De negre

Atemptat d'ETA amb la mort d'una persona.

Mort de Vicente Ferrer.

Dos anys....un record i una realitat

16 de juny de 2007, 12 hores, Saló de Sessions de Cerdanyola. Antoni Morral i Berenguer, contra el que havia votat la ciutadania cerdanyolenca, revalidava mandat com alcalde.

Havia perdut les eleccions tot i ser ja alcalde, tot i comptar amb tot l’aparell institucional al seu costat; però tornava ocupar l’alcaldia, gràcies als vots de Convergència i Unió i del Partit Popular.

La imatge de sortida del mandat ha estat, de fet, la imatge que durant aquests dos anys hem vist ple rere ple. La casualitat donava la imatge que us deixo aquí, i que ha estat la realitat d’aquests dos anys de mandat.

No és ara la meva intenció revisar el què s’ha fet o no, si havia model de ciutat compartit o no, si amb el Partit Popular es compartia també alguna cosa, o si el govern minoritari que aquell dia tenia el tret de sortida estava cohesionat o no, si Cerdanyola ha arribat on es mereix o no.

Només deixar constància, i que ningú no es confongui pas, del per què estan on estan i de les raons que els han dut on han arribat.

Europa és el futur

L’altre dia llegia l’article d’un dirigent d’ICV, en el que aprofitant el debat de les eleccions europees, carregava, com altres vegades, contra els socialistes. Ens acusava de pactar amb la dreta a Europa.

Primer vull demanar-li al senyor Joan Rodríguez que, abans de criticar els socialistes, deixi de governar Cerdanyola amb el PP d’Alejo Vidal Quadras, Mayor Oreja, Rajoy i Aznar. Fins que no arribi aquest moment, Joan, lliçons cap ni una.

Com pot acusar-nos de pactar amb el PP, quan l’alcalde de Cerdanyola ho és gràcies als vots –i als pactes secrets- del PP de la nostra ciutat?

Però ara és més important parlar d’Europa i eleccions.

Durant aquesta campanya hem vist què en pensa cada candidat, quines les seves propostes, quins els seus aliats europeus.

Està més que demostrat que l’Alejo és diferent de Maria Badia, o que Zapatero és diferent de Rajoy.

La dreta és la dreta, defensa els interessos d’alguns; l’esquerra vol i sap defensar els interessos de tots.

Els socialistes volem que no siguin els populars europeus els que decideixin el nostre futur. Hi ha qui fa moltes propostes, però com les volen portar a terme? amb quins socis? amb quins vots? amb quina força?. Si no contesten estaran enganyant la gent.

Nosaltres ho diem i tenim molt clar: amb els més de 200 socialistes europeus que ens representaran al Parlament.

Maria Badia va dir sí a la Constitució Europea i a l'Estatut. Els altres caps de llista van fallar en aquests moments històrics i trascendentals: uns amb l’Estatut, altres amb la Constitució Europea, i alguns en les dues ocasions, com el nou candidat de CiU.

Necessitem una Europa que miri el món amb voluntat d’acord, sense por ni reticències a la resta de pobles i cultures; progressista, social, orgullosa dels seus valors, compromesa amb la justícia, capaç de posar l'economia al servei de les persones, i de regular els mercats reduint les desigualtats i evitant crisis com la que ara patim a causa dels excessos neoliberals.

Ara no ens la podem jugar. Hem de votar bé, a aquells que sabem que poden aturar el PP: els socialistes europeus. Qualsevol altre opció és legítima, però per desgràcia pot ser la clau que li doni a la dreta espanyola i europea la capacitat per fer polítiques en favor d’uns i en perjudici de la majoria.

Jo votaré SOCIALISTA, jo votaré la MARIA BADIA

Alguns plantejen les eleccions europees com a unes primàries de generals, d'altres com a primàries d'autonòmiques. Aquests són aquells que les van perdre. Però ara els toca esperar (PP i CiU).

Altres, que no estan ni aquí ni allà, no tenen altre programa que intentar demostrar que el seu vot serà útil(ICV-EUiA).

El Parlament Europeu té més de 700 diputats....amb quí faran aliances per aconseguir el que defensen? Els primers callen sobre això. Quan callen....enganyen.

Per exemple CiU va amb el grup liberal que va votar en contra de l'ampliació del descans per maternitat i del de paterniat; o que prioritza l'eix de l'atlàntic front l'eix del mediterrani.

Que diguin com defensaran Catalunya amb aquests aliats!

Del Partit Popular?....es tracta de tenir clar si volem l'Europa de la pau o la de la foto de les Azores; si volem l'Europa d'uns pocs o la de la majoria; la dels valors o la de "tot s'hi val" en benefici personal.

Per a mi és clar: votaré socialista perquè vull l'europa social, la de les persones, la de les igualtats, la de la pau, la que treballi per reequilibrar l'economia en favor de la majoria, la que pensi en la innovació i la creativitat en lloc de la ma d'obra barata. I ho tinc clar perquè, per aconseguir tot això, la familia socialista compta amb un gran grup parlamentari fort: els socialistes europeus que hores d'ara ja són més de 200 diputats.

I a més a més......la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya és l'única que presenta com a primera candidata una DONA. I no és qüestió de quota....és qüestió e conviccions.