Alguns diran que tinc predilecció per la Carme. És possible. La predilecció que em dona haver pogut compartir amb ella un breu temps de feina. Breu, però suficient. M'agrada escoltar-la. Sempre ha tingut un discurs clar, directe i ben articulat.
Aquest va estar el motiu pel qual, mentre a casa els més petits i joves provaven jocs i regals, el dia de reis jo escoltava el discurs de la Señora Ministra de Defensa durant la celebració de la Pascua Militar. Del cert que mai havia parat atenció en aquest esdeveniment. Aquesta vegada em feia gràcia pel fet d'escoltar-la en aquesta nova responsabilitat.
El seu discurs va ser coherent, amb un fil conductor rigurós que la va dur a presentar els 7 eixos de treball del seu departament: profesionalitat, eficàcia, innovació, igualtat, respecte pel medi ambient, difusió de la cultura i, finalment, el compromis amb la pau i la legalitat internacional. Tot en 25 minuts i de manera excel·lent.
No és casual que la Carme Chacón sigui la ministra més ben valorada del Govern. La ciutadania té criteri propi.
Malgrat això, algunes persones, en lloc d'escoltar-la paraven atenció en la seva roba, el seu pentinat i fins i tot en el seu maquillatge. Depriment. Avui alguns mitjans de comunicació no han parlat del contingut del discurs, ni dels objectius del ministeri, sinó de robes i colors. Algunes associacions fins i tot parlen de "arresto" per no portar l'uniforme adïent.
Mai de la compareixença d'un ministre home, s'ha fet ni es fa crònica de la seva roba o del seu tall de cabell.
Altre vegada, no és la primera, els casposos, el masclisme, ha tornat a fer soroll amb la imatge de les ministres.
També és cert que he trobat altres mitjans, altres articles que, sobre el mateix tema, m'han agradat. Aquí us els deixo:
Aquest va estar el motiu pel qual, mentre a casa els més petits i joves provaven jocs i regals, el dia de reis jo escoltava el discurs de la Señora Ministra de Defensa durant la celebració de la Pascua Militar. Del cert que mai havia parat atenció en aquest esdeveniment. Aquesta vegada em feia gràcia pel fet d'escoltar-la en aquesta nova responsabilitat.
El seu discurs va ser coherent, amb un fil conductor rigurós que la va dur a presentar els 7 eixos de treball del seu departament: profesionalitat, eficàcia, innovació, igualtat, respecte pel medi ambient, difusió de la cultura i, finalment, el compromis amb la pau i la legalitat internacional. Tot en 25 minuts i de manera excel·lent.
No és casual que la Carme Chacón sigui la ministra més ben valorada del Govern. La ciutadania té criteri propi.
Malgrat això, algunes persones, en lloc d'escoltar-la paraven atenció en la seva roba, el seu pentinat i fins i tot en el seu maquillatge. Depriment. Avui alguns mitjans de comunicació no han parlat del contingut del discurs, ni dels objectius del ministeri, sinó de robes i colors. Algunes associacions fins i tot parlen de "arresto" per no portar l'uniforme adïent.
Mai de la compareixença d'un ministre home, s'ha fet ni es fa crònica de la seva roba o del seu tall de cabell.
Altre vegada, no és la primera, els casposos, el masclisme, ha tornat a fer soroll amb la imatge de les ministres.
També és cert que he trobat altres mitjans, altres articles que, sobre el mateix tema, m'han agradat. Aquí us els deixo:
- La crònica de Miguel Angel Aguilar en la Cadena Ser, on reconeix que la crítica hauria pogut evitar-la amb un modelet de l'Agata Ruiz de la nada.
- Un article de Sofia Ruiz de Velasco, SOITU.ES, que ha explicitat Red Feminista.
- Un post de l'Angeles Alvarez, en defensa de Carme Chacón.
- L'article de El Públic, Chacón lleva aire fresco a la Pascua Militar.
1 comentari:
Tienes razón Carmen, de la Chacón su discurso!
Yo me quedo con uno que pronuncio hace poco: "Capitán, mande firmes. Viva Espña. Viva el Rey!"
Publica un comentari a l'entrada