Avui començo amb un tema que molts dirien poc polític. Altres només farien un acudit més o menys simpàtic (a mi em semblen desagradables). Per altres (per a mi també) creiem que és dels que mai has d'oblidar.
El personal d'un ajuntament és peça clau en tots els processos, procediments o serveis que presta la institució. Està clar, el personal és el seu gran capital. És per això que hem de treballar en el àmbit intern; de manera que la organització, entesa com el conjunt de persones que aporten valor en un procés de serveis, s'adapti als canvis d'una societat que està en plena evolució, un mon canviant, una comunitat que està en transformació i que no espera.
En això els governs locals tenim molt a fer: aplicar polítiques correctes en matèria de Recursos Humans, esdevè imprescindible; per tant, un compromís necessari, un repte.
Em plantejo aquest repte, en el cas de l'Ajuntament de Cerdanyola, amb il·lusió. Vull que el nostre Ajuntament sigui d'excel·lència. Una institució de la qual ens puguem sentir orgullosos, la ciutadania i el seu personal. Una organització de persones que treballa per a les persones i per a la ciutat. Que treballa amb compromís de servei, amb eficiència, amb seguretat, amb professionalitat i des de l'àmbit de la millora contínua.
Però també una organització que pensa en la seva gent, que creu en el seu personal. Vull un Ajuntament que l'ajudi a formar-se, a promocionar, però que també li doni la mà en moments difícils.
Estic parlant de dur a terme veritables polítiques de Recursos Humans enfocades a la millora contínua, a l'atenció de les persones, a la formació i a la millora de les condicionsde treball de les dones i homes que dedican part de la seva vida al servei de la comunitat. Al que diem "la cosa pública".
Polítiques de Recursos Humans que s'han de basar en:
1.- La participació: formar les persones en eines de participació i crear canals que la facilitin; també el treball en equip, la millora contínua, el reconeixement (econòmic o no). Aquí parlo d'equips de millora i d'empoderar les persones, el personal municipal a participar, disenyar i reinventar dia a dia el seu treball.
2.- La Comunicació en 360 graus: diferents canals (enquestes, focus grup i altres tècniques) que ajudin a saber i entendre les espectatives, opinions i valoracions del nostre personal. Això vol dir disposar d'eines per resoldre de forma objectiva o per reorientar les nostre polítiques de RRHH. Però també vol dir que la direcció, el govern ha de fer un esforç per explicar qué vol. El treballador públic ha de saber quin és l'objectiu, el repte o la fita.
3.- La Formació: Eina imprescindible per garantir que sempre tindrem el millor equip, el que està més format i el més capaç. Això acompanyat d'una política de selecció objectiva i adaptada al lloc de treball, ens ha de garantir tenir sempre els millors professionals. No necessitem professionals de l'oposició sinó professionals del servei públic.
4.- La promoció: element que permet modular i optimitzar els recursos al temps que ajuda a les persones a obtenir millors posicions, millor implicació, més motivació. Vincular la participació, la formació i la promoció és molt important. Qui més es forma i més participa estarà en millor lloc per promocionar, en el més ample sentit de la paraula; en termes d'horitzontalitat i de escales administratives. Aquí és on haurem de ser especialment sensibles i també flexibles. Les normes ens ajuden poc, però tampoc ho prohibeixen tot: la diversitat de les categories en diferents llocs de treball, jugant amb els trams de nivells de destinació, pot ser una eina. Eina que ja està experimentada per administracions locals més modernes.
5.-Començar a pensar en clau de treballar per objectius concrets amb reconeixements pel seu assoliment, repensar les polítiques retributives.
Algú dirà que això no és política. Jo dic que això és POLÍTICA perquè, i retorno a la meva reflexió, el personal de l'Ajuntament és el seu gran capital.
Aixó sí, tot plegat requereix d'un compromís polític de govern que jo accepto de gust!! Perquè vull una ciutat de primera i perquè vull una administració moderna.
El personal d'un ajuntament és peça clau en tots els processos, procediments o serveis que presta la institució. Està clar, el personal és el seu gran capital. És per això que hem de treballar en el àmbit intern; de manera que la organització, entesa com el conjunt de persones que aporten valor en un procés de serveis, s'adapti als canvis d'una societat que està en plena evolució, un mon canviant, una comunitat que està en transformació i que no espera.
