POSAR LÍMITS

Quan l'extremisme porta a l'insult...a l'arrogància....ens fa mal a tots; però sobre tot fa mal Catalunya.

Aquest matí, mentre anava a la RENFE he escoltat a la ràdio una notícia que m'ha semblat increïble: un regidor d'Alternativa Baix Gaià, en l'oposició a l'ajuntament de Torredembarra, i ex cap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions generals per Tarragona, havia instat en to mordaç al seu bloc a apadrinar per 1.000 euros nens extremenys. Les imatges, les frases,....ultrapassaven els límits de la política,.....també de la política 2.0.

Les reaccions no s'havien fet esperar. La primera la del govern d'Extremadura, també el govern d'Espanya, i fins i tot Guillot (del seu propi partit) .

Fem política a la xarxa, .....però dintre d'uns límits, fora dels quals.....tots en surtim perjudicats.

DRECERES VELLES, DRECERES NOVELLES

Ningú no dubta que l’esport és un dels fets socials més significatius dels nostres temps i també de la nostre ciutat.

Eina d’integració, cohesió social i educació és alhora fons de salut, de benestar i d’oci. Al seu voltant s’impliquen persones en organitzacions, associacions i entitats de tots tipus, amb una enorme incidència amb la vida de pobles i ciutats, també de Cerdanyola. L’esport és un marc ideal per l’exercici de la ciutadania, de la participació més directa.

És per això que les entitats esportives constitueixen una gran riquesa i són un pilar bàsic de la participació ciutadana en el disseny de les polítiques esportives. Però s’ha de comptar amb elles, escoltar-les, potenciar-les, si cal, vetllar per elles.

No es fa difícil pensar en la seva aportació, des de la il·lusió però també des de l’experiència, en la gestió d’equipaments i instal·lacions com la zona esportiva Fontetes o com l’Altis. Perquè aquesta gestió,d’aquesta manera, estaria en mans de la ciutat mateixa, sense intermediaris, sense interessos lucratius. Per a les entitats esportives aquesta gestió seria un luxe, un orgull, no pas un negoci.
Per contra, amb arguments més o menys economicistes, les instal·lacions esportives s’han posat en mans de tercers, en mans d’operadors que res tenen a veure amb el nostre teixit associatiu.

En canvi estic segura que pel nostre Club d’Hoquei, per exemple, hagués estat un gran repte poder participar i ser protagonista en primera persona de la recuperació de l’espai esportiu de l’Altis, de la seva gestió. Hagués estat tornar als seus orígens, als de tots nosaltres.

Però també hagués estat una manera d’ aplicar la dita: no deixis dreceres velles si agafes novelles.

FI DE CURS: LA PATALETA

L'últim ple d'aquest curs...

Amb la retirada de dos punts previstos a l'ordre del dia del Ple de juliol....l'alcalde tancava dijous el curs polític. A mig dia s'havia anul·lat la roda de premsa prèvia al Ple...sense cap explicació. Les discrepàncies.....tornaven a sortir.

Els punts retirats: l'ARE i la gestió de la zona esportiva Fontetes.

L'ARE es retirava, segons paraules de l'alcalde, perque no tindria la majoria necessària (absoluta en aquest cas). El segon per manca d'informació dels regidors de l'equip de govern. (¿?).

De l'ARE nosaltres ja havíem donat la nostra opinió: una façana dura que actuaria de "frontera" entre la Cerdanyola que creix (Plana del Castell) i la Cerdanyola que ja coneixem. Una nova pèrdua de zona verda. Més totxo (prop de 1000 habitatges) en un entorn que res a veure té amb blocs de pisos de planta més 8 (des del Parc Tecnològic fins al camp de futbol de la Bòbila: avui dia tot verd). Més "desarrollisme". El partit majoritari del govern, Iniciativa, a tot plegat li deia endreçar espais degradats. Això formava part del seu projecte ciutat . La retirada del punt, de moment i si no s'aprova més tard, ha lliurat Cerdanyola de la pèrdua de zona verda, d'un creixement dolent i desmesurat.

