S'acosta una cita electoral i sembla que tot belluga. Les opinions, les posicions, les idees sembla que s'atropellen. Tothom vol dir la seva i deixar molt clara la seva posició. N'hi ha turbulències.
Això és el que dia a dia ens va mostrant la coalició nacionalista CIU. Primer no va tenir cap pudor en escridassar el govern per la situació de rodalies i la resta d'infrastructures obviant les seves responsabilitats de 23 anys de govern i deixant de banda el seny. Allò que ens caracteritza els catalans i les catalanes: treballem per aixecar pais. Ara toca temps electoral i obliden els interessos catalans per aconseguir una mica de poder.
Ara, també sense més horitzó que l'electoralisme, veten els pressupostos generals de l'estat sota arguments competencials, sense mirar que això és vetar els interessos de millers i millers de catalans. Concretament CIU veta 670 milions d'euros més per Catalunya, millores per a molts barris i mesures que afavoreixen els joves.
A Madrid, com a Cerdanyola, CiU sempre que pot votar amb el PP hi acaba votant o lloant les posicions populars malgrat que Rajoy ha actuat contra Catalunya durant tota la legislatura i malgrat ha jugat a l'estratègia de la confrontació entre tots els ciutadans i les ciutadanes de l'estat.
Sobre aquest tema us deixo com a reflexió l'editorial del Periodico de Catalunya.
2 comentaris:
Ana Campos,
estic d'acord amb tu, CIU sempre fa el mateix, es més s'apropant les generals i aquesta vegada no aniran al notari per tal de que confiem en que no pactaran amb el PP, el que voll dir que pactaran si han de pactar això està clar i català com diríem ells.
També ERC es per donar-lis un premi, que hem de fer "estem en campanya" de moment perd Catalunya
Carme,
Turbulències les que es generen per tots costats... com sempre dic ni uns son tant bons ni els altres tant dolents, es una qüestió de sentit comú, el que hem sembla una mica patètic es la sensació que governa significa veure les coses diferent per damunt del be i el mal. Per tant ens toca viure l’actualitat de diferent forma.
Per un altre costat, sembla que estar a l’oposició significa identificar-se automàticament amb els que pateixen els problemes, i governar aïllar-se dels mateixos per no poder fer front, al assumir la responsabilitat de decidir en alguns casos les prioritats de l’acció de govern.
Soc del que pensa que per damunt de l’acció de govern i del partits polítics, estan les persones sense distinció. Crec recordar en clau idealista! que els polítics i governats, estan al servei de les persones, i no al inrevés.
Moltes vegades en cenyim a l’entorn i no veiem mes enllà, patir constantment una intoxicació mediàtica orquestrada, picabaralles polítiques, retrets constants, i per desgracia molt partidisme.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada