Grinyolen les frontisses, es trenquen els esquemes. El poder canvia. Els compromisos es fan realitats.Això és el que ha passat aquests últimes dies. La composició del nou govern de l‘Estat és, en sí mateixa, un compromís amb les dones, però també un compromís amb la igualtat, un compromís amb tota la societat.
Aquest és un govern amb més dones ministres que homes ministres, amb un ministeri de Igualtat, amb una dona ministra de defensa, amb dones responsables de carteres ministerials reservades tradicionalment als homes.
I tot plegat fa mal a determinats sectors socials, alguns s’esquincen les vestidures; altres diuen que no són prou fermes; que no tenen experiència, o directament que no tenen suficients coneixements. Trontolla l’esquema masclista de la societat.
Altres, entre les quals m’hi compto, pensem que això va de debò, que no hi volta enrere, que hi han noves regles del joc, que comptar amb el lideratge polític de les dones serà imprescindible en el segle XXI. Que és de justícia compartir-ho tot amb nosaltres: el planeta i l’univers, però també el poder.
Des d’aquestes línies un brindis amb totes les dones. Estem d’enhorabona!!!
4 comentaris:
Hola Carme!
Sóc el Pol Moragas de ICV.
Mira, avui he estat mirant en general tots els teus posts i la veritat és que trobo que ets de les persones més correctes del PSC a Cerdanyola.
Llegint els teus posts hi ha moltes coses a les que estic en contra però mai fas comentaris que jo pugui pensar: això sobra totalment.
Mantens en tot moment una coherència en els teus escrits.
Aquí vull demostrar que després de les "acusacións" que em van fer alguns membres del PSC i JSC a Cerdanyola dient que jo odiava a tothom del PSC. Aquí tenim la mostra de una de les persones que trobo politicament correctes!
POL MORAGAS.
Benvolguda Carme;
Estic d'acord amb tu amb el fet que és una bona notícia la presència femenina als ministeris. Tant de bo això no hagués de ser notícia, sinó una realitat continuada.
D'altra banda, començaré a creure en les promeses de Zapatero quan faci polítiques reals d'igualtat. Quan ser dona no representi cap barrera en aquesta societat católica-masclista.
Jo em considero radicalment d'esquerres. La igualtat home-dona no s'ha de limitar a càrrecs institucionals. L'ha de palpar la ciutadania en el seu dia a dia. Avui dia les dones pateixen massa perjudicis pel simple fet de ser dones: des de la violència de gènere a la discriminació laboral.
Com sempre feu els socialistes us penjeu medalles de fets que són fruit de la lluita de molta gent durant molt de temps. El camí de la igualtat real tot just s'està començant a recòrrer. No siguis conformista, encara hi ha molta justícia social per assolir.
Andrés Martín.
Hola Pol.
He siguit el debat que heu tingut.....No crec que la rancúnia aporti res a la política, ni a Cerdanyola.
També penso que si volem que la ciutadania comparteixi l'interés per la política li hem de donar un valor: el del diàleg; PSC i ICV-EUiA segur que tenen molt més elements i punts de vista comuns del que sembla a primera vista.
Hola Andreu.
Fa temps que no deixaves emprenta en aquest bloc. Benvingut de nou.
M'alegro molt que et consideris una persona d'esquerres. Ja tenim un punt en comú.
Dit això penso que s'han de celebrar tots els avenços. I aquest, igual que la llei d'igualtat que es va aprovar adurant l'anterior mandat de ZP, o igual que la última llei catalana del dret de les dones contra la violència masclista, que s'ha aprovat durant el vigent mandat del govern català d'entesa, són passes segures vers la Igualtat.
Rajoy i el seu partit va impugnar la llei d'Igualtat que garantia la incorporació de les dones a les llistes electorals. Van perdre el recurs. Gràcies a aquesta llei, que continua vigent, moltes alcaldessas, moltes regidores, moltes diputades, fan política des de les institucions.
Que les dones ocupin càrrecs institucionals, i de rellevància política és capdal. Perquè ho és fer política des de la perspectiva de les dones. I perquè és de justícia compartir poder.
Que queden moltes coses a fer......Evidentment. Tantes que cal un ministeri específic. Et recomano que miris la seva estructura. De seguida veuras o intuiras els objectius.
Aquí ningú no es posa medalles; però sí diem els fets. ZP ha volgut donar exemple. Tant de bó tants i tants governs autonòmics i locals segueixin l'exemple; el nostre goven municipal podria fer un pensament. Quines regidories són de responsabilitat de les dones? pensa una mica.
És una evidència que el que s'ha aconseguit i s'aconseguirà és el fruit de la lluita de moltes dones, també de molts homes, que de sempre hem cregut que la igualtat és un principi i un valor. Pels socialistes és així. Però la lluita i el treball de tots s'ha de materialitzar a les lleis, als governs, als sindicats,a tot arreu.... i és d'això del que jo m'alegro.
El govern ZP s'ha fet pensant amb l'impuls de la igualtat. S'ha fet complint els compromissos que ja es van anunciar. Dit i fet, diria jo.
No has de confondre el conformisme amb l'alegria, amb la satisfacció: jo torno a brindar amb totes les dones (evidentment amb tots els homes que també ho volguin celebrar, espero que tu també) perquè ara estem d'enhorabona. Si no hagués una llei d'igualtat,...això no hagués estat possible; si no hagués ZP governant......tampoc.
Ara ho hem d'extendre com una taca d'oli. Comencem per la nostra ciutat!
Salutacions a tots dos!
Publica un comentari a l'entrada