MEMORABLE!!!!

Així defineixo l'últim ple municipal.

Alguns poden dir que soc massa optimista. Però és així perque vàrem aconseguir que un servei muncipal, amb divuit anys d'història a la nostra ciutat, no s'anés en orris gràcies a maniobres politiqueres del "nostre sr. alcalde".

L'Aula de Música Moderna va arribar al Ple tocada de mort. Va sortir amb un futur per endavant. La cultura, l'educació, els joves, la ciutat.....HAN GUANYAT,..... el govern municipal ha perdut!!.

De la crònica del Ple en sentirem de moltes i de molts colors però jo destacaria:

1.- Moltes modificacions pressupostàries. Unes per declarar l'assabentat, altres per ser ratificades. I direu,....quina diferència hi ha?. Doncs les primeres no es voten (l'alcalde les ha aprovat per decret tenint competència per fer-ho). Més o menys criticables pel seu contingut però pot fer-ho. Les segones s'han de ratificar perque l'alcade les ha aprovat sense que sigui competent per pendre aquesta decisió. Per això el Ple les havia d'aprovar (ratificar). La separació de poders als ajuntaments també és un fet real, legal. Sembla una futesa però no és així. És en aquest punt on vaig sentir una de les afirmacions, per part de l'alcalde i regidors d'ICV-EUiA, que no esperava sentir en aquell àmbit i procedint d'aquelles persones.

2- Morral va afirmar com us deia, i sense cap pudor democràtic, que el que importa en la gestió política són els resultats i no pas les formes. Em van fer mal les oides!!!! Cóm podia dir això en una sala de plens d'un Ajuntament democràtic??. Aquest principi: importen els resultats però no cóm aconseguir-los, s'apropa al pensament d'un filòsof detestable: Maquiavel. Quan un arriba a pensar que no importen les lleis, que el nostre estat de dret, el nostre ordenament jurídic, és un destorb.....està lindant les formes de govern dictatorials. Quan un governant creu que els seus desitjos són els desitjos del poble,....s'està extralimitant. Espero, de tot cor, que quan el sr. alcalde llegeixi l'acta de la sessió en faci una reflexió sincera. Els poders públics estan sotmesos a les lleis. No ha de ser d'altre manera.No més faltava!!!!!. Nosaltres defensarem l'estat de dret per sobre d'opinions, a risc que aquesta gent ens critiqui i parli de política en termes que no hem de compartir i que justament han fet que les persones dubtin dels seus governants. Primer fer,......despres ratificar. Aquesta ha estat la dinàmica del govern durant aquests mesos. I no per urgències (sobre les que la llei lògicament és permisiva). Les questions d'urgència han estat les urgències electoralistes amb l'objectiu de mantenir el poder. Aquest ha estat el full de ruta d'aquest govern.

3.- Pel que fa al Partit Popular s'ha de reconèixer que va mostrar notable habilitat. Volia demostrar que no hi ha pacte de govern. Doncs.... va votar la nostra moció sobre l'Aula de Música Moderna. El sr. Gonzalez va dir obertament: "así se ve que no hay pacto". Però aquesta maniobra....no demostra res. La resta de qüestions importants (que no eren poques) es van poder aprovar gràcies a l'abstenció o al vot favorable dels tres regidors populars. De moment queda clara la voluntat dels populars i també la seva força.

4.- La nostre moció relativa a l'Aula de Música Moderna va mostrar un govern feble, sense cohesió. L'alcade va haber de dir que estava d'acord amb nosaltres però que no podia votar-la favorablement perque suposadament l'insultàvem. Algú creu que si estigués d'acord s'hauria d'haver presentat una moció? Algú creu que els professors, els alumnes, els gestors, estaven allà només per passar una estona? El que és cert és que nosaltres no voliem ser còmplices de la pèrdua d'un servei amb tanta solera a la ciutat, d'un servei que ningú no ha dit mai que no funcionés, ans al contrari, d'un servei que en aquells moments ja tenia al voltant de 150 inscripcions. La moció va provocar els nervis tant a ICV-EUiA com a CIU, que va intentar desmarcar-se i rentar la roba bruta dient, amb arguments infantils, que els interessats no havien parlat amb ells, com a partit, fins el dia d'abans, que hi han regidories i regidories i que aquest govern el formen dos grups; que es fa el que es pot ja que l'herència socialista, l'herència dels 23 anys, (ja hi tornem!!).... un conjunt d'afirmacions enrabiades que van provocar (després d'una bona intervenció nostre) que el PP acabés dient que la votava favorablement. Intacta, tal com s'havia presentat, amb les afirmacions relatives a la mala gestió del govern, és tal com va ser aprovada. Amb un govern dividit i amb un alcalde desencaixat. Ah!!!!......i amb la sala i la plaça plena d'usuaris del servei, els professors, els ciutadans i les ciutadanes preocupats pel tancament del servei, tancament que vàrem evitar.

