Acabant el curs.......pilotes fora i surt el "chispa"!

Malgrat que parlo d'un ple amb vint-i dos punts a l'ordre del dia, el cert és que el ple de juliol va ser, en argot administratiu", d'escombra". La majoria de temes de tràmit: personar-se, donar compte,.....tràmit en general. Res a dir, és pràctica habitual : abans de marxar de "vacances" es deixen el màxim d'assumptes enllestits de cara a la tornada de setembre.

De l'ordre del dia només destaco:

• Modificació pressupostària: la quinzena. Anem a més de dues modificacions mensuals. El pressupost municipal, que és l'acte de planificació més important d'un exercici, no respon a cap planificació política i, hores d'ara només serveix per anar sortejant els diferents i nombrosos entrebancs econòmics i canvis d'orientació política i d'equilibri entre els dos socis de govern. El curios és que aquesta vegada va servir d'excusa a un d'ells (CiU) per carregar contra la Generalitat. Com si de màgia es tractés ara la portaveu convergent deia que la Generalitat incompleix i que és per això que no s'han pogut fer les escoles bressol. Ah!, si a l'anterior mandat tampoc s'havien fet és perquè Esquerra (ERC) no ho va fer com tocava. Pilota cap aquí, pilota cap allà. El cinisme polític no podia anar més lluny. Ja no recordava que, no fa gaires sessions plenàries, havia dit que moltes vegades ella mateixa i l'alcalde reflexionaven al voltant que "verdaderament" no havien fet el que calia en aquest tema. I es quedava com si tal cosa!!; ara, les properes eleccions autonòmiques, els interessos partidistes, situaven el seu discurs en altre lloc. El fet és que res li preocupava d'aquesta modificació que deixava les partides gestionades per CiU "intocades" i, en canvi, rebaixava totalment la inversió en millores a les escoles públiques (diners gestionats per ICV-EUiA). El nostre vot va ser negatiu, com a la resta de modificacions d'un pressupost que no vàrem recolzar i que s'ha demostrat paper mullat.

• Modificació (o remodelació podriem dir) de la zona del passeig del Pont. Una modificació que canviarà la façana del riu, permetrà construir habitatges públics, millorarà els espais comercials. En la que ens han deixat participar activament aportant i incorporant idees en la solució proposada. Però a més a més, al mateix ple, vam obtenir el compromís de que no s'enderrocarà el Casal de Joves (equipament emblemàtic que va ser el primer d'aquests tipus a Catalunya) fins tenir un altre d'alternatiu pels joves de Cerdanyola. Al Ple de juny ho vem dir molt clar: farem oposició tant proposant com controlant. I ho estem demostrant. Per tot plegat varem votar a favor.

• Conversió provisional del dipòsit d'aigua del Turonet en Magatzem. S'havia d'enderrocar, s'havia de recuperar la zona. En comptes d'això algun "chispa" va tenir una idea: fem del dipòsit un magatzem, per poder enderrocar ràpidament el de la brigada i poder iniciar el que, en un futur, serà l'Auditori. Jo diria, ja ho he dit altres vegades, que amb un objectiu "inconfessable": posar l'any 2011 un cartell molt gran que digui: aquí s'està fent un Auditori. Així les coses el "chispa" en lloc de fer el que estava acordat, decideix mantenir el dipòsit, amb l'excusa que això estalviarà diners en la construcció d'un magatzem nou. La pregunta és: per què volem enderrocar amb tanta premura l'actual magatzem? és de rebut que el que és un dipòsit d'aigua sigui ara lloc on emmagatzarem coses però també entraran persones a fer la seva feina? Això és un interés de ciutat? El nostre vot va ser negatiu. Negatiu perquè les persones que treballen o les entitats que hagin de fer ús d'un magatzem, ho han de fer amb les condicions de seguretat que cal; que no són les d'un edifici que no va ser pensat per això. Va ser negatiu perquè la ciutat es mereix la recuperació i reforestació d'aquell espai.
  

• Inici del procés de contractació per a la concessió de la gestió de la zona esportiva denominada "Riu Sec". Una concessió que consisteix en que el contractista futur, construeix i després té el dret de gestió amb pagament d'un cànon a l'ajuntament (el 2% anual dels guanys) que, en aquest cas no començarà a pagar fins el 6è any des de la concessió. I l'ajuntament què hi posa? el cost de la descontaminació del terreny (ple d'amiant) , la cessió d'ús dels terrenys que són de domini públic, 1.750.000 euros com a part per a la construcció de la zona esportiva dels espais de raqueta i 350.000 euros anuals durant els 35 anys que durarà la concessió. I no és poc. El nostre vot negatiu. Negatiu perquè el cost per a la ciutat és brutal. Negatiu perquè aquest sistema de contractació, en cas de dificultats econòmiques del contratista (35 anys) no és segur. Proves d'això: ja ho hem vist amb Valldorsala i la zona esportiva Fontetes.
  

De la resta del ple, subratllo la cirereta de les intervencions del Portaveu Popular que, sobre la construcció d'un quiosc al Parc Cordelles, va sometre a un tercer grau al Regidor Escoda, interrogant fins i tot si es serviria cafè. Ningú no va dir-li que ja es consultaria l'expedient o que ja li donarien resposta per escrit; tot i que cap de les preguntes s'havien formulat per escrit ni a cap comissió informativa. Però bé, tots els regidors/es tenen dret a preguntar el que creuen important allà on ho creuen i, sobre tot, el govern té l'obligació de donar resposta a les preguntes de l'oposició. M'alegro que aquesta vegada, i amb l'Antonio González, hagi estat així. Esperem per a la resta la mateixa "consideració".

De les nostres preguntes només dir que:

Insistiem sobre la implantació de la moció relativa a l'ajut a les famílies que s'han quedat sense plaça a les escoles bressol públiques, per tal que tinguin una possibilitat a les privades amb un conveni amb aquestes últimes. Una mare, afectada pel tema, va preguntar el mateix des del públic.

Tornavem a preguntar sobre la depuradora del Riu Sec, que encara no funciona i les gestions que s'han fet.

Preguntavem sobre la convocatòria de la comissió especial de comptes i el calendari previst per aprovar les del 2008; ja que aquesta comissió havia d'informar-les abans de l'1 de juny. La Comissió, en la que han de participar tots els grups municipals, és l'encarregada d'informar els comptes de cada exercici per a, més endavant, portar-los al Tribunal de Comptes.

Ja sobre les 21 hores, el públic va protagonitzar el ple municipal. La preocupació per la implantació de l'acord subscrit pels quatre partits, l'ICS i el Servei Català de la Salut i que garanteix que tots els residents del barri Fontetes que així ho demanin puguin ser usuaris del CAP d'aquell barri i que el Servei Català de la Salut, en funció del número de peticionaris, destinarà els serveis mèdics necessaris. La comunicació als residents, o manca de comunicació, va fer escalfar els últims minuts de l'últim ple del curs polític. Vist que ni el govern ni la tinenta d'alcalde de l'Àrea de Salut tenien prou informació sobre la implantació de l'acord, l'alcalde va anunciar la convocatòria l'endemà d'una reunió dels partits signants amb els representants de l'ICS i del Servei Català de la Salut. Els que estem a l'oposició haurem de ser els que posem els punts allà on toca, mentre qui governa.....no controla res?

Però això seria tema per a un altre dia....

El proper post..............des de Calella de Palafrugell. Bon estiu!

NEGOCIAR o negociar

Sempre difícil, sempre complex. Les parts tenen interessos moltes vegades diversos, altres contraposats. És important la tenacitat, la perseverança, la confiança mútua, tenir un equip competent, fixar un bon full de ruta, tenir clars els objectius i, per sobre de tot, no veure l’altre part com a enemic sinó com a company de viatge per aconseguir un bon resultat.

Qualsevol expert el primer que et diu és: destria quines són les diferències, remarca quins són els punts o aspectes sobre els quals no hi haurà cap controvèrsia i fixa els teus objectius. Sigues clar de bon principi, rigorós, sincer i sobre tot lleial amb les parts i els acords que finalment assoleixis.

No s’oblidarà dir tampoc que no pots portar una estratègia negociadora on només vulguis guanyar tu. D'això el mestre diria Guanyar-Perdre. L’altre part tampoc pot dur el diàleg i el procés cap a un Perdre-Guanyar. Finalment mai hauries d’acordar una cosa i fer-ne d’altre o fer un ús malèvol.

