Nous temps a la sala de plens

Hola.

M'heu de disculpar. El ple va ser dijous 26 de juliol, però jo marxava de vacances el diumenge 29. Tot no es pot fer. Abans del ple calia fer feina. Si volem fer una oposició responsable és imprescindible treballar i treballar a fons. Després del ple......havia de desconnectar una mica.

La primera setmana de vacances ha estat a Marrakech. Impressionant. Colors, olors, sorolls,.....tot molt diferent. És una ciutat que s'ha de visitar. El millor: les olors de les espècies. El pitjor: l'onada de calor que hem patit directament. Però en tot cas, crec que hi tornaré.

Ara, des de Palafrugell, m'he animat a agafar el fil dels esdeveniments de Cerdanyola. Havia de complir el compromís amb aquest Diari.

L'últim ple (26 de juliol) va ser maratonià. Com ja havia estat tota la setmana anterior. La quantitat i importància dels temes de l'ordre del dia feien preveure que no seria d'altre manera.

El nostre grup vol marcar un nou estil de fer política municipal. Una nova forma de fer oposició. Crec que ho vam aconseguir: tres propostes en positiu, un seguit de preguntes de seguiment de l'acció de govern i varis dels nostres regidors prenent paraula i responsabilitzant-se directament del temes segons la seva matèria.

Us faré un breu resum de la sessió plenària:

La nostra proposta de retirar de l'ordre del dia el tema de Can Jeroni, per fer un estudi seriós de la proposta de Gent per Bellaterra, evidentment no va ser aprovada. Ens van passar el rodet dels vots del tres partits: ICV-EUiA, CIU i PP. Però, amb la nostra intervenció en el debat de la proposta del govern, van quedar estorats. La sala de plens sencera va quedar parada: la defensa de la participació de la ciutadania més enllà del que és reglat per llei, la necessitat de mesurar l'impacte ambiental de la modificació urbanística plantejada, l'estudi del tema de les antenes, etc. Cap regidor del govern, ni el responsable d'urbanisme, va ser capaç de rebatre els nostres arguments. Els seus arguments......la urgència. Ho vam deixar clar: ens reservem la possibilitat de recórrer l'acord ja que va directament contra llei amb una memòria tècnica que no inclou aspectes que necessàriament, i per imperatiu legal, han de ser tinguts en consideració.

La proposta del nostre grup d'incorporar Cerdanyola a la celebració de l'any internacional (2007) d'igualtat d'oportunitats va ser aprovada per unanimitat. Fins i tot el grup d'ICV-EUiA va manifestar l'agraïment als socialistes per haver-los deixat participar en el contingut.

L'altre proposta nostra, la relativa al medi ambient, també va ser aprovada per unanimitat. Es tractava d'una proposta transversal, que afecta a diverses activitats municipals.

Sobre la resta de punts inclosos a l'ordre del dia, el nostre grup va anar explicant la seva posició. Alguns van tenir el nostre vot a favor, altres en contra. Tant del vot en contra com del vot a favor, vam donar raons. Creiem que ho hem de fer. Fer política és, entre d'altres coses, explicar el què i el per què.

Finalment, en l'apartat de precs i preguntes, va tocar fer la labor de seguiment de l'acció de govern. Tres temes:

Pàrquings del Passeig del Pont: el seu preu, la possible comissió de l'empresa immobiliària que col·labora en la captació de persones interessades, la manca d'ús del català en els cartells que els ofereixen.

Estalvi d'energia i impacte ambiental: quines ordres ha donat el govern municipal per afavorir l'estalvi energètic en les dependències municipals (oficines i esportives)?.

Fets vandàlics en les instal·lacions del C.F. Fontetes: Vam demanar un informe complet de l'actuació municipal, i la constitució d'una comissió política per fer una inspecció visual de la instal·lació i poder fer una avaluació.

Les respostes del govern van estar marcades per la desorientació. No saben, ho miraran, és millor que els preguntem amb temps,......

Sobre el tema dels pàrquings, el sr. Cayuela ens va dissertar sobre el fet de la diferència entre venda i dret a l'ús de fruit, ens va dir que l'empresa cobra 600 € (100.000 de les antigues pessetes )per pàrquing "venut", però que aquest preu no incrementa el cost pel comprador (llavors és Cerdanyola Aparca qui deixa de percebre aquests euros?). Nosaltres teníem clara la diferència entre el dret a la propietat i el dret a l'ús de fruit. On no està prou clar és a les quatre cartelleres publicitàries que s'han instal·lat: parlen de "venda". Quant a la qüestió de l'ús exclusiu de la llengua castellana en els cartells publicitaris, el regidor de serveis generals va agafar el compromís de parlar amb l'empresa anunciadora. Ha calgut que nosaltres recordem al govern l'obligació que tenen totes les administracions d'impulsar l'ús de la llengua catalana en totes les activitats de l'administració o de les empreses que hi col·laboren amb ella(ho diu expressament el nou Estatut). Els regidors de CIU, sobre aquest tema, no van manifestar res.

Sobre l'acció del govern en relació a l'estalvi d'energia a les dependències municipals (oficines i instal·lacions esportives) només ens van parlar de l'enllumenat públic i ens van recordar que aquest és un tema transversal. Però a les dependències municipals què. S'ha fet o no s'ha fet res?. Van dir que és millor presentar les preguntes amb temps per poder estudiar- les.

Quant l'assumpte dels actes vandàlics al camp de futbol de les Fontetes, l'Alcalde va dir que es formaria la comissió que demanàvem i que se'ns faria l'informe. El regidor responsable de seguretat ciutadana no va dir absolutament res.

Conclusions:

1.- l'acció del grup municipal socialista va ser bona: les propostes en positiu (tres mocions) van marcar un nou estil de fer política i de fer oposició; les preguntes de seguiment, van deixar parat un govern que no té per costum haver de respondre de la seva acció. L'equip socialista és fort, competent, renovat i capaç. Està preparat per governar, però també per fer oposició. Personalment estic contenta.

2.- Es confirma que només hi ha un partit a l'oposició: nosaltres, els socialistes. El PP pràcticament només va participar votant de manera mecànica i sistemàtica cada una de les propostes del govern, llevat (només faltava) del nomenament de càrrecs de confiança que, per cert, es confirma que s'incrementen.

Destacable: l'homenatge a José Gil. Jo, personalment, he coincidit molt poc amb ell, però puc afirmar sense por a equivocar-me que és un excel·lent professional. Els treballadors públics (jo ho soc) sabem què vol dir això: rigurositat, disponibilitat, gust i vocació de servei, honradesa, esperit de millora, .... Tots els grups van mostrar el seu reconeixement i li van dedicar els millors dels desitjos per a la nova fase de la seva vida que ara comença al gaudir de la jubilació. La sala era plena d'empleats i empleades que volien ser presents en l'últim ple en que José Gil actuaria de Secretari. Això per sí mateix ja diu molt. Jo ara aprofito per tornar a manifestar-li l'agraïment, la consideració i els millors desitjos.

Bé. Crec que ara sí és un bon moment per desconnectar i, gaudint de la família, fer vacances.

Ens tornarem a retrobar al setembre. Bones vacances a tots i totes.