dimarts, 16 de juny del 2009

Dos anys....un record i una realitat

16 de juny de 2007, 12 hores, Saló de Sessions de Cerdanyola. Antoni Morral i Berenguer, contra el que havia votat la ciutadania cerdanyolenca, revalidava mandat com alcalde.

Havia perdut les eleccions tot i ser ja alcalde, tot i comptar amb tot l’aparell institucional al seu costat; però tornava ocupar l’alcaldia, gràcies als vots de Convergència i Unió i del Partit Popular.

La imatge de sortida del mandat ha estat, de fet, la imatge que durant aquests dos anys hem vist ple rere ple. La casualitat donava la imatge que us deixo aquí, i que ha estat la realitat d’aquests dos anys de mandat.

No és ara la meva intenció revisar el què s’ha fet o no, si havia model de ciutat compartit o no, si amb el Partit Popular es compartia també alguna cosa, o si el govern minoritari que aquell dia tenia el tret de sortida estava cohesionat o no, si Cerdanyola ha arribat on es mereix o no.

Només deixar constància, i que ningú no es confongui pas, del per què estan on estan i de les raons que els han dut on han arribat.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Contra el que havia votat la gent...Llavors amb Montilla també passa el mateix, no?El PSC no tenia la presidència a les eleccions on Montilla va ser candidat?

En fin...Que hi farem... mentre seguiu amb aquest discurs cutre-ranci us costarà molt tornar a governar Cerdanyola, igual que li passa a ciu a Catalunya.

superegidor ha dit...

Per aquests escrits estem com estem amb els actuals polítics!!
Collons Carme, com canviem la manera de jutjar-ho amb la distància, no?
De veritat que llegir aquestes valoracions fan que encara reclami, amb més ganes:
I SI VOTÉSSIM EN BLANC???

Carme Carmona ha dit...

Hola.

Què vols que et digui?. Ja he dit que no és la intenció del post fer cap valoració dels dos anys de mandat però és evident que allà on estem té relació directa amb el "d'on venim". És per això que, sota el meu punt de vista, és imprescindible la memòria.

superegidor ha dit...

Doncs just per aquesta justificació em dona la sensació que tu no en tens gaire de memoria.
Crec que si s'ha de criticar aquest govern es per les polítiques fetes, no per el conglomerat de partits que el formen, i més dins la política municipal, que les persones haurien de ser quelcom més que un partit.
Si la crítica hagués estat per polítiques fetes només, no hagués escrit res, ja que forma part del joc, però la teva valoració recalca el fet de que si un partit perdedor i bla, bla, bla...
Que vols que et digui, crec que els Pujols i Mas fan una valoració similar d'un altre govern.
Mateixos gossos amb diferent collars, no?

I si votéssim en blanc???

Carme Carmona ha dit...

Torno a discrepar.
El que dic és que on estem té la seva raó en el d'on venim. Es fan polítiques de dretes perquè per mantenir els equilibris cal fer-les. I entenc que són polítiques de dretes aquelles que no prioritzen les persones sinó el totxo.

Només cal mirar el pressupost municipal d'enguany, per exemple, per veure cap a on van les grans inversions del mandat. A les persones? No.

I gràcies a les inversions que venen de l'estat o als ajuts i subvencions que venen de la Generalitat, és que veurem alguna cosa nova a Cerdanyola.

No cal que et digui, perquè suposo que ho saps prou, que el Riu continua brut; la neteja de la ciutat, excepte petites illes que no cal que digui, deixa molt a desitjar; el creixement previst al centre direccional serà el més gran que mai s'havia previst;.......

I és que les polítiques fetes, utilitzant el terme que tu fas servir, SÍ tenen a veure amb la composició d'un govern. I les persones que duen a terme tenen opcions polítiques que no són altre cosa que les diferents formes de veure com es pot millorar el mon i la realitat que ens envolta.

De totes formes.....disculpa per haver trigat en contestar el fil de la conversa. Sento molt que estiguis tan desabut amb les opcions polítiques, de manera que totes les veus iguals i creus que el millor és votar en blanc. Segurament tots tenim a veure amb això. Vull dir que totes les formacions, i jo crec que especialment les d'esquerres, tenim una responsabilitat en aquesta desafecció cap a la política. Perquè crec que el vot en blanc no és més que això: una desafecció cap a la política, cap a les organitzacions polítiques, cap a les persones que en formem part.

Segurament no sabem explicar prou les diferents "mirades" per procurar la millora de la nostra realitat. Però diferències....n'hi ha i de bon troç.

Salutacions,