De manera molt personal i com mai puc afirmar que el mon està en continu canvi. Direu que no revelo res de nou. I és així. Aquesta és una certesa amb la que l'eser humà viu. Uns diuen que el mon no s'atura, altres que res no torna, que la realitat d'avui és el passat de demà.
El 2009, per a mi, no ha estat un any fàcil, gens fàcil. Ha hagut de tot, i tot "in extremis": o