Ara que veiem els resultats de la negociació del nou sistema de finançament, crec que puc dir, sense por a equivocar-me gaire, que el procés ha estat difícil, llarg, complex,…però no ha deixat de complir els trets que comento:

• Tenacitat i perseverança, per mantenir clars els objectius i per dir no quan calia.
• Un equip competent per saber com es plantegen i treballar tant amb el propi equip com amb el de l’altre part.
• Un full de ruta amb objectius clars.
• Una estratègia de “guanyar-guanyar” que ha portat a aconseguir acords.
• La confiança amb la lleialtat de totes les parts implicades que no són enemigues sinó companyes de viatge i compliran el que han acordat.

És així com s’ha aconseguit un gran acord: un canvi de model que situarà Catalunya per primer cop a la història per sobre de la mitjana i el 25% del que es recapti es quedarà aquí. Hem fet el canvi que volíem i que l’Estatut marcava, hem aconseguit capgirar la lògica després de 30 anys.

I tot això negociant d’una part amb el govern d’Espanya i d’altre el govern de Catalunya format per tres partits. Tots ells, en aquest tema, també lleials entre sí.

Llàstima que altres processos, a d’altres nivells, no es portin amb la lleialtat entre parts que tant necessària és.

No gaire lluny, aquí Cerdanyola, fer un acord entre tots els grups municipals per aconseguir una millora en les negociacions que, a una sòla banda havia engegat el govern municipal d’amagat amb l’ICS; no ha tingut les mateixes condicions. Ha estat suficient un dia perquè ICV-EUiA enceti el camí de la deslleialtat.

Voler convertir un acord que era guanyar-guanyar per veïns i totes les parts; en una guanyar per ICV-EUiA. Fer politiqueig, jugar amb un tema tant sensible com la sanitat, demanar ajut per cercar solucions, però després desprestigiar qui els ha ajudat a trobar-les, quan prèviament, anant sols, havien descartat plantar cara per manca de tenacitat, de competència i d'objectius clars.

Aquest ha estat el full de ruta que avui ha destapat el President d’ICV-EUiA. El full de ruta de la deslleialtat, del partidisme per sobre dels interessos de la ciutat.

En el cas del finançament s'ha NEGOCIAT amb majúscules; el segon cas, a Cerdanyola, s'ha negociat amb minúscules.

Llàstima

Dos anys....un record i una realitat

16 de juny de 2007, 12 hores, Saló de Sessions de Cerdanyola. Antoni Morral i Berenguer, contra el que havia votat la ciutadania cerdanyolenca, revalidava mandat com alcalde.

Havia perdut les eleccions tot i ser ja alcalde, tot i comptar amb tot l’aparell institucional al seu costat; però tornava ocupar l’alcaldia, gràcies als vots de Convergència i Unió i del Partit Popular.

La imatge de sortida del mandat ha estat, de fet, la imatge que durant aquests dos anys hem vist ple rere ple. La casualitat donava la imatge que us deixo aquí, i que ha estat la realitat d’aquests dos anys de mandat.

No és ara la meva intenció revisar el què s’ha fet o no, si havia model de ciutat compartit o no, si amb el Partit Popular es compartia també alguna cosa, o si el govern minoritari que aquell dia tenia el tret de sortida estava cohesionat o no, si Cerdanyola ha arribat on es mereix o no.

Només deixar constància, i que ningú no es confongui pas, del per què estan on estan i de les raons que els han dut on han arribat.

Europa és el futur

L’altre dia llegia l’article d’un dirigent d’ICV, en el que aprofitant el debat de les eleccions europees, carregava, com altres vegades, contra els socialistes. Ens acusava de pactar amb la dreta a Europa.

Primer vull demanar-li al senyor Joan Rodríguez que, abans de criticar els socialistes, deixi de governar Cerdanyola amb el PP d’Alejo Vidal Quadras, Mayor Oreja, Rajoy i Aznar. Fins que no arribi aquest moment, Joan, lliçons cap ni una.

Com pot acusar-nos de pactar amb el PP, quan l’alcalde de Cerdanyola ho és gràcies als vots –i als pactes secrets- del PP de la nostra ciutat?

Però ara és més important parlar d’Europa i eleccions.

Durant aquesta campanya hem vist què en pensa cada candidat, quines les seves propostes, quins els seus aliats europeus.

Està més que demostrat que l’Alejo és diferent de Maria Badia, o que Zapatero és diferent de Rajoy.

La dreta és la dreta, defensa els interessos d’alguns; l’esquerra vol i sap defensar els interessos de tots.

Els socialistes volem que no siguin els populars europeus els que decideixin el nostre futur. Hi ha qui fa moltes propostes, però com les volen portar a terme? amb quins socis? amb quins vots? amb quina força?. Si no contesten estaran enganyant la gent.

Nosaltres ho diem i tenim molt clar: amb els més de 200 socialistes europeus que ens representaran al Parlament.

Maria Badia va dir sí a la Constitució Europea i a l'Estatut. Els altres caps de llista van fallar en aquests moments històrics i trascendentals: uns amb l’Estatut, altres amb la Constitució Europea, i alguns en les dues ocasions, com el nou candidat de CiU.

Necessitem una Europa que miri el món amb voluntat d’acord, sense por ni reticències a la resta de pobles i cultures; progressista, social, orgullosa dels seus valors, compromesa amb la justícia, capaç de posar l'economia al servei de les persones, i de regular els mercats reduint les desigualtats i evitant crisis com la que ara patim a causa dels excessos neoliberals.

Ara no ens la podem jugar. Hem de votar bé, a aquells que sabem que poden aturar el PP: els socialistes europeus. Qualsevol altre opció és legítima, però per desgràcia pot ser la clau que li doni a la dreta espanyola i europea la capacitat per fer polítiques en favor d’uns i en perjudici de la majoria.

Jo votaré SOCIALISTA, jo votaré la MARIA BADIA

Alguns plantejen les eleccions europees com a unes primàries de generals, d'altres com a primàries d'autonòmiques. Aquests són aquells que les van perdre. Però ara els toca esperar (PP i CiU).

Altres, que no estan ni aquí ni allà, no tenen altre programa que intentar demostrar que el seu vot serà útil(ICV-EUiA).

El Parlament Europeu té més de 700 diputats....amb quí faran aliances per aconseguir el que defensen? Els primers callen sobre això. Quan callen....enganyen.

Per exemple CiU va amb el grup liberal que va votar en contra de l'ampliació del descans per maternitat i del de paterniat; o que prioritza l'eix de l'atlàntic front l'eix del mediterrani.

Que diguin com defensaran Catalunya amb aquests aliats!

Del Partit Popular?....es tracta de tenir clar si volem l'Europa de la pau o la de la foto de les Azores; si volem l'Europa d'uns pocs o la de la majoria; la dels valors o la de "tot s'hi val" en benefici personal.

Per a mi és clar: votaré socialista perquè vull l'europa social, la de les persones, la de les igualtats, la de la pau, la que treballi per reequilibrar l'economia en favor de la majoria, la que pensi en la innovació i la creativitat en lloc de la ma d'obra barata. I ho tinc clar perquè, per aconseguir tot això, la familia socialista compta amb un gran grup parlamentari fort: els socialistes europeus que hores d'ara ja són més de 200 diputats.

I a més a més......la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya és l'única que presenta com a primera candidata una DONA. I no és qüestió de quota....és qüestió e conviccions.

Tapa i destapa

El ple de maig destapava algunes misèries i decidia cóm es taparien d'altres.

Una sessió que s’endevinava interessant i que va, després de més de tres hores de debat, deixar a la vista novament un govern sostingut pel Partit Popular i sense model ni projecte de Ciutat.

Destaco dos temes de pes:

• La modificació pressupostària, la novena d'aquest pressupost i segurament que no serà la última, afectava bàsicament el Pla d'Inversions: a menys de quatre mesos des que es va aprovar la seva última modificació el govern i el Partit Popular tornen a canviar les prioritats. Ara la prioritat més gran és posar fil a l'agulla a l'Auditori: projecte estrella de CiU. I a compte de: deixar per més endavant el Casal de Joves,....deixar per més tard els projectes del C/ Sant Salvador,....oblidar les escoles bressol,....EQUILIBRIS DE GOVERN tornen a deixar de costat les necessitats reals de la ciutat i de les persones. Això sí l'any vinent enderroquen el camp de futbol del carrer Sta. Anna.... i el 2011, i abans d'eleccions, tindrem un cartell molt gran que dirà: aquí s'està fent un Auditori. I si algú ho dubte....en tornem a parlar d'aquí dos anys.

