Tres van ser els temes forts d'aquest Ple de desembre,......dirà tothom. Jo també. No ho nego pas.
Però vull dedicar aquest post (ja faré la meva cronilla plenària per separat) a un tema no inclòs a l'ordre del dia però que va planejar la sala de plens, durant les quasi més de quatre hores que vam estar asseguts: els signes, gestos, moviments de celles, somriures, caigudes d'ulls, picades d'ullet: el llenguatge no verbal que no va dissimular els acords no escrits.
Per professió he aprés a veure i escoltar totes aquelles coses que no es diuen amb paraules; tot allò que complementa un discurs.
No fa gaire un blocaire de Cerdanyola, a qui per cert respecto especialment per la seva sinceritat en els posts i comentaris, recomanava l'entrada a la sala de plens com un lloc on es feia el millor espectacle . Faré servir el mateix símil: la sala és el teatre més espectacular de la ciutat.
El portaveu d'ICV gesticulant ostentosament mentre el portaveu del PSC explica els arguments del seu grup que, no ho podem obviar, té la major representació de la ciutadania.
I la resta de regidors que diuen ser "l'esquerra de debò"?.....doncs més del mateix: gestos, somriures, mirades de complicitat amb la bancada de CIU i del PP,....etc. Algú d'això diu govern cohesionat. Jo dic manca de respecte.
Arriben les votacions i l'escena no es desdibuixa: El mes passat el PP passava papers i notes a CIU per obtenir la confirmació o el permís per poder votar afirmativament; aquest més, previ a la votació, és una oportunitat per fer l'última picada d'ulls del Partit Popular a l'alcalde: escuche, puedo votar que SI a los presupuestos, si me concede alguna cosa más y no muy importante.
Morral es va afanyar a somriure i dir que NO (només faltava que algú després expliqués que el pressupost s'aprova amb els vots del PP).
Després de tot plegat, vàrem poder veure la "millor" de les històries: la regidora popular, Mònica Álvarez, feia un tu a tu amb l'alcalde Morral. Preguntes i respostes sobre la comunicació entre el barri que, malgrat els nostres esforços i per desgràcia dels afectats per l'amiant encara no té nom, i la resta de la ciutat. Tot plegat es feia pensant en Cerdanyola? No, senyores i senyors......"el tràiler de por" acabava amb una paràbola molt profitosa per a la ciutat: la mala gestió de la Ministra de Foment, l'escridassada cap al Partit dels Socialistes, protagonista, sembla ser, de tots els mals de la ciutat. . És bona aquesta oi? Altre vegada Morral, CIU i Partit Popular tenen coincidències. Si, com ha dit el seu president, ICV Cerdanyola es vol convertir en l'esquerra de referència a la ciutat, ha agafat el camí contrari.
O és possible que aquest sigui el camí, el pacte amb el Partit Popular, el que defensa el Sr. Herrera quan diu que cal votar ICV per evitar que Zapatero pacti amb la dreta??.
A les nostres sessions plenàries qui no té ni fa fàstics a la dreta és justament ICV-EUiA: passin al ple, vegin, escoltin i fixin-hi.
Important: la gravació i transmissió de les sessions plenàries crec que està totalment descartada. Com evitarien que la ciutadania veiés tot aquest llenguatge no verbal que s'escenifica mensualment per posar en solfa un acords no escrits??.
8 comentaris:
Carme, jo crec que el Santi Cayuela va aplicar a la perfecció "Les opinions s'han de basar en fets i dades". Així que a més del llenguatge visual i gestual, també fora bo fixar-se en els arguments que es van possar a la taula. De ben segur que ho faràs a la teva crònica del ple, que espero llegir aviat.
Una salutació!
Hola Jesús.
No he volgut entrar en els arguments ja que aquest post no volia ser, ni molt menys, la meva crònica del ple; però em semblava important parlar del que no es diu, no surt a les actes ni s'explica en veu alta.
Fins aviat.
Hola Carme,
Només una cosa sobre aixè del llenguatge no verbal. En el ple jo estava situat de tal manera que veia a tot el grup socialista, i et puc assegurar que el llenguatge no verbal també va ser constant per part vostra. Sobretot per part dels tres primers regidors vostres. Però jo no crec que sigui una falta de respecte sinó un fet lògic per la importència del debat.
De totes maneres em sembla que obrint aquest debat, amanint-ho amb l'obsessió per fer creure que hem pactat amb el PP, el que fas és tirar pilotes fora perquè durant el ple vau fallar políticament i el govern es va mostrar molt sòlid i coherent.
Carme, hem podries dir de que parlen el Dr. Tarres i Buenaño, a la llotja d’autoritats de Can Xarau. Fotografia de l’últim Tot Cerdanyola?
Ja que no us enteneu amb el González ho intenteu amb la seva ma dreta.
Hola Roger.
Comentaris entre regidors es donen a totes les bancades. És lògic.Tu mateix ho dius. El debat era important i els regidors ho volen comentar. Una cosa és això i altre el que dic. Jo em refereixo a les paraules que no sonen, als acords que intueixes.
Per altre banda també és lògic que tu creguis que intento tirar pilotes fora.
Jo exclusivament dic la percepció que tinc. Allò que la ciutadania no pot veure perque no surt (malauradament) de les quatre parets de la sala: el PP, per exemple, va tornar a parlar dels compromissos de la investidura (això no ho he dit jo, ho ha dit el sr. Gonzàlez i és també molt lògic que ho digui: el que es va prometre s'ha de complir!, sigui el que sigui).
I si hi han dubtes.....que es retransmetin els plens com es fa a altres ciutats del nostre nivell. Aquí ben a prop tenim un exemple: et recomano que visitis la pagina de Sant Cugat.
I sobre la paròdia del final de ple......bé....què vols que et digui que tu ja no sàpigues.!!
Salutacions i bona entrada d'any!!
Hola Carme,
Primer de tot bon Nadal, i que hagis tingut una bona entrada d’any, fins ara no he pogut accedir a la blogosfera. Dit això he trobat molt interessant els teus comentaris, al rere fons de tot plegat no son els acords o formes de fer, sinó simplement l’actitud de persones d’un baix calat polític i d’un molt baix nivell personal. Com he dit sempre a la vida primer s’ha de ser persona i desprès dedicar-te al que vulguis.
Si transportes aquestes actituds al ple et trobaràs el perquè de moltes coses, es fàcil llegir entre línees, el Toni esta segrestat per l’aritmètica, sumat al caràcter volàtil i poc contundent del seu caràcter, dona ales a d’altres fan el que volen, possiblement fruit del xantatge de l’aritmètica, amb l’única tàctica possible que l’exclusió i marginació de qui no diu ament.
Aquesta actitud es tan poc beneficiosa per la ciutat, que ens trobem en un govern fosc i mancat d’il•lusió per fer funcionar obertament i enfrontant-se al debat participatiu que deixaria amb evidencia a mes d’un.
Personalment crec que el 2008 serà l’any en que descobrirem moltes coses sobre qui es qui, i que fa cada un per el be de la ciutat, s’ha d’afrontar les adversitats de forma positiva i optimista.
Fins aviat
Hola Octavi.
Ja notavem la teva absència a la xarxa.
Bé, espero que l'entrada d'any hagi estat magnífica tant per tu com per tots els teus.
Sobre el tema que ens ocupa. Estic d'acord. Però el temps posa a cada persona en el seu lloc i això en política també s'aplica; perque la política no és més que altre activitat humana.
També crec, com tu, que l'any 2008 serà temps de forces turbulències. Hem d'estar preparats per a tot.
Home Roger,
diguem les coses pel seu nom. S´hagués tirat el vostre partit a la piscina buida per estrellar-se? com pots dir que no teniu un "arreglillo " amb PP i que us votarà els temes estratègics en cada ple. Els polítics han de ser també sincers encara que es pensin que no cal. Per això tb la gent s´allunya de la "classe política". S´han d´assumir les decisions amb valentia i no disfressar els actes (reprobables o legítims) de vainilla i xocolata.(Veieu l´entrevista al González de Cerdanyola tv)
Tots els governs pactats són sòlids gairebé sempre en els moments claus per clara ocupació d´espais de poder.
Sobre el debat polític, del tema dels pressupostos en seguirem parlant i molt. El debat polític l´enriquim els socialistes en grau superlatiu.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada