Una notícia important: Cerdanyola és la ciutat de l'Estat amb el registre més alt de casos de càncer de pleura. Malauradament Cerdanyola en això és el número 1. Les dades les ha donat un organisme prou solvent: el ministeri de sanitat. El mateix ministeri apunta la presència de l'amiant com a causa principal.
Un acte important: dijous 13 de setembre d'enguany, assemblea de l'associació d'afectats per l'amiant. A l'ordre del dia entre d'altres,..... els afectats passius, és a dir aquelles persones que pateixen la malaltia (en major o menor grau) sense haver treballat directament a la Uralita. Els afectats estan preocupats, sobre tot, per deixar clar que l'empresa és la responsable d'això.
Una evidència: cap política local preventiva.
Una realitat: Cerdanyola continuarà, durant molt temps, patint els resultats d'aquesta expossició incontrolada.
Vaig estar a l'assemblea. Mentre escoltava les persones afectades o els familiars d'afectats, els metges, els jurístes, em va venir al cap un escrit que ja fa algun temps havia fet el meu company de grup municipal, Josep Tarrés. L'he volgut recuperar:
AMB L’AMIANT……….PROU DE PASSIVITAT
Aquesta setmana ha estat el Josep, no fa ni tres setmanes va ser la Maria Teresa........han mort per que fa 20 o 30 anys varen ser involuntaris veïns d’un focus de contaminació d’amiant...…….
No estem parlant del passat de Cerdanyola, com altres s’entesten a creure i voler veure....
És present i així serà en els propers anys.
Afortunadament ara ja no hi ha un focus contaminant actiu però molts dels veïns de la nostra ciutat que ho eren en els anys 70 o 80 tenen quantitats variables d’amiant dins els seus pulmons…..
Per sort només una minoria patirà les conseqüències….....
Per altre banda ara és possible aconseguir que no hi hagi ni un cas més d’afectats, reduint l’exposició a ZERO.
…..Això és la realitat¡¡¡¡
Conscient d’aquesta situació ja fa tres llargs anys vaig demanar amb insistència i finalment em van concedir una audiència al ple municipal per exposar-la i així ho vaig fer.
Vaig insistir molt en que una altre actitud era possible, que calia un compromís i una política municipal enèrgica …
Que era possible donar la volta a la situació i amb una actitud positiva passar de ser un municipi passiu, resignat i avergonyit per la seva desgràcia a ser un municipi capdavanter, pioner amb polítiques de protecció i informació als exposats i als afectats i model a seguir per altres municipis per les seves polítiques de desamiantatge tant de l ’industrial com dels domèstic.
Acabada la legislatura no hi ha hagut el més petit canvi i per agreujar-ho cap dels partits del govern local que ara acaben fan el més petit esment a aquesta realitat en el seu programa electoral per a la propera legislatura....
¡Ho volen seguir ignorant!
Ja n’hi ha prou de mirar cap un altre banda, de fer-se el sord i el cec…….ja n’hi ha prou de passivitat institucional.
Cal afrontar el problema amb serenitat i serietat.
Ara que el tribunal suprem comença a donar la raó als afectats, ara que el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat prenen mesures per tractar el problema...
Aquí, a casa nostre, els partits del tripartit municipal no ho consideren tema d’interés i ni en parlen.
Només el PSC renovat i encapçalat per l’Antonio Cárdenas li dona la importància que té i ho inclou com un compromís dins el seu programa electoral.
Josep Tarrés i Olivella
Aquesta setmana ha estat el Josep, no fa ni tres setmanes va ser la Maria Teresa........han mort per que fa 20 o 30 anys varen ser involuntaris veïns d’un focus de contaminació d’amiant...…….
No estem parlant del passat de Cerdanyola, com altres s’entesten a creure i voler veure....
És present i així serà en els propers anys.
Afortunadament ara ja no hi ha un focus contaminant actiu però molts dels veïns de la nostra ciutat que ho eren en els anys 70 o 80 tenen quantitats variables d’amiant dins els seus pulmons…..
Per sort només una minoria patirà les conseqüències….....
Per altre banda ara és possible aconseguir que no hi hagi ni un cas més d’afectats, reduint l’exposició a ZERO.
…..Això és la realitat¡¡¡¡
Conscient d’aquesta situació ja fa tres llargs anys vaig demanar amb insistència i finalment em van concedir una audiència al ple municipal per exposar-la i així ho vaig fer.
Vaig insistir molt en que una altre actitud era possible, que calia un compromís i una política municipal enèrgica …
Que era possible donar la volta a la situació i amb una actitud positiva passar de ser un municipi passiu, resignat i avergonyit per la seva desgràcia a ser un municipi capdavanter, pioner amb polítiques de protecció i informació als exposats i als afectats i model a seguir per altres municipis per les seves polítiques de desamiantatge tant de l ’industrial com dels domèstic.
Acabada la legislatura no hi ha hagut el més petit canvi i per agreujar-ho cap dels partits del govern local que ara acaben fan el més petit esment a aquesta realitat en el seu programa electoral per a la propera legislatura....
¡Ho volen seguir ignorant!
Ja n’hi ha prou de mirar cap un altre banda, de fer-se el sord i el cec…….ja n’hi ha prou de passivitat institucional.
Cal afrontar el problema amb serenitat i serietat.
Ara que el tribunal suprem comença a donar la raó als afectats, ara que el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat prenen mesures per tractar el problema...
Aquí, a casa nostre, els partits del tripartit municipal no ho consideren tema d’interés i ni en parlen.
Només el PSC renovat i encapçalat per l’Antonio Cárdenas li dona la importància que té i ho inclou com un compromís dins el seu programa electoral.
Josep Tarrés i Olivella
Com ja deia en Josep, això és el nostre passat però també el nostre present, i ho serà per molt temps. Des dels poders públics no en poden girar el cap, aquest és un tema important a Cerdanyola, el Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit del Sentit Comú com diu l'Iceta) ho sap i lluitarà per implementar polítiques de prevenció i atenció a les persones afectades.......en això sí que hem de ser la ciutat número 1.
4 comentaris:
Hola Carme, no m’he pogut estar!!!
Tot i que trobo excel•lent el canvi d’actitud del partit socialista, possiblement gracies a la nova direcció i les persones presents, entre d’altres el meu bon amic Josep Tarres. A l’escrit teu, i per fer-lo mes contundent, trobo a faltar un xic d’autocrítica en vers a la passivitat de governs anteriors, i del mateix signe polític, que van conviure amb el problema i amb les reivindicacions del afectats, amb els resultats actuals.
Deixant aquesta primera reflexió rapida i molt fàcil de fer, i sense voler entrar a polemitzar, també discrepo d’un altre tema del teu escrit, sobre l’afirmació de que no existeix cap política preventiva a hores d’ara, com a mínim la trobo temerària i no del tot certa. Ja que existeix un protocol d’actuació davant d’enderrocs d’edificis amb elements portadors d’amiant com els fibrociment, i en un altre en relació a la realització de rases als carres de la ciutat, que disposen de grans quantitats de residus al seu subsòl, o l’arranjament del camí de Can Catà.
Un altre tema es valorar-ne la idoneïtat, afectivitat, correcció, millora, o compliment de les mateixes.
Dit això, es hora de cercar solucions com be dius!, crec que alguns ens preocupa el tema de paraula, menys som els d’obra i molts son els d’omissió, sobretot per afrontar amb valentia aquesta pandèmia catastròfica que aflora a la ciutat, i que per desgracia continuarà present en el futur d’una forma exponencial, de conseqüències impredictibles. Per tant fora bo, intentar crear una comissió de seguiment, adreçada a canalitzar tots els temes relacionats amb l’asbestosi, que planteja aquesta malaltia mediambiental i especialment de salubritat a la ciutat, amb participació activa dels afectats, metges, professionals, empreses, govern, partits politics, i la societat amb general.
Si encara no l’has vist, et recomano la pagina (http://www.ictisp.com/~msanchez/index.htm) realitzada per el Miquel Sanchez a l’associació d’afectats Cerdanyola-Ripollet, que es, d’una informació i veracitat extraordinària.
Ànims i fins aviat
Hola Octavi. Benvingut de nou!!.
Crec que tots els poders polítics (dels colors que siguin) han de fer autocrítica en aquesta matèria. No volia disculpar a ningú.Tampoc als governs socialistes.
Ara bé,..dit això també crec que fer polítiques en aquest tema no és fer coses aillades sino disposar d'un pla de treball, marcar les fites i posar mitjans. No dic que els governs municipals anteriors (monocolors o no) ho haguessin fet, no dic això.
Però hores d'ara no hi ha una política definida. S'han fet coses, però fa falta tenir projectes.
Nosaltres, tal com deia en Josep, haviem incorporat aquest tema al nostre programa electoral.
El problema mes crucial es -a mes d´atendre els afectats laborals i els no laborals-no seguir provocant nous casos amb una manipulacio inadecuada dels materials que ja hi son ,es a dir amb el desamiantatge tant industrial com domèstic.
En tot cas....moltes gràcies per la teva aportació.
Acabo de ver las fotos!!!
Que grande eres Carmen!
jeje, ya me haré yo uno para haceros competencia.
un beso!
Publica un comentari a l'entrada