Ah!!! un detall: la modificació es va aprovar, com sempre, gràcies a l'abstenció del Partit Popular que, segons el seu portaveu, ho feia per coherència política. Tradueixo: per donar al govern minoritari l’estabilitat que no té i per no se sap encara quins altres motius que, indefectiblement, lliguen els cognoms Morral-González dels dos Antonio’s que més anys porten junts al nostre Consistori.

• La solució a l'abocador de Can Planas: la proposta del govern (ICV-EUiA + CiU) era adoptar una solució a cegues. A cegues del que hi haurà al costat, de on es faran els pisos, de si aquests hauran de portar mesures especials per detectar gasos, de si no podran tenir garatges soterrats per evitar riscos,.....Evidentment aquesta proposta (segellat per damunt i buidatge mínim amb barrera parcial lateral) va ser aprovada (aquesta vegada sense embuts) amb el vot favorable de l'oposició que governa la ciutat: el Partit Popular.
  

Durant el debat va sortir a la llum que ja s'havia demanat subvenció als fons europeus sota la base d'aquest tipus de restauració, molt abans (al desembre) que s’obrís el termini de suggeriments i al·legacions públiques, molt abans que el Ple (el d'aquest mes) aprovés el tipus de solució. Com tantes vegades...l'audiència, les al·legacions, el termini de suggeriments, havia estat paper mullat, havia estat un simple "aparador". La decisió estava pressa amb anterioritat. Amb raó cap al·legació havia estat escoltada, cap suggeriment havia estat recollit, ni una sola coma s'havia mogut de l’informe IDOM.

Nosaltres, des de la responsabilitat per a la ciutat i la ciutadania actual i futura, no podíem votar a cegues, no podíem assumir una solució que es fa al marge del que després posarem a sobre dels residus. Perquè la restauració no pot estar al marge del que volem posar, de l'ús que tindran els terrenys. De si les xemeneies de sortida de gasos estaran a prop d'escoles, d'equipaments esportius, d'habitatges, de centres comercials, etc.

No és cap argument de seguretat que les altres administracions hagin donat el seu vist i plau a la solució. És aquesta, l'administració de Cerdanyola, la que s'ha de preocupar més directament de la seva gent, del seu territori; som nosaltres els regidors de Cerdanyola els que tenim la responsabilitat més directa. La responsabilitat d'avui serà la de demà i no anem amb seguretat si només votem a favor perquè d'altres ho diuen; perquè ja van ser els altres que van omplir de residus aquest abocador. El nostre vot havia de ser NEGATIU, amb les condicions que ens ha posat el govern (CiU+ ICV-EUiA+ PP). No podia haver un vot diferent dels que creiem en la rigurositat, dels que pensem que la salut va per davant del desenvolupament urbanístic, dels que creiem que la prioritat són les persones i no les finances municipals.

Us deixo també algunes cireretes (unes blaves, altres verdes i altres taronges.....) que van animar tot el debat:

• El portaveu del PP va dir que des del 2006 (fixeu-vos....any preelectoral) ell amb Convergència i amb ICV -EUiA (expressament va aclarir que no amb ERC) havien arribat a un acord sobre el centre direccional i l'abocador de Can Planas. Seria aquest el germen de l'acord tripartit que ara governa la ciutat? La cara de l'alcalde canviava mentre l'altre Antonio (el González) explicava aquesta història.
• S'ha de fer un dipòsit d'aigua a Bellaterra que ens hem vist amb l'obligació de fer en dos d'iguals però més petits ....per a no haver d’aprofundir massa en el terrenys : sembla que hi ha un altre abocador!!. No havien dit res. L'alcalde diu que això ho sap qualsevol que conegui (deu ser com ell) el terreny de la ciutat. Cal ser regidor durant més de 25 anys per tenir aquest tant gran coneixement del sòl i, en aquest cas, fins i tot del SUBSÒL!!.
• Ara, després d'una pregunta de l'Helena Solà -Associació 0-3- des del públic, ja tenim noves notícies sobre les escoles bressol: no faran tres, només calen dues!!. Sobre les dates......això sí que no se sap. Només sabem que CiU diu que és veritat que no s'està posant fil a l'agulla i que moltes vegades ells amb l'alcalde han fet aquesta reflexió conjunta. I mentre reflexionen tots dos.....els nens van creixent. Aquells que van néixer l'any 2003 (inici del primer mandat d'aquest govern) ara tenen ja sis anys i fan primària. Mentre, a la resta de Catalunya, ....el número de places d'escoles bressol s'ha duplicat des del 2004. Sort que, segons Morral, l'educació havia de ser al centre de les polítiques municipals!!
  

Com a la mili: "he donat les ordres"

Per pasar pàgina al primer trimestre municipal de l'any 9, ahir es va fer una sessió plenària relativament curta. Curta en el temps que no pas en l'ordre del dia.

Us explico:

La majoria de punts aprovats per unanimitat, llevat els dos votats en contra pel Partit Popular, que nosaltres i vosaltres podem imaginar què hagués votat si el nostre hagués estat un vot negatiu.

A efectes del debat polític jo destaco tres assumptes:

1.- la nostra posició a favor de la modificació del planejament que afectarà a les obres de l'Escola la Sínia. A favor perquè, malgrat alguns han volgut vendre el contrari, no serà per nosaltres que es posarà en risc una obra necessària però que mai ha estat prioritat de l'equip de govern. És el govern que l'ha posada a la corda fluixa, a la línia vermella del que es pot fer i el que no, desaprofitant una subvenció ja concedida (del 50% de l'import). Forçant la legalitat fins allà on correm perill de perdre tot.

2.- Suma i segueix amb els despropòsits en relació al curs, pagat amb fons públics, que l'alcalde va fer d'amagatotis, però fent servir-nos a tots com a part de l'aula formativa i sense el nostre permís: Suma i segueix perquè ahir, a les nostres preguntes, va dir que els conceptes pels quals es factura un servei son criteris de la empresa proveïdora. ??????. Com a la vida misma!. O no és cert que quan anem al taller perquèe ns arreglin el cotxe....tant és que ens posin que han canviat les rodes, como que ha estat un canvi d''oli, com que una reparació de planxa??. Quí para atenció en això?. Ningú!!. Suma i segueix quan va dir que continuaria fent el curs (suport psicològic, diga-li comvolguis) però sembla que no té gaire interés en aprendre a fer control de la despesa, seguiment pressupostari, planificació urbanística,....tantes i tantes coses que de veritat sí que són mancances formatives, forats de coneixements. I de la irresponsabilitat que algú (amb noms i cognoms) ha comés al conformar una factura "amb falsedats"....res de res....tot si val, com tantes vegades.

3.- Suma i segueix també amb la deixadesa: s'ha perdut, millor dir, s'ha rebutjat una subvenció de 6000 euros, concedida per la Generalitat per fer un projecte formatiu dirigit a persones en situació d'atur, només per no acceptar-la (un simple acord d'aceptació hagués estat suficient). Però el més destacable d'això és que la nova regidora, la Maria Reina, ja ha aprés ràpidament el sistema. Nosaltres varem preguntar a la comissió informativa de què es tractava el decret de l'alcaldia que rebutjava una subvenció per a un projecte formatiu. Ella va dir que no ho savia, que ja ens ho diria. Ahir al ple.....encara no teniem resposta. Doncs, amb una "soltura" sense mesura es va limitar a dir "ja he donat les ordres" perque us contestin. La sala plenària va riure!! Ara és culpa dels tècnics la manca de resposta política? Creu que la seva regidoria és una caserna militar? el poder és el poder?. L'alcalde, com tantes vegades, va tancar el tema: ho demaneu per escrit. Ara les informatives tampoc són un bon foro per fer el nostre seguiment. Potser facin un curs relatiu al Reglament i Règim Jurídic de les administracions locals, on es parla del paper de l'oposició, de les comissions informatives, dels plens......

A les 9 de la nit, aproximadament, acabava un ple ràpid al que si haig de posar nom, li diria "el ple de les ordres".

Sota l'estora

Complicat, difícil, trist. Així va ser el Ple de febrer.

Dijous vivíem un ple en el que el maltracte al grup majoritari de la ciutat és va fer més palès que mai. Impedir la rèplica i el debat va arribar al seu punt àlgid. Fins i tot vaig haver de sentir que no coneixem les regles del joc. Que no coneixem el Reglament Orgànic Municipal, que fins ara s'ha estat massa permissiu amb el grup municipal socialista,.....i un munt d'asseveracions similars.

Mentre nosaltres callàvem serenament els de davant reien i gesticulaven sense cap mena de pudor. Ja és habitual, ho he comentat altres vegades. Són aquestes les seves regles del joc.

I quan van arribar les preguntes,...davant de la força dels arguments, de la rigorositat de la tasca opositora,.....un únic motiu: raons polítiques genèriques, legals o no, però raons polítiques sense explicitar. I sents que les columnes bàsiques s'esquerden,....ens instal·larem en el "tot s'hi val"? en el "no importa com"?

Cap raó política es va donar, però, per explicar per què l'alcalde ha invertit més de 5000 euros de la ciutat en millorar les seves capacitats comunicatives en els plens municipals. Cap raó política per explicar per què ple rere ple, una couch (entrenadora personal) ha observat, pres nota i retornat a l'alcaldia els seus informes i les seves consideracions respecte de totes aquelles persones (regidors i regidores i públic en general) que han estat presents (parlant o no) a la sala plenària. Del que es diu verbalment i del que es diu amb el llenguatge corporal.

Ara es parla de les formes de fer política, de les importacions o exportacions, i no sé de quantes més històries. Però i dels 5000 euros? Sense el nostre treball ningú no hagués donat cap explicació, ni completa ni incompleta,....haguessin quedat sota l'estora, sota les regles d'un joc que no suma ni dona valor a Cerdanyola. Però no ens engayéssim.....hores d'ara encara no sabem si tornaran a les arques públiques o no.

Manca de política de comunicació o ....

La política de comunicació institucional de l'Ajuntament, que la majoria de professionals consideren erràtica, de vegades no ho és tant.

M'explico. Algunes notícies o cartes estan en primera plana dies; altres estan hores o minuts...fins i tot segons.

Això és el que ha passat amb la notícia sobre la nota de premsa del PSC que recull el diari digital Cerdanyola.info, sobre el fet que l'alcalde Morral només defensa la Generalitat en les àrees de govern del propi partit.....amb un evident sentit de govern....al que aquí, Cerdanyola, ja ens té acostumats.

De seguida va quedar tapada per un munt de notícies esportives unes, de successos altres, de política,.....de manera que posada la primera del dia....va resultar ser la que no es trobava a portada. Curios oi? Fixeu-vos en les hores de publicació de cada una.

Aquí podeu accedir directament, ja no al resum, sinó a la nota de premsa sencera que el PSC de la comarca va fer lamentant que Morral no defensi amb la mateixa rotunditat totes les actuacions del govern català, sinó únicament les de les àrees de responsabilitat de la seva formació política. Un exemple del que no ha de ser ni fer un home/dona de govern.

Perdent el temps,......tancant serveis

Si és cert que els bons governants són aquells que resolen els problemes de la gent i aquells que els ocasionen són dolents, a Cerdanyola tenim un problema.

M’explico: En temps difícils, en temps de crisi econòmica, un bon govern ha de centrar la seva activitat en fer polítiques socials. Especialment dirigides als col·lectius que més la pateixen: persones en situació d’atur, dones, joves, gent gran. Parar l’orella, escoltar la ciutadania, cercar i implantar solucions.

Mentre a Cerdanyola s’incrementa l’atur, manquen escoles bressol, no hi ha espais per a joves o les dones no disposem d’un centre integral d’atenció i recursos; el govern municipal dedica temps, diners i esforços en inventar i reinventar societats i societats; canviar i recanviar els seus estatuts; crear i recrear les mateixes comissions d’estudi una i altre vegada, Ple rere Ple; obrir fases d’al·legacions quan ja intuïm que les decisions són presses; fent la callada per millor resposta a qualsevol crítica o pregunta; modificar el sistema de retribucions de regidors i regidores, per continuar garantint l’abstenció o el vot positiu d’un Partit Popular que cada vegada més sembla la seva comparsa.

Només ha passat un més des de l’aprovació d’un pressupost que havia de ser de contenció de la despesa però d’increment dels serveis i ajuts a les persones. Ara ja sabem la primera de les seves mesures: han tancat el servei de les aules d’estudi per a joves estudiants que, a proposta del Grup Municipal Socialista, es feien a la Biblioteca durant temps d’examens. Havien estat aprovades pel plenari de l’Ajuntament, però sembla que per aquest govern municipal això tampoc té gaire importància.

des de la sala de plens

Fa bastant que no faig cap petita crònica de les sessions plenàries. Temes personals adversos han fet que ocupi el temps en altres assumptes. Ara, que el bloc ha d'estar aturat per uns dies, no vull deixar de fer un petit resum del que es va viure a la sala de plens durant l'aprovació del pressupost d'enguany i durant l'últim dijous del mes de gener.

