dilluns, 16 de febrer del 2009

qué bonito!!

4 comentaris:

Javi Montes ha dit...

Una cançó impressionant que si no m’equivoco està dedicada al seu germà... jo en aquests moments no puc sentir-la, però és com un himne per les persones que hem perdut a persones estimades. Un petó Carme!

Carme Carmona ha dit...

Holo Javi. Com estàs?

Efectivament......crec que és dedicada al seu Antonio.

Ara, quan estiguis per escoltar-la, segur que t'ajudarà.

Un petó.

Pol Moragas ha dit...

Molt bonica aquesta cançó eh Carme!

Carme Carmona ha dit...

Hola Pol.
Sí, a mi m'agrada molt.

salutacions,

Carme