En això els governs locals tenim molt a fer: aplicar polítiques correctes en matèria de Recursos Humans, esdevè imprescindible; per tant, un compromís necessari, un repte.
Em plantejo aquest repte, en el cas de l'Ajuntament de Cerdanyola, amb il·lusió. Vull que el nostre Ajuntament sigui d'excel·lència. Una institució de la qual ens puguem sentir orgullosos, la ciutadania i el seu personal. Una organització de persones que treballa per a les persones i per a la ciutat. Que treballa amb compromís de servei, amb eficiència, amb seguretat, amb professionalitat i des de l'àmbit de la millora contínua.
Però també una organització que pensa en la seva gent, que creu en el seu personal. Vull un Ajuntament que l'ajudi a formar-se, a promocionar, però que també li doni la mà en moments difícils.
Estic parlant de dur a terme veritables polítiques de Recursos Humans enfocades a la millora contínua, a l'atenció de les persones, a la formació i a la millora de les condicionsde treball de les dones i homes que dedican part de la seva vida al servei de la comunitat. Al que diem "la cosa pública".
Polítiques de Recursos Humans que s'han de basar en:
1.- La participació: formar les persones en eines de participació i crear canals que la facilitin; també el treball en equip, la millora contínua, el reconeixement (econòmic o no). Aquí parlo d'equips de millora i d'empoderar les persones, el personal municipal a participar, disenyar i reinventar dia a dia el seu treball.
2.- La Comunicació en 360 graus: diferents canals (enquestes, focus grup i altres tècniques) que ajudin a saber i entendre les espectatives, opinions i valoracions del nostre personal. Això vol dir disposar d'eines per resoldre de forma objectiva o per reorientar les nostre polítiques de RRHH. Però també vol dir que la direcció, el govern ha de fer un esforç per explicar qué vol. El treballador públic ha de saber quin és l'objectiu, el repte o la fita.
3.- La Formació: Eina imprescindible per garantir que sempre tindrem el millor equip, el que està més format i el més capaç. Això acompanyat d'una política de selecció objectiva i adaptada al lloc de treball, ens ha de garantir tenir sempre els millors professionals. No necessitem professionals de l'oposició sinó professionals del servei públic.
4.- La promoció: element que permet modular i optimitzar els recursos al temps que ajuda a les persones a obtenir millors posicions, millor implicació, més motivació. Vincular la participació, la formació i la promoció és molt important. Qui més es forma i més participa estarà en millor lloc per promocionar, en el més ample sentit de la paraula; en termes d'horitzontalitat i de escales administratives. Aquí és on haurem de ser especialment sensibles i també flexibles. Les normes ens ajuden poc, però tampoc ho prohibeixen tot: la diversitat de les categories en diferents llocs de treball, jugant amb els trams de nivells de destinació, pot ser una eina. Eina que ja està experimentada per administracions locals més modernes.
5.-Començar a pensar en clau de treballar per objectius concrets amb reconeixements pel seu assoliment, repensar les polítiques retributives.
Algú dirà que això no és política. Jo dic que això és POLÍTICA perquè, i retorno a la meva reflexió, el personal de l'Ajuntament és el seu gran capital.
Aixó sí, tot plegat requereix d'un compromís polític de govern que jo accepto de gust!! Perquè vull una ciutat de primera i perquè vull una administració moderna.
2 comentaris:
Com a tot ofici,la motivacio es fer el que t´agrada i si a sobre et pagan per aixo "premi".
A l´administracio (com altres oficis)i tenim un munt de gent desmotivada,que treballa perque ha de viure d´un sou i prou,el dificil es detectar a la gent que li agrada el que fa,que ho viu ,i promocionar-los sense partidismes politics o d´altres.Un bon cap ;ho es gracies al seu equip huma que l´envolta
Hola Albert....molt d'acord. Només un afegit: un bon cap és aquell que sap liderar un equip, que confia en ell però que també és capaç de motivar-lo, dirigir-lo i escoltar-lo. A més ha de ser capaç de delegar però en la justa mida.
M'has donat una nova idea per un nou post: el directiu local.
Moltes gràcies per les teves aportacions.
Publica un comentari a l'entrada