5.- La nostre moció sobre la solució del tema dels abocadors, no va ser aprovada, però vàrem estar acompanyats per una bona representació de persones preocupades per l'acció del govern en aquest tema, persones del PSC i d'altres alternatives polítiques. La ciutat reclama informació sobre les solucions, vol saber i està cansada de tant ocultisme. Aquí el PP els va fer costat sense cap mirament. Mentre el sr. Gonzàlez explicava l'urbanisme des del desconeixement i el simplisme total i absolut, i els regidors del govern, com es fa amb els nens, avalaven les seves "gràfiques" (van dir) explicacions.

6.- De la nostre moció sobre el nom "uralita" .......va ser aprovada amb els vots en contra del PP (encara no entenc per què, volia demostrar, pot ser, que no té cap pacte amb nosaltres?).

7.- Finalment, ja sabeu, arribà el moment dels precs i les preguntes:

a) Nosaltres, un prec: que es torni a deixar útil el parc infantil que hi havia al costat de la biblioteca. Ells, amb la locura electoral, havien promés que seria operatiu acabades les obres i ara diuen que va per força temps ja que formarà part d'altre projecte urbanísitic, juntament amb les finques del costat del Passeig del Pont. Només dir que voliem sensibilitat amb la ciutat, amb els nens i les nenes de la zona que han perdut un espai d'esbarjo; el regidor Cayuela va saltar amb una desafortunada "passió" que veig que el caracteritza, escridassant i parlant dels famosos 23 anys socialistes. D'aquest discurs victimista estic bastant farta. No estic avergonyida de formar part d'un partit que ha tingut responsabilitat de govern, compartida amb altres que ara es renten les mans, durant bastants anys. Anys de començament dels ajuntaments democràtics, després de la foscor franquista, anys d'aprenentatge en la gestió pública, anys d'il·lusions i d'encertos però també d'errades (per descomptat). Però aquests d'ara (que repeteixo també hi eren abans) quan no troben arguments, ...... només s'excusen en el passat, passat que comparteixen més que jo i més que la resta de regidors del meu grup (la majoria sóm nous en aquesta tasca). Ara és l'hora de fer feina, de parlar del present i dels projectes de futur.

b) Després, la ronda de preguntes va començar amb una sobre les activitats de la regidoria de les dones, altre sobre la radio municipal i la repetició de les que, encara i després de dos mesos, no han estat capaços de respondre. Jo em vaig encarregar de les "deutes" i vaig tenir el "gust" d'escoltar de l'alcade un d'aquells "grans discursos" que semblen preparats per fer-los des d'un púlpit. Per contestar sobre les mesures preses en relació a l'estalvi energètic a les dependències municipals, el sr. Morral em va parlar fins i tot de Deu i de l'obra de la creació d'aquest mon. De les mesures,... ni paraula. Deu ser que no n'hi ha. O sigui.....preguntes concretes.....respostes ambígües i disperses. De l'informe sobre els actes vandàlics, .....més del mateix. Encara no sabem res. Serà que no saben el que els hi demanem?.

Al final de tot,.....el plenillo va deixar veure i sentir la diversitat de Cerdanyola: els defensors (alumnes i professors) de l'Aula de Música Moderna que, com és natural, acusaven el govern de mentider entre d'altres lindeses; el representant de Gent per Bellaterra que va fer la intervenció que havia de fer al ple de juliol sobre el tema de Can Jeroni; la petició que algun carrer de la ciutat prengués el nom de Josep M. Xirinacs; el joves que van denunciar la passitivitat municipal vers la política juvenil i l'estat de deteriorament del Casal de Joves (altre herència dels socialistes que acabarà per derruir-se totalment).

Bé. Una tarda de sessions que va acabar passades les onze de la nit, això si , acompanyats de la música moderna de l'Aula que haviem aconseguit mantenir.

Enhorabona Cerdanyola!!!!!!

COMENÇA LA TEMPORADA

Ja hi som. Comença la temporada. S'està preparant tot de cara al proper ple. Aquesta ha estat una setmana de comissions informatives. El grup, com ja s'havia plantejat, està dedicat a preparar els temes. Aquest serà un ple important, comença a tocar-se el tema del direccional i això és estratègic per la ciutat.
Però la política no és només els ordres del dia de les comissions informatives o del Ple, la política és voler construir ciutat i això vol dir està atent al que es viu al carrer. En aquest sentit hi ha dos temes d'actualitat. Els mitjans n'han parlat: el tancament de l'aula de música moderna i el fet que Cerdanyola sigui la ciutat número 1 en casos de càncer de pleura.
Nosaltres hem de dir alguna cosa. Volem ser les veus dels veïns i veïnes. Que les veïnes i els veïns ens utilitzin en aquest sentit.
És per això que presentem tres mocions en aquest ple:

• Contra el tancament de l'aula de música moderna.
  
• Donar prioritats als treballs de la comissió del nomenclàtor del barri que va des de l'estació de la RENFE fins a l'entrada nord de la ciutat (a totes dues bandes de la Ctra.) i rebutjar per sempre el nom d'uralita de la nostra ciutat, cap barri, cap carrer, cap indret, cap dependència, cap associació ha de fer servir aquet nom que va lligat amb la malaltia i la mort. S'ho mereixen els afectats i els seus familiars.
  
• Retirada de l'ordre del dia del ple de la modificació del centre direccional i que primer de tot s'aclari com es resoldrà el tema dels abocadors. Es planifiquen els habitatges massa a prop i fins i tot a sobre d'algun d'ells.

Ja hem fet una roda de premsa sobre tot plegat. Cal que la nostra opinió sobrepassi les parets del saló de plens. Us deixo la imatge de la roda de premsa que hem fet a la seu del partit.Ah!!! Esperem trobar en la resta de grups la sensibilitat necessària per aprovar-ne les tres. El ple del 27 pot ser molt interessant. No hi falteu!!.

De les comissions informatives.....us explicaré el més destacable d'una a la que jo assisteixo: la de Pressidència. El PSC dos regidors, la resta de partits no assisteixen o arriben cinc minuts abans d'acabar. Us explico: es va començar la reunió amb la sòla assistència dels dos regidors nostres, Paco Ortiz i jo mateixa. Cap altre regidor (llevat de la presidenta, només faltava!!). Ni ICV-EUiA, ni CIU, ni el Partit Popular. No els interessa. CIU va arribar cinc minuts abans d'acabar. Una pena. I direu que pot ser a la resta de comissions és diferent. Doncs no canvia gaire. Preguntes sense resposta, incompliment d'horari,....Cobrar, cobraran igual, els temes també s'aprovaran igual,....doncs................es veu que la ciutat no es mereix ni una mica del seu temps. Pot ser ningú els ha explicat que les informatives és allà on la llei preveu la participació de tots els partits de manera ponderada a la de la representació que ostenten. Cerdanyola es mereix quelcom més que aquesta deixadesa.

El que sí que sembla que donen importància és a una "volteta", amb autocar al direccional, que s'està preparant per a la setmana de després del plenari, i que durarà TOT EL MATÍ. En aquesta comissió que us he comentat volien que confirmessim la nostra assistència, per saber del número de places. És fort....no hi ha temps per les reunions preceptives i en canvi per això..... Bé, lastimós però és així. Ja veurem com el nostre grup, des de l'oposició, pot posar fil a l'agulla per posar ordre en el desori!!.

Ah!!! per acabar un tema molt diferent però no menys interessant: avui el Cerdanyola Club d'Hoquei ha jugat contra el Barça a casa nostra (sí....ja estem a la divisió d'honor, a la OK lliga). El resultat: 1 a 3. Però hem perdut amb dignitat. Comencem bé. El pavellò de gom a gom, pràcticament no havia lloc.

