divendres, 8 de febrer del 2008

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA: EL MODEL

(Article publicat al TOT)

No fa gaire parlava, aquí mateix, del poder de la llengua i de la cultura a favor de la integració i la cohesió social. De quina manera la nostra llengua i la nostra cultura garanteixen la integració de les persones i la diversitat.

La guanyadora d’enguany del premi més ben dotat de les lletres catalanes, el Ramon Llull, és una mostra excel·lent del tarannà de la nostra terra i del poder del que parlava.

Dona, filla d’un immigrant marroquí de Vic, mare, treballadora de les lletres i del mon social, Najat El Hachmi va venir a Catalunya amb vuit anys, gràcies al reagrupament familiar, i ha escrit el seu nom entre els més destacats dels que fan servir el català per explicar-nos històries i sentiments. Najat, que té ara 28 anys, és una dona educada en la immersió lingüística. Aquest és el resultat.

Excel·lent mostra del que som i del hem aconseguit amb el model català d’immersió lingüística. Model educatiu que és tot un orgull i que ha garantit la unitat civil del nostre poble. Model que avui permet que a Catalunya que hi hagi una situació de perfecta convivència de les dues llengües: castellà i català; i que fa que, en acabar el cicle d’ensenyament obligatori, els alumnes les dominin.

Ara és molt important dir-ho. Catalunya vol seguir sent el que és i el que ha estat: terra de benvinguda, de cohesió social, de convivència, de solidaritat; terra emprenedora i d’harmonia. Per això és tant necessari que fugim del tsunami integrista en que amenaça de convertir-se el Partit Popular contra Catalunya.

6 comentaris:

Andrés Martín ha dit...

Només et recordo que Najat El Hachmi es considera una escriptora, no una immigrant, i al rebre el premi va demanar, si us plau, que aquest guardó mai s'utilitzés com un argument polític d'integració.

Carme Carmona ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme Carmona ha dit...

Hola Andrés. Veig que t'has fet un asidu al meu bloc.

Jo no qualifico a Najat com una immigrant. Només explico la seva història tal com ella l'ha explicada. No deixo ni poso res.

Però, si ser immigrant fos un qualificatiu.....tu el creus pelloratiu?

Tal com poso:
"Dona, filla d’un immigrant marroquí de Vic, mare, treballadora de les lletres i del mon social, Najat El Hachmi va venir a Catalunya amb vuit anys, gràcies al reagrupament familiar, i ha escrit el seu nom entre els més destacats dels que fan servir el català per explicar-nos històries i sentiments".

Per cert,...tota aquest resum està estret d'un diari català de gran tirada. Et recomano una rellegida a la premsa catalana.

Sobre la utilització del guardó, et torno a repetir que millor rellegeixes la premsa, o el meu post, per entendre el sentit de tot plegat.

Sobre la política lingüística catalana, espero i confio que no compartiras els greus atacs que el PP està fent contra una de les línies de flotació de la nostra estimada capacitat de conviure i compartir.

És per tot això que ara és més que important no equivocar l'estratègia. Hem d'evitar de totes totes que el PP governi perque seria un greu retrocés per a Catalunya i per a Espanya sencera. Aquí no es discuteix un ministre més o un ministre menys, es decideix un govern. Es decideix un president: o Rajoy o Zapatero. Tu què vols?.

Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

Ei Carme, sens dubte aquesta campanya està sent diferent: videos al youtube, videos de ciutadans que agafen "fama", el tema dels debats, les trucades de Rajoy (reconec que vaig fer-li broma a un parell o tres d'amics amb la conya de Rajoy), etcetera.

La veritat es que fa molt de temps (un mes aprox) la meva mare em va dir que m'havies enviat un email fentme una consulta pero la veritat es que no he rebut res. He mirat al correu no desitjat i tampoc tinc cap email... ai ai ai! Q em falla el contacte amb l'aparell!

Andrés Martín ha dit...

Najat el Hachmi, en paraules a TV3, va demanar que no es relacionés aquest guardó amb cap model d'integració, i que ella fos considerada com una escriptora, no com una escriptora immigrant.
Possiblement, la meva radicalitat democratica, em fa demanar el vot i plens drets pels immigrants. Aquest col·lectiu paga impostos però té drets molt limitats a l'hora de triar representants. L'origen de la democràcia moderna va ser: no taxation without representation. Per quan el dret de vot pels immigrants?
Sobre la política lingüística... ICV sempre ho ha tingut clar. Jo també. No calen més comentaris.
Per últim, el 9 de març es trien diputats i senadors. El conjunt dels diputats triaran el president. No participen només ZP i Rajoy. I d'això us donareu compte quan aneu corrents a demanar el vot d'investidura a la resta de partits.

Carme Carmona ha dit...

Hola Andreu.

Esperem el resultat del 9 de març i esperem que ningú no s'hagi d'empenedir de l'estratègia del seu partit. No per ell, si no per Espanya i per Catalunya.

Salutacions!