregut i fa el que sigui per tombar-lo ?; algú a Catalunya pot creure's que és igual qui ha fet la llei d'Igualtat contra la discriminació de gènere que qui l'ha votat en contra?;Que és igual qui planta cara a Bush que qui porta Espanya a una guerra il.legal?"; que és igual i que a Catalunya li és igual tenir al govern qui impulsa i defensa l'estat de les autonomies que qui va contra Catalunya i fins i tot va impulsar i promoure la crisi del cava català?

De la intervenció de Felipe,... destacar la seva saviesa política, l'entusiasme que aixeca entre grans i joves, però la convicció amb la que ha posat sobre la taula i al micròfon el retret a CiU que equipari Zapatero amb Rajoy per partidisme; “Si tant els fa el que ha passat aquests quatre anys, de desqualificació cap a Catalunya i als catalans, i de campanyes absolutament irresponsables, … i resulta que a alguns que diuen que representen els interessos de veritat de Catalunya ...."

Senyors i senyores. No ens enredi ningú. No és igual Zapatero o Rajoy. : Catalunya guanya o Catalunya perd, aquesta és la diferència.

TURBULÈNCIES

S'acosta una cita electoral i sembla que tot belluga. Les opinions, les posicions, les idees sembla que s'atropellen. Tothom vol dir la seva i deixar molt clara la seva posició. N'hi ha turbulències.

Això és el que dia a dia ens va mostrant la coalició nacionalista CIU. Primer no va tenir cap pudor en escridassar el govern per la situació de rodalies i la resta d'infrastructures obviant les seves responsabilitats de 23 anys de govern i deixant de banda el seny. Allò que ens caracteritza els catalans i les catalanes: treballem per aixecar pais. Ara toca temps electoral i obliden els interessos catalans per aconseguir una mica de poder.

Ara, també sense més horitzó que l'electoralisme, veten els pressupostos generals de l'estat sota arguments competencials, sense mirar que això és vetar els interessos de millers i millers de catalans. Concretament CIU veta 670 milions d'euros més per Catalunya, millores per a molts barris i mesures que afavoreixen els joves.

A Madrid, com a Cerdanyola, CiU sempre que pot votar amb el PP hi acaba votant o lloant les posicions populars malgrat que Rajoy ha actuat contra Catalunya durant tota la legislatura i malgrat ha jugat a l'estratègia de la confrontació entre tots els ciutadans i les ciutadanes de l'estat.

Sobre aquest tema us deixo com a reflexió l'editorial del Periodico de Catalunya.