De la gestió de la zona esportiva Fontetes,....també havíem donat la nostre opinió. Preferíem altre tipus de gestió,.....però hores d'ara no aprovar res.... pot tenir conseqüències molt negatives ja que l'actual contracte acaba el 15 d'agost. Què farem després d'aquesta data?

La seqüència de fets deixa a la vista un govern amb fortes discrepàncies...però això no estranya ja a ningú. El més destacable és que deixa a la vista les pressions que un partit exerceix a l'altre. És l'única explicació que trobo a que si be al migdia es sabia que no es feia roda de premsa per la manca d'acord amb l'ARE i que, per tant, encara els dos partits devien estar parlant.....no va ser fins a les 18,59 (un minut abans de l'inici del plenari) que no es va saber que també es retirava el punt relatiu a la zona esportiva Fontetes. No s'escapa a ningú que la pataleta del partit majoritari del govern va impulsar unilateralment una decisió que afectava a les àrees de govern de l'altre (CiU). D'això es pot dir: ganivetada i per l'esquena.

Però,.....no patim: que "ningú no es faci il·lusió" (com diu algun regidor). El "pegamento" del poder és massa fort!!!.

Finalment, al torn de paraules torna a deixar l'alcalde sense paraules davant d'una gestió massa vegades deficient: el barri de Fontetes amb importants mancances a la via pública, obres que es fan sense cap procediment de contractació, un pressupost que tindrà (com ja vàrem dir) moltes dificultats i un govern que incrementa despeses de Capítol I sense cap contenció,.....

Més del mateix i més.

LA CATALUNYA QUE SAP ON VA

L'11è Congrés ha acabat. Han estat tres dies de feina, de debat, de definició de polítiques.No he tingut temps de postejar des del Palau de Congressos. M'hauria agradat, però no he tingut prou temps. Bé. Altres companys sí han pogut fer-ho i aquesta també ha estat una bona tasca política.

A la nostra delegació contàvem amb excel·lents blocaires (David, Joni, .......) que han treballat força; fins i tot en directe des de la sala de la plenària. Comencem ja fent política 2.0 des de la mateixa seu del Congrès.!!

La delegació de Cerdanyola, amb 14 delegats i delegades, ha participat a les quatre comissions de treball; debatent i defensant les esmenes de l'Agrupació. La majoria d'esmenes presentades han estat acceptades, algunes transaccionades i molt poques rebutjades. El treball de ponents i delegats/ades ha estat de luxe.

Finalment vull destacar el dia d'avui. Avui el revalidat 1er. Secretari, José Montilla, ha fet un gran discurs de cloenda, del que deixo algunes de les frases:

Mireu..., la llengua es defensa de tres maneres.

PRIMER, respectant-la.
Respectant als que la parlen i ajudant els que no la parlen a que ho puguin fer, si volen.

SEGON, fent-la servir.

I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant.
I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.
(per tant, de lliçons de català, les que calguin..., de lliçons de catalanisme, cap ni una!...)

I, FINALMENT, també defensa amb la voluntat personal...
i amb la voluntat política de defensar el català, sempre.

.......

Perquè mireu, no n’hi ha prou d’afirmar grans principis.
Els ideals polítics i socials s’han de traduir en acció política real, efectiva, concreta.
I això vol dir que el PSC és un partit de govern, un partit reformador, un partit transformador de la realitat.

.......

Dirigint-se a José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit:

Nosotros estamos preparados y trabajamos para el acuerdo y, también..., para el desacuerdo.
Un desacuerdo que, serían malos, para todos.
Sabes, lo hemos dicho ya, que la música del nuevo sistema de financiación que nos ha llegado hasta hoy no nos ha gustado. Esperaremos la siguientes notas y el acuerdo.
Y que para nosotros no hay otra partitura… que el Estatuto.

El Estatut fue nuestro acuerdo. Y hoy es nuestra Ley.
La mía, la tuya y la de todos. Lo digo que hay unos que no lo votaron, es importante recordarlo, y que lo llevaron al Constitucional. Hay que tener claro dónde están los adversarios políticos.

Aprobada por las Cortes Generales y refrendada por los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.
Es ley, y como se dice en castellano, es de Ley.
.......

En aquest Congrés hem fet tres coses rellevants...

PRIMER, hem aprovat resolucions i propostes polítiques que configuren el veritable full de ruta del país per guanyar el futur. Propostes i solucions pels principals reptes del país, del nostre país.

És un full de ruta exigent. En primer lloc, i per sobre de tot, és exigent amb nosaltres mateixos.

SEGON, hem acordat també, celebrar una Conferència oberta als progressistes el proper 2009. Hem de continuar el procés d’obertura i permeabilitat del nostre partit. Cal enriquir les nostres propostes i obrir el PSC a les aportacions d’altres ciutadans i ciutadanes.

I, TERCER, hem actualitzat el nostre ideari, i ho hem fet amb una declaració de principis, un decàleg que ha de servir-nos de cara als ciutadans i de carta de presentació pública i política.

Mentre n’hi ha molts que, ja sabeu, no saben on van, nosaltres apostem per una identitat múltiple i diversa. Rica i plena...I per això els socialistes afirmem:

1. Que som demòcrates,
2. Que som progressistes i d’esquerres,
3. Que som catalanistes,
4. Que som europeistes,
5. Que som feministes,
6. Que som ecologistes,
7. Que som gent solidària,
8. Que som gent de pau,
9. Que som gent emprenedora,
10. Que som gent apassionada per la cultura i la creativitat.

Tot això i més coses som els socialistes, som el PSC.

.........

Si teniu temps,.....llegiu el discurs sencer. Val la pena!!.

A una setmana

A una setmana de l'11è Congrés del PSC. mirant l'edició de la memòria de les esmenes presentades (6800 que han quedat agrupades en 4800 publicades), podem afirmar amb orgull que aquest és un partit viu arreu de Catalunya; és el partit de la gent però també és el partit que mostra un gran potencial intern, que promou el debat i la participació com a valors però també com a realitats del nostre dia a dia, del nostre Congrés; aquests principis, aquests valors, fan que el PSC sigui el partit de Catalunya amb major nombre de militants (més de 74000).

La delegació de Cerdanyola, amb 14 delegats i delegades, va amb ganes, amb il·lusió i amb responsabilitat pel que significa: representar i defensar les opinions i esmenes de l'Agrupació; la segona en en número de militants de la comarca. També amb la il·lusió de participar en el debat, junt amb un total de 1324 persones delegades i amb un gran eix vertebrador: el catalanisme social i federal.

Però també som un referent de la política 2.0. Des d'allà els delegats i les delegades també podrem postejar, sortir a la xarxa per explicar el debat, des de les sales de les comissions o des d'espais reservats (amb portàtils o sense); ja que hi haurà wifi a tot el recinte del Congrés, espais amb ordinadors i taules preparades per treballar amb portàtils.

Però a més a més, la gent que no vingui com a delegada, però que vulgui participar com a bloguera s'ha pogut donar d’alta com a “Convidat/da” i podrà participar directament, in situ.

Aquest és sens dubte........ el Congrés de LA CATALUNYA QUE SAP ON VA.

LA CALLADA POR RESPUESTA.

Foto: J.R. Urbano

No vull deixar passar més dies sense fer cap referència a un ple, el de juny, en el que el govern va tornar a deixar protagonisme al Partit Popular.

No fa gaire; es poden repassar les hemeroteques locals, l'alcalde i el seu portaveu afirmaven que no governarien a cop de moció. Havien d'haver aclarit que això afectava les mocions socialistes. Si són del Partit Popular, canvia la cosa. En el Ple del mes de juny ens hem trobat amb tres mocions del Partit Popular. Totes tres referides a aspectes de govern. Ningú no ha posat en dubte ni el contingut ni que es puguin presentar. Això sí, la moció del Partit Socialista no havia donat temps a veure-la, a parlar-la, a negociar-la. No sé si el públic sap que les mocions tenen un termini per ser presentades i que, si estan a l'ordre del dia, com era el cas de la nostra, vol dir que han estat presentades en el termini previst al Reglament d'Organització Municipal. Igual que les del PP, igual que les d'ICV-EUiA. Tant és. Nosaltres volem acords. Vàrem acceptar la proposta de CiU de deixar-la fins setembre per trobar punts d'acord. Ens va semblar, la de CiU, una proposta raonable.

