Manolo Gutiérrez.Un nom senzill, un congnom com tants. Una persona del poble. 91 anys.
Jove ferroviari, als anys de la guerra es va integrar a l'exercit republicà per defensar els valors de la llibertat i la legalitat constitucional. Vivia a Montcada; Bifurca (Can Sant Joan).....per ser exactes, tal com ell anomenava a la seva barriada original.
Va patir l'exili, obligat a fugir amb l'entrada de l'exercit "nacional"; de Montcada als camps de concentració d'Argeles (França). Allà mateix coneix la Laieta, guapa, jove, també fugida de Bifurca; la que havia de ser la meva tieta "política". Formen família i acaben tots dos i junts per tenir el cor entre França i Espanya. Entre una república i d'altre. Trigarien anys en tornar trepitjar Catalunya. La primera visita encara amb por, pensant que el detindrien.
Fugit d'un pais on la foscor es va instal·lar durant quaranta anys, es va trobar en un altre on l'ocupació nazi el va pintar de negre...però on, un cop alliberat, el va acollir.
De Toulousse sempre ha recordat els debats polítics dels exiliats espanyols a peu de carrer, al mitg de la plaça. D'Espanya....la seva bandera tricolor,.....per ell ha estat la bandera del seu cor. Farà uns tres anys....va fer la que seria la seva última visita a la Bifurca que feia anys abandonava només amb el que duia posat.
Serveixi el moment de la seva pèrdua per recordar d'on venim; la seva història és la història de tots.
Jove ferroviari, als anys de la guerra es va integrar a l'exercit republicà per defensar els valors de la llibertat i la legalitat constitucional. Vivia a Montcada; Bifurca (Can Sant Joan).....per ser exactes, tal com ell anomenava a la seva barriada original.
Va patir l'exili, obligat a fugir amb l'entrada de l'exercit "nacional"; de Montcada als camps de concentració d'Argeles (França). Allà mateix coneix la Laieta, guapa, jove, també fugida de Bifurca; la que havia de ser la meva tieta "política". Formen família i acaben tots dos i junts per tenir el cor entre França i Espanya. Entre una república i d'altre. Trigarien anys en tornar trepitjar Catalunya. La primera visita encara amb por, pensant que el detindrien.
Fugit d'un pais on la foscor es va instal·lar durant quaranta anys, es va trobar en un altre on l'ocupació nazi el va pintar de negre...però on, un cop alliberat, el va acollir.
De Toulousse sempre ha recordat els debats polítics dels exiliats espanyols a peu de carrer, al mitg de la plaça. D'Espanya....la seva bandera tricolor,.....per ell ha estat la bandera del seu cor. Farà uns tres anys....va fer la que seria la seva última visita a la Bifurca que feia anys abandonava només amb el que duia posat.
Serveixi el moment de la seva pèrdua per recordar d'on venim; la seva història és la història de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada