Quan parlem del personal d'una institució com l'Ajuntament ho estem fent del conjunt de dones i homes que dediquen temps, coneixement i voluntats a donar serveis a la ciutat.
La organització municipal i el seu personal és profundament diversa, perquè diversos són els serveis que ha de prestar. Aquí tenim tota sort de professions, competències i actituds necessàries per donar servei públic. Estem davant de professions tant diferents com: policia, paletes, enginyers, arquitectes, conserges, advocats, mestres, electricistes, administratius, treballadors socials, infermeres, economistes i periodistes, tècnics i tècniques en general. També amb directius i directives.
Algú, fent un comentari al post anterior, deia que no hi ha un bon cap sense un equip que li fa costat. Efectivament és així. Però justament és això el que posa en valor la funció directiva en una organització com aquesta. Perquè mai un comandament, mai un directiu, tindrà un equip al seu costat si no sap dirigir, ensenyar, delegar, ajudar, formar, promocionar, empoderar,...
Vaig començar a treballar en l'àmbit de la funció pública quan només tenia 20 anys. En aquells primers ajuntaments el comandament, el directiu, era el profesional (arquitecte, metge, lletrat o lletrada, habilitat nacional) de major categoria i sempre en ordre de titulació: al directiu se li demanava només coneixements.
Ser l'arquitecte municipal era llavors suficient com per ser el cap d'urbanisme. Sortosament, això ja no és així. El directiu no ha de tenir només coneixements, ha de tenir actituds, competències, valors, lligats a l'exercici de la funció directiva. Una funció cada vegada amb més valor i cada vegada més desvinculada de l'exercici d'un coneixement professional concret. Abans el directiu "donava ordres; ara el directiu fa més: defineix objectius, col·labora per aconseguir-los, ajuda al seu equip,......és el cap de personal del seu departament.
Poc a poc la funció directiva s'ha de posat en valor. De estils de direcció, depenent de l'estil organitzatiu que volguem, hi han diversos. És important doncs definir, per començar, l'estil directiu que volem, el que necessita l'Ajuntament de Cerdanyola.
Des del meu punt de vista el directiu que necessitem ha de:
a) Promoure el treball en equip: ha de saber definir objectius comuns de forma participada amb els seus col.laboradors.
b)Ajudar al seu equip, i a les persones que el formen, a saber analitzar la tasca diària i el procés en el que participen orientant-los cap a la millora continua i l'excel·lència.
c)Fomentar la participació i la col·laboració amb la resta de departaments, focalitzant els resultats basats en un treball transversal, que no miri tant els procediments sinó els processos que porten a l'obtenció d'un servei concret.
d) Saber entendre i escoltar les persones, els seus col.laboradors/res, ajudant-los a millorar, potenciant la seva formació i promoció.
e) Delegar amb responsabilitat, donant poder a la gent de l'equip però també exigint responsabilitats quan toca. Ha de ser el director dels recursos humans del seu àmbit.
f) Ser empàtic/a amb els seus col·laboradors/es i també amb la resta d'equips i directius/ves.
g) Orientar tota la seva activitat al servei de la ciutadania d'acord amb el Programa d'Actuació Municipal aprovat i sota la direcció de l'equip de govern.
Així es podrien desgranar els comportaments imprescindibles amb l'estil de direcció que crec que el nostre Ajuntament necessita.
Un estil de direcció participatiu. Més que mai cal escoltar i donar protagonisme al que sap com pot millorar la seva feina, com pot ser més eficient: els empleats i empleades municipals.
També és cert que si volem fer un procés de canvi important, si volem optimizar i millorar, caldrà fer un esforç de reflexió comuna entre l'equip de govern, els directius i el personal en general. Hem de definir una misió, una visió i uns valors a compartir.
El personal torna, com no pot ser d'altre forma, a ser protagonista en primera persona.
Tenim davant una tasca complexa però il·lusionant; una tasca que conduirà l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés a primera divisió, adaptat a les noves realitats. Una institució de servei.
Durant l'últim any hem treballat perquè el canvi sigui possible. En alguns casos recuperant estructures de coordinació que al 2003 ja existien (comitè tècnic de direcció); en altres focalitzant l'estratègia en la transversalitat (reunions de coordinació interdepartamental) o en el treball amb objectius definits i publicitats (compromisos de servei en la OAC).
Els propers quatre anys continuarem en la mateixa direcció: simplificar estructura, aplanar organigrames, definir processos i circuits, establir millores i objectius, obrir més canals de participació del personal per ser més transparents, formar les persones, fomentar la promoció, consolidar places i llocs, revisar polítiques retributives, ...adaptar-se a la nova realitat.
Tinc ganes, il·lusió, idees i projecte, competència, experiència i coneixements. És el moment.
La organització municipal i el seu personal és profundament diversa, perquè diversos són els serveis que ha de prestar. Aquí tenim tota sort de professions, competències i actituds necessàries per donar servei públic. Estem davant de professions tant diferents com: policia, paletes, enginyers, arquitectes, conserges, advocats, mestres, electricistes, administratius, treballadors socials, infermeres, economistes i periodistes, tècnics i tècniques en general. També amb directius i directives.
Algú, fent un comentari al post anterior, deia que no hi ha un bon cap sense un equip que li fa costat. Efectivament és així. Però justament és això el que posa en valor la funció directiva en una organització com aquesta. Perquè mai un comandament, mai un directiu, tindrà un equip al seu costat si no sap dirigir, ensenyar, delegar, ajudar, formar, promocionar, empoderar,...
Vaig començar a treballar en l'àmbit de la funció pública quan només tenia 20 anys. En aquells primers ajuntaments el comandament, el directiu, era el profesional (arquitecte, metge, lletrat o lletrada, habilitat nacional) de major categoria i sempre en ordre de titulació: al directiu se li demanava només coneixements.
Ser l'arquitecte municipal era llavors suficient com per ser el cap d'urbanisme. Sortosament, això ja no és així. El directiu no ha de tenir només coneixements, ha de tenir actituds, competències, valors, lligats a l'exercici de la funció directiva. Una funció cada vegada amb més valor i cada vegada més desvinculada de l'exercici d'un coneixement professional concret. Abans el directiu "donava ordres; ara el directiu fa més: defineix objectius, col·labora per aconseguir-los, ajuda al seu equip,......és el cap de personal del seu departament.
Poc a poc la funció directiva s'ha de posat en valor. De estils de direcció, depenent de l'estil organitzatiu que volguem, hi han diversos. És important doncs definir, per començar, l'estil directiu que volem, el que necessita l'Ajuntament de Cerdanyola.
Des del meu punt de vista el directiu que necessitem ha de:
a) Promoure el treball en equip: ha de saber definir objectius comuns de forma participada amb els seus col.laboradors.
b)Ajudar al seu equip, i a les persones que el formen, a saber analitzar la tasca diària i el procés en el que participen orientant-los cap a la millora continua i l'excel·lència.
c)Fomentar la participació i la col·laboració amb la resta de departaments, focalitzant els resultats basats en un treball transversal, que no miri tant els procediments sinó els processos que porten a l'obtenció d'un servei concret.
d) Saber entendre i escoltar les persones, els seus col.laboradors/res, ajudant-los a millorar, potenciant la seva formació i promoció.
e) Delegar amb responsabilitat, donant poder a la gent de l'equip però també exigint responsabilitats quan toca. Ha de ser el director dels recursos humans del seu àmbit.
f) Ser empàtic/a amb els seus col·laboradors/es i també amb la resta d'equips i directius/ves.
g) Orientar tota la seva activitat al servei de la ciutadania d'acord amb el Programa d'Actuació Municipal aprovat i sota la direcció de l'equip de govern.
Així es podrien desgranar els comportaments imprescindibles amb l'estil de direcció que crec que el nostre Ajuntament necessita.
Un estil de direcció participatiu. Més que mai cal escoltar i donar protagonisme al que sap com pot millorar la seva feina, com pot ser més eficient: els empleats i empleades municipals.
També és cert que si volem fer un procés de canvi important, si volem optimizar i millorar, caldrà fer un esforç de reflexió comuna entre l'equip de govern, els directius i el personal en general. Hem de definir una misió, una visió i uns valors a compartir.
El personal torna, com no pot ser d'altre forma, a ser protagonista en primera persona.
Tenim davant una tasca complexa però il·lusionant; una tasca que conduirà l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés a primera divisió, adaptat a les noves realitats. Una institució de servei.
Durant l'últim any hem treballat perquè el canvi sigui possible. En alguns casos recuperant estructures de coordinació que al 2003 ja existien (comitè tècnic de direcció); en altres focalitzant l'estratègia en la transversalitat (reunions de coordinació interdepartamental) o en el treball amb objectius definits i publicitats (compromisos de servei en la OAC).
Els propers quatre anys continuarem en la mateixa direcció: simplificar estructura, aplanar organigrames, definir processos i circuits, establir millores i objectius, obrir més canals de participació del personal per ser més transparents, formar les persones, fomentar la promoció, consolidar places i llocs, revisar polítiques retributives, ...adaptar-se a la nova realitat.
Tinc ganes, il·lusió, idees i projecte, competència, experiència i coneixements. És el moment.
2 comentaris:
Totlament d´acord amb el tema del cap de seccio o d´area.
Pero el governar/dirigir impica a vegades midas impopulars,be cap als empleats municipals o be cap a la ciudatania,aqui la tasca d´informacio,del perque es fan o no algunes coses es importantisima.
Tambe s´han de tenir en compte les aportacions profesionals de persones que no son empleats municipals(sobre tot jubilats)que en sabem molt pero es troben oblidats.
Com motivar-los a participar?
Escoltan-los i fer-los saber que son utils els seus consells.
Aqui podriem estalviar algun "asesor".
Tambe es cert que cuant es governa en colalicio ,les diferents opcions politiques fan anar d´altre manera les coses,aqui tambe tocaria explicar el perque es fan unes coses i no altres,amb tota transparencia.
I tambe, igual que dius anys enrera tot es feria por "orden de..."
aixo a cambiat i molt,com no podia ser d´altre manera
Hola Albert. Gràcies per la teva participació.
Governar és decidir i aquesta és la qüestió. Tot plegat difícil.
La gent gran és un cau de coneixements i experiència que no podem desaprofitar. Per ells i per a ells.
Efectivament quan es governa en coalició han de pactar, però sobre tot treballar des del consens i la confiança. Tant jo com el meu grup tenim la solvència i experiència necessàries per fer-ho possible.
Nosaltres estem preparats per governar sols o acompanyats però creiem que fer les coses des d'un sol punt de vista no és positiu. Cal un govern fort, sí. Però cal un govern que sumi.
Cerdanyola necessita deixar de fer invents, tenir estabilitat política, unitat front la crisi, força per utilitzar tots els seus recursos en una mateixa direcció: fer d'aquesta una citutat que marqui el temps, que sigui d'oportunitats, de tothom. Una ciutat de primera. I és això el que jo vull també des de la perspectiva més interna, des de la mateixa organització municipal.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada