Sota l'estora

Complicat, difícil, trist. Així va ser el Ple de febrer.

Dijous vivíem un ple en el que el maltracte al grup majoritari de la ciutat és va fer més palès que mai. Impedir la rèplica i el debat va arribar al seu punt àlgid. Fins i tot vaig haver de sentir que no coneixem les regles del joc. Que no coneixem el Reglament Orgànic Municipal, que fins ara s'ha estat massa permissiu amb el grup municipal socialista,.....i un munt d'asseveracions similars.

Mentre nosaltres callàvem serenament els de davant reien i gesticulaven sense cap mena de pudor. Ja és habitual, ho he comentat altres vegades. Són aquestes les seves regles del joc.

I quan van arribar les preguntes,...davant de la força dels arguments, de la rigorositat de la tasca opositora,.....un únic motiu: raons polítiques genèriques, legals o no, però raons polítiques sense explicitar. I sents que les columnes bàsiques s'esquerden,....ens instal·larem en el "tot s'hi val"? en el "no importa com"?

Cap raó política es va donar, però, per explicar per què l'alcalde ha invertit més de 5000 euros de la ciutat en millorar les seves capacitats comunicatives en els plens municipals. Cap raó política per explicar per què ple rere ple, una couch (entrenadora personal) ha observat, pres nota i retornat a l'alcaldia els seus informes i les seves consideracions respecte de totes aquelles persones (regidors i regidores i públic en general) que han estat presents (parlant o no) a la sala plenària. Del que es diu verbalment i del que es diu amb el llenguatge corporal.

Ara es parla de les formes de fer política, de les importacions o exportacions, i no sé de quantes més històries. Però i dels 5000 euros? Sense el nostre treball ningú no hagués donat cap explicació, ni completa ni incompleta,....haguessin quedat sota l'estora, sota les regles d'un joc que no suma ni dona valor a Cerdanyola. Però no ens engayéssim.....hores d'ara encara no sabem si tornaran a les arques públiques o no.