Pel que fa al debat plenari, no vull fer un recull exhaustiu però sí subratllar el que, des del meu punt de vista, va destacar:

Un Partit Popular que cada vegada s'amaga menys. Van votar fins i tot a favor de declarar l'interès de la compatibilitat del lloc de treball de Gerent de l'empresa urbanística i del lloc de Cap de Servei de Projectes Estratègics. Què és això? Doncs l'interès de que el fins ara Cap de l'Àrea d'Urbanisme desenvolupi dos llocs de treball. Crec que és la primera vegada, en aquest mandat, que els popular recolzen una proposta que afecta a la plantilla i a un alt càrrec; fins ara donaven suport però per la via de l'abstenció.

Un govern municipal que cada vegada recolza més l'acció del PP: en el debat relatiu a la possible modificació de la moció popular sobre Can Planas, era el propi alcalde qui dirigia i orientava al sr. González que ja no estava segur si a la part dispositiva continuava deixant que els treballs de la comissió es presentessin a l'alcaldia (redactat original) o si era millor, tal com proposàvem nosaltres, que l'informe es rendís al Ple.

Un alcalde que al final del ple va estar incapaç de posar més ordre que el del silenci tant a les preguntes dels grups municipals com a les de la ciutadania; i que observava com el sr. González deia "mentiroso" a un dels nostres regidors, sense fer cap gest per evitar-lo; o deixava al seu portaveu fer les ja habituals ganyotes dirigides a la bancada socialista.

Sobre el sentit dels nostres vots, només recordar que:

Vàrem votar que no a la modificació de la plantilla que mira de garantir un lloc de treball al citat futur Gerent de l'empresa Urbanística; que també vàrem votar que no a la declaració d'interès de Cerdanyola en que el mateix sr. desenvolupi dos llocs de treball; que no a un altre nomenament de personal de confiança política (ara li tocava al cap de l'àrea de Cultura i Esports); que no també a la modificació pressupostària lligada a l'adjudicació directa a la Federació Catalana de Handbol de l'Altis (no perquè no confiem en aquest operador sinó perquè no creiem en les adjudicacions directes com a forma habitual dels processos de contractació pública); i que no també a la moció del PP relativa a la creació d'una comissió per depurar responsabilitats polítiques respecte als abocadors, especialment Can Planas; no fel fet de crear-la, que la creiem necessària, però sí pels termes en que es va redactar la moció, buscant responsabilitats exclusivament en períodes de govern socialista; fent salts a la història més recent.

En canvi el nostre vot va ser favorable per a la majoria d'assumptes de govern diari, per les medalles d'or de la ciutat, per a la moció contra la jornada màxima de 65 hores, per a la moció sobre la denominació d'un carrer, plaça o indret com a "de les víctimes del terrorisme" i també a favor de la denominació de "Farigola" per als espais esportius del costat del Riu Sec, però encarregant aquesta tasca a la comissió del nomenclàtor, com altres vegades a nosaltres se'ns ha dit.

Ens vàrem abstenir en diversos assumptes de govern bàsicament per les formes d'adjudicació i en la moció sobre Bolívia, de manera que pugues ser aprovada ja que aquesta va tenir el vot negatiu de CiU i del PP. Aquí dir que aquest tema no és de competència municipal, ni afecta directament a la ciutat ni a la ciutadania, i parlava de Cuba com d'un estat democràtic, per això no va tenir el nostre vot favorable, però també tampoc voliem contribuir a la seva no aprovació, pel seu caràcter "progressista". Aquesta va ser la raó de l'abstenció socialista.

Finalment dir,......un ple per a la història. Jo diria que el Ple de la "callada por respuesta".

I tots sabem allò que diu.....qui calla......otorga.