Un pressupost, el de 2009, que havia de ser treballat des de les polítiques d'austeritat que la situació econòmica requereix, però també des de l'òptica de l'increment d'ajudes a persones i famílies i l'impuls de l'economia local; es presentava com el que ja es pot dir que és la marca del govern: previsió d'ingressos inflats, pensant en la venda de finques i més finques; despeses disfressades de reducció i un plà "anticrisi" que esperen "escriure" durant l'exercici. És a dir, el totxo sembla que tornarà a ser capital per poder fer front a les polítiques socials. Ara que tots sabem (sembla que el nostre govern no) que el totxo fa fallida i que les previsions diuen que continuarà fent fallida durant el 2009.

Pero aquí no quedava la història. S'aprofitava l'aprovació del Pressupost del 2009, per fer una modificació retributiva en els sous de regidors/es amb efectes de l'1 de gener de 2008, modificació a l'alça i que per algun/a regidor/a del Partit Popular pot suposar un 64% d'increment, a banda dels deutes des de gener de l'any anterior, però que, amb tot el seu cinisme, l'equip majoritari de govern qualificava de "congelació". Una congelació, però no aquesta sinó la verdadera, que el grup municipal socialista havia demanat des del principi i que ICV-EUiA ha defensat arreu de Catalunya. Per què, com diu el tinent d'alcalde de Serveis Generals, el que és bó a la resta de municipis no ho es a Cerdanyola?

No hi ha millor paraula, la congelació, per definir el que la majoria de la ciutadania sentiria en saber el que a la ciutat li costa que el sr. alcalde conservi aquest càrrec. Aquest 64% d'increment és el preu que ICV-EUiA ha de pagar enguany per continuar comptant amb els vots (favorables o d'abstenció) d'un PP -el de Cerdanyola- que ha perdut l'horitzò com a formació política i que només fa de comparsa.

Arriba el Ple de gener i la situació ha continuat amb la tònica habitual:

• la insistència del grup que s'autoqualifica d'ecosocialista, en desviar la gestió pública a la privada o viceversa. Portar l'activitat privada a l'àmbit públic. Intervenir directament en l'activitat privada per veure si d'aquesta manera es reequilibra el pressupost que, ja sabiem com he explicat, que està basat en unes vendes de dubtosa realització de finques del Centre Direccional . Ah!! si no les compren els promotors privats....ja les comprarem nosaltres mateixos o qualsevol ens públic en el que l'Ajuntament mateix és part. L'Ajuntament les ven, l'ajuntament les compra i .....els comptes van com van.
• La insistència d'ICV-EUiA en modificar i remodificar els estatuts de les empreses municipals per dedicar-les a la tasca del totxo. Fins i tot portar empreses en les quals només tenim un 50% de participació, a fer obra pública. Diuen que és una manera de treure beneficis. L'Ajuntament o el seu soci?
• La insistència del mateix grup en crear i tornar a crear la comissió estudi per modificar els estatuts de Cerdanyola Opcions, i que pugui gestionar escoles bressol. Aquesta ha estat la tercera intentona. Hi haurà més propostes de constitució de la mateixa comissió? Es tornarà a caducar l'acord i caldrà prendre-ho de nou?
• L'afirmació i confirmació que no hi haurà participació per decidir què es farà amb l'abocador Montserrat. Un indicador de la forma en que probablement es decidirà què fem amb el de Can Planas.
• El mal costum de l'alcalde de fer callar els regidors i regidores socialistes i el públic que fa preguntes "compromeses".

Bé,......més del de sempre, però en majúscules. Només afegir que per acabar de donar un toc de mediocritat, el regidor portaveu d'ICV-EUiA, davant de la nostra pregunta sobre les retribucions dels càrrecs electes i la seva retroactivitat, va dir que es tractava d'un error material. de la data d'efectes. Ara diuen que són els tècnics el culpables! Si el PSC no hagués preguntat......"l'error" s'hagués corregit?. Una mediocre sortida per un tema polític de fons que seguirem amb molta cura.

Ara, des de demà i durant uns dies, aquest bloc serà tancat. Després, fent de les febleses fortaleses, disposaré de més temps per a mi i per a Cerdanyola.

Fins aviat i bona sort!