Les dues crisi

No calen gaires paraules per fer un petit resum del ple d'aquest mes.

La crisi econòmica i la crisi política van marcar un plenari que, com a tema estrella, portava les ordenances fiscals.

Previ al ple el grup municipal amb l'executiva del partit haviem fet un estudi exhaustiu de les actuals ordenances. Les nostres idees pivotàven sobre quatre eixos:

• contenció de la pressió fiscal.
• ajudar les persones: grans, dones, treballadors i treballadores.
• modernitzar les ordenances fiscals de la ciutat.
• sostenibilitat econòmica de la institució.

D'aquests eixos neixien propostes concretes: des de la disminució de la pressió fiscal, la congelació de determinats impostos, beneficis fiscals a les empreses que implantin plans d'igualtat de gènere, fins suprimir algunes ordenances per obsoletes i no acordes amb els moments actuals.

Davant de la situació econòmica actual els socialistes hem posat el valor en la responsabilitat.

Hem aconseguit introduir a la política fiscal municipal moltes de les nostres propostes, era el nostre objectiu i crec que el podem donar per aconseguit. Per això el nostre vot ha estat positiu.

De la resta de temes del plenari només destacaré un: una modificació de crèdits sobre partides relatives unes a l'àrea de Cultura i altre a solidaritat. Nosaltres, ja sabeu, sempre votem no a les modificacions pressupostàries (per cert ja portem 14....una mitjana per mes una mica alta no us sembla?) bàsicament perquè aquest va ser el nostre vot al Pressupost d'enguany. Doncs el PP va dir que votava també negativament i les cadires de la bancada de davant van començar a trontollar; sobre tot per la banda de CiU. La modificació pressupostària corria perill. Per art de "birliberleque",....la modificació es transformà en dos, se separaren els temes i tornà a aparèixer la crossa del PP: els tres regidors s'abstenien en la modificació que afecta a les partides de cultura i votaven no a la de solidaritat. Ah!!!! un respir per a CiU. Però ....... algú es va fixar en les cares de la resta de regidors? Jo sí. La tristor de veure com el PP "mingoneja" l'Ajuntament Ple. Ara sí,....ara no,.....ara potser!! i tothom tremola!.

Del plenillo subrayar:

Les nostres preguntes que efectivament confirmaren que els processos participatius engegats a Montflorit i Bellaterra només són tapaderes de modificacions urbanístiques prèviament decidides; que ara s'utilitza la ciutadania per refrendar decisions ja presses però amagades. Lleig!! molt lleig!!. I.......el soci de govern sense saber-ho,......sense estar informat. Això també lleig....molt lleig!

L'enganxada de ICV-EUiA amb CiU (Pujol contra Pla, Pla contra Pujol) conseqüència d'unes pràctiques d'ICV-EUiA cada vegada més dolentes cap el seu soci de govern i cap a la ciutat en general. Teniem allà davant una segona crisi, aquesta la política.

Cap a dos quarts d'onze.....axeicavem la sessió.

EL REBUT DE L’IBI: ARRIBEN ELS FETS

Amb moltes i boniques paraules el govern municipal havia assegurat l’octubre passat que, amb la previsió feta a les ordenances fiscals que s’acabaven d’aprovar, s’evitava un increment abusiu de l’impost més important econòmicament parlant que, com a ciutadans i ciutadanes, paguem al nostre municipi: l’IBI.

Així ho asseguraven tant l’alcalde, Antoni Morral, com el regidor portaveu, Jordi Miró. El primer als micròfons de Cerdanyola Ràdio el 25 d’octubre passat, el segon el dia 30 del mateix mes també afirmant que els increments serien d’una mitjana que no aniria més enllà del 9%. (font: Cerdanyola.info).

Ara ja hem rebut la notificació de l’IBI d’enguany. Les paraules del govern, han quedat molt lluny de la realitat, han estat, com altres vegades, paraules mullades. Els fets són molt diferents.

Ara, maig de 2008, les quotes que deixen veure els rebuts de l’IBI tenen forts increments, augments importants, abusius per a les butxaques de la ciutadania en general. Per exemple, al voltant del C/ Sant Antoni s’han trobat pujades del 30%, o del 35% els pisos del barri de Canaletes; o entre el 25 i el 35% els pisos de Les Fontetes. Per tant, el que la realitat ens ha mostrat es que del 9% que afirmava el govern municipal hem passat a increments generalitzats que van del 20 al 35%; i especialment en barris o zones amb important concentració demogràfica i amb nivells econòmics modestos sobre els quals s’està gravant (en la majoria de casos) la propietat de la vivenda habitual.

Tot plegat el que tenim són uns serveis que fan aigua amb una major pressió fiscal: és el resultat d’unes polítiques conservadores lluny de les que vol la ciutat.