Aquesta serà una temporada interessant a tots els nivells: política i esport.

MALAURADAMENT SÓM EL NÚMERO 1

Una notícia important: Cerdanyola és la ciutat de l'Estat amb el registre més alt de casos de càncer de pleura. Malauradament Cerdanyola en això és el número 1. Les dades les ha donat un organisme prou solvent: el ministeri de sanitat. El mateix ministeri apunta la presència de l'amiant com a causa principal.

Un acte important: dijous 13 de setembre d'enguany, assemblea de l'associació d'afectats per l'amiant. A l'ordre del dia entre d'altres,..... els afectats passius, és a dir aquelles persones que pateixen la malaltia (en major o menor grau) sense haver treballat directament a la Uralita. Els afectats estan preocupats, sobre tot, per deixar clar que l'empresa és la responsable d'això.

Una evidència: cap política local preventiva.

Una realitat: Cerdanyola continuarà, durant molt temps, patint els resultats d'aquesta expossició incontrolada.

Vaig estar a l'assemblea. Mentre escoltava les persones afectades o els familiars d'afectats, els metges, els jurístes, em va venir al cap un escrit que ja fa algun temps havia fet el meu company de grup municipal, Josep Tarrés. L'he volgut recuperar:

AMB L’AMIANT……….PROU DE PASSIVITAT

Aquesta setmana ha estat el Josep, no fa ni tres setmanes va ser la Maria Teresa........han mort per que fa 20 o 30 anys varen ser involuntaris veïns d’un focus de contaminació d’amiant...…….
No estem parlant del passat de Cerdanyola, com altres s’entesten a creure i voler veure....
És present i així serà en els propers anys.
Afortunadament ara ja no hi ha un focus contaminant actiu però molts dels veïns de la nostra ciutat que ho eren en els anys 70 o 80 tenen quantitats variables d’amiant dins els seus pulmons…..
Per sort només una minoria patirà les conseqüències….....
Per altre banda ara és possible aconseguir que no hi hagi ni un cas més d’afectats, reduint l’exposició a ZERO.
…..Això és la realitat¡¡¡¡
Conscient d’aquesta situació ja fa tres llargs anys vaig demanar amb insistència i finalment em van concedir una audiència al ple municipal per exposar-la i així ho vaig fer.
Vaig insistir molt en que una altre actitud era possible, que calia un compromís i una política municipal enèrgica …
Que era possible donar la volta a la situació i amb una actitud positiva passar de ser un municipi passiu, resignat i avergonyit per la seva desgràcia a ser un municipi capdavanter, pioner amb polítiques de protecció i informació als exposats i als afectats i model a seguir per altres municipis per les seves polítiques de desamiantatge tant de l ’industrial com dels domèstic.
Acabada la legislatura no hi ha hagut el més petit canvi i per agreujar-ho cap dels partits del govern local que ara acaben fan el més petit esment a aquesta realitat en el seu programa electoral per a la propera legislatura....
¡Ho volen seguir ignorant!
Ja n’hi ha prou de mirar cap un altre banda, de fer-se el sord i el cec…….ja n’hi ha prou de passivitat institucional.
Cal afrontar el problema amb serenitat i serietat.
Ara que el tribunal suprem comença a donar la raó als afectats, ara que el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat prenen mesures per tractar el problema...
Aquí, a casa nostre, els partits del tripartit municipal no ho consideren tema d’interés i ni en parlen.
Només el PSC renovat i encapçalat per l’Antonio Cárdenas li dona la importància que té i ho inclou com un compromís dins el seu programa electoral.

Josep Tarrés i Olivella

Com ja deia en Josep, això és el nostre passat però també el nostre present, i ho serà per molt temps. Des dels poders públics no en poden girar el cap, aquest és un tema important a Cerdanyola, el Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit del Sentit Comú com diu l'Iceta) ho sap i lluitarà per implementar polítiques de prevenció i atenció a les persones afectades.......en això sí que hem de ser la ciutat número 1.

LA DIADA: ARA FARÀ 30 ANYS

Un milió de catalans i catalanes es manifestàvem a Barcelona. Setembre de 1977. Recòrrer els carrers del centre (Passeig de Gràcia, Plaça Catalanya, Rambla....) va ser molt difícil. Pàcticament no podiem caminar però tots i totes ho feiem amb les ganes de reivindicar el retorn del Pressident de la Generalitat de l'exili (Josep Tarradellas). De fet celebravem, amb esperança, el retorn de l'autogevern català.

Els anys del franquisme, per Catalunya i per tota España, havien estat anys de foscor i de manca de llibertats individuals i col·lectives.

Ens havien precedit cents de manifestacions amb un sol crit: Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia; per fi haviem aconseguit iniciar un procés que ens portaria a una nova definició territorial d'Estat i, per tant, a una nova època d'autogovern a Catalunya.

Jo recordo aquesta manifestació com cap altre. Pot ser l'edat, pot ser la il·lusió. El cas és que només fins molt més tard, en comptades ocasions (atemptat de l'hipercor, assassinat del company Ernest Lluch i contra la guerra d'Irak) hem tingut tots un sol crit, una mateixa aspiració: contra el terrorisme i per la pau.

Avui, després de 30 anys d'autogovern , tenim una nova Catalunya; una Catalunya amb més autogovern, amb més llibertat, però amb nous reptes.

Ara és necessari que el nostre sigui un pais de primera i que, com va dir el pressident Montilla al discurs d'investidura, sigui un referent per a la resta de pobles d'Espanya; de manera que estigui situada a nivell europeu entre les primeres.

Per això caldrà que els poder públics (en especial Generalitat i ajuntaments) facin del catalanisme social la seva bandera, la bandera de Catalunya.

Fer que Catalunya sigui integradora (com ho ha estat sempre) amb els nouvingunts que ara són d'arreu del mon. Que els poders públics pensin en les persones, fent de les polítiques socials l'eix vertebrador de tota l'acció. Cal conectar amb els problemes reals dels homes i les dones. Fa falta dotar el pais de les millors infrastructures, millors serveis, millors administracions,.....

En definitva crec que es tracta de que les causes de desigualtat desapareguin, que (citant a Ernest Lluch) les pors no hi siguin: por a la malaltia sense assistència, a la vellesa sense recursos, el no poder estudiar, a que els joves no es puguin independitzar per manca d'habitatge, por a no tenir accés a la cultura, a la desocupació, ....

Crec que ara, a la Diada de 2007, aquesta hauria de ser la nostra aspiració compartida.

Nou curs

La Medina (Marrakech)
Calella de Palafrugell des del camí de ronda

Setembre ja està aquí. Com cada any deixem les imatges d'estiu, les vacances, els paisatges de foto i ens endinsem en la rutina de cada dia: les escoles, la feina, ...
Aquí deixo les dues imatges del que ha estat el meu estiu 2007. Els dos llocs valen la pena.

Ja vaig dir que de Marrakech em quedo amb les olors de les espècies. De Palafrugell....els camins de ronda.

Ara, amb forces renovades, tornem a Cerdanyola, a la preparació del nou curs escolar però també a la del nou curs polític.

I, totes dues coses es van ajuntar, malauradament, el 3 de setembre en un sol acte: la inauguració de l'exposició sobre els 25 anys de l'Escola La Sínia.

L'exposició, recull fotogràfic de la història de l'escola, està organitzada al voltant dels tres colors bàsics i del negre. El més destacable: és el resultat de la participació de la comunitat educativa de l'escola, pares, mares i alumnes. Val la pena visitar-la. Us la recomano.

L'acte d'inauguració, amb una sala plena de gom a gom, van intervenir una de les mestres de la Sínia i la presidenta de l'AMPA. Va tancar les intervencions el regidor d'educació. El més destacable: l'afirmació del regidor que ara, en aquests moments, el nou govern municipal treballa per dissenyar la feina i els objectius que es volen assolir en el nou mandat.

Curiós oi?

Fins ara tots els discursos d'aquest nou govern giraven al voltant d'una sola idea: la continuació d'un projecte. El de Cerdanyola és un projecte que hores d'ara no té objectius definits?

Em sembla, si més no, preocupant.