emocions i canvis

El de setembre és un mes "curt" i el seu Ple també ho ha estat. Avui no vull fer cap resum de la sessió. Això ho deixo per un altre dia.

Un Ple el de setembre, curt però carregat d'emocions. L'Antonio Cárdenas comunicava la seva decisió de renúncia a l'acta de Regidor. Motius personals l'han conduit a deixar el càrrec. Com ell diu...tothom pot opinar de la vida d'un altre però només és un mateix qui l'ha de viure.

El nostre grup perd un element important: l'ha sabut liderar, conduir, acompanyar i ensenyar. També com ell diu, el grup ha crescut, s'ha fet fort durant aquests dos anys i escaig. Però, per sobre de qualsevol altre consideració, perd una PERSONA amb majúscules. Una persona de valors, amb una capacitat de treball impressionant, amb un sentit de la responsabilitat que l'ha portat a fer aquest gest, posant també per damunt de tot interessos més generals.

Ara, i torno a utilitzar les seves paraules, que tots els partits de forma legítima estant situant el seu horitzó a les eleccions municipals de 2011, ell creu que aporta més al PSC deixant pas que mantenint-se en el seu càrrec.

A nivell més personal.....enyoraré els divendres treballant amb ell,......convertint en propostes, les idees, les il·lusions de tot el grup.

L'Antonio deixa el càrrec, però ens deixa uns valors; deixa el grup municipal, però ens deixa un projecte fort, el projecte del PSC: la il·lusió per Cerdanyola. Això continua. Com l'Antonio continuarà sent un referent per al nostre projecte: la Cerdanyola que hem somiat, la que van voler els milers d'homes i dones que ens van donar el seu vot, la seva confiança. La ciutadania que va fer que el Grup Municipal Socialista sumés 10 regidors i regidores. Entre ells l'Antonio Cárdenas.

Manifest del PSC amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

Per encarar el futur és important recordar el passat.

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys. Hem recuperat la democràcia i la llibertat, hem recuperat les institucions d’autogovern, hem assegurat la unitat civil del nostre poble, hem fet progressar la nostra llengua i la nostra cultura, i hem assolit uns nivells de benestar desconeguts en la nostra història. I amb el nou Estatut i l’assoliment d’un nou sistema de finançament, liderats pels Governs catalanistes i d’esquerres del President Maragall i el President Montilla, Catalunya ha fet un salt endavant molt important.

Ens comprometem a assegurar el desplegament íntegre de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut votat pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya l’any 2006 i a seguir impulsant l’evolució federal d’Espanya. En aquests moments la crisi econòmica centra les nostres preocupacions. Donem suport al Govern de Catalunya en el seu esforç per superar la crisi com més aviat millor i per acompanyar les famílies i les empreses catalanes que estan patint dificultats.

En aquest sentit, saludem les mesures preses pel Govern i molt especialment aquelles que asseguren els mecanismes de protecció social, especialment necessaris en aquesta conjuntura, i aquelles que pretenen impulsar l’ocupació del jovent del nostre país. Amb aquest esperit de confiança en el futur, cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per continuar construint la Catalunya del futur.

Enllaç al manifest de la Diada Nacional 2009

Una nova porta

Després d’un estiu que, d’una o d’altre manera, ens ha permés si més no desconectar una mica de la quotidianitat, toca ara renovar il·lusions i forces per encarar la tardor d’un any que, recordem, és l’any internacional de l’astronomia però també l’any que hem celebrat el 40 anniversari de la primera visita a la lluna. Fet aquest últim que ha estat centre de notícies i programes televisius diversos.

Ara que comencem un nou curs, és hora d’estrenos: els nens i nenes preparen llapis nous, llibres, motxilles; estrenen ganes i il·lusions. Tot plegat els durà a retrobar la seva colla, però també a fer noves amistats, coneixer probablement companys nous o equips moltes vegades renovats. Es preparen per adquirir nous coneixements, s’adapten als canvis.

Nosaltres, els que ja sóm més grans, haurem d’aprendre d’ells per afrontar la tardor com cal: hem de revisar les eines, retrobar els companys però també buscar-ne de nous, revisar les nostres competències i coneixements, per adaptar-nos a les noves circumstàncies en un mon que canvia de manera contínua.

Ara ja no s’hi val pensar que tenim tot fet, que sabem tot el que hem de saber. No s’hi val anar de “sobrats”. El que tenim a les maletes val, però no ho és tot. Hem d’aprendre cada dia, hem de ser tant versàtils com ens ho demana la realitat que ens envolta, l’economia, la política, el treball, la família, la societat.

En resum: és hora de la formació, de l’adaptació al canvi, de les noves idees, de l’emprenedoria, dels nous usos dels temps, de la cerca de nous camins i de noves professions; de nous aliats, d’il·lusions noves, de renovació.

Segur que cal un esforç, però també és segur que ho podem fer. Com fa quaranta anys: un petit pas per a nosaltres però un gran salt per a tots plegats. Un salt que ens permetrà sortir de la cris per una porta diferent de la que vàrem entrar. Però sobre tot un salt que ens farà més forts i més preparats.

a la seva memòria...a la de tots.

Manolo Gutiérrez.

Un nom senzill, un congnom com tants. Una persona del poble. 91 anys.

Jove ferroviari, als anys de la guerra es va integrar a l'exercit republicà per defensar els valors de la llibertat i la legalitat constitucional. Vivia a Montcada; Bifurca (Can Sant Joan).....per ser exactes, tal com ell anomenava a la seva barriada original.

Va patir l'exili, obligat a fugir amb l'entrada de l'exercit "nacional"; de Montcada als camps de concentració d'Argeles (França). Allà mateix coneix la Laieta, guapa, jove, també fugida de Bifurca; la que havia de ser la meva tieta "política". Formen família i acaben tots dos i junts per tenir el cor entre França i Espanya. Entre una república i d'altre. Trigarien anys en tornar trepitjar Catalunya. La primera visita encara amb por, pensant que el detindrien.

Fugit d'un pais on la foscor es va instal·lar durant quaranta anys, es va trobar en un altre on l'ocupació nazi el va pintar de negre...però on, un cop alliberat, el va acollir.

De Toulousse sempre ha recordat els debats polítics dels exiliats espanyols a peu de carrer, al mitg de la plaça. D'Espanya....la seva bandera tricolor,.....per ell ha estat la bandera del seu cor. Farà uns tres anys....va fer la que seria la seva última visita a la Bifurca que feia anys abandonava només amb el que duia posat.

Serveixi el moment de la seva pèrdua per recordar d'on venim; la seva història és la història de tots.

indrets i sons.....

El color blau del mar vist des de la balconada de la casa rosa de Calella de Palafrugell. No us ho podeu perdre! A la dreta el Cap Roig i a l'esquerra el cap de Sant Sebastià. Davant...les illes Formigues.

M'ha portat records d'hores i hores d'estada amb la família, primer amb la nena quan encara li agradava fer castells de sorra. Sorra que no es deixa donar forma perquè és massa gruixuda, però sorra al cap i a la fi. Després amb el nen "lluitant" amb les onades que mai acaben.

Però també amb els amics i amigues, d'allà i d'aquí. Amigues d'estiu i d'hivern. Blau que és blau, hivern i estiu, primavera i tardor. I les excusions a cala estreta, aigua xelida, cala pedrosa, els camins de ronda, el punt blanc, Sant Roc, .....les barques al Port Bo, les habaneres d'aquí i de Llafranc, el cremat, les garoines, el vi jove..... gaudir d'un mediterrani que té música pròpia però que, en tot cas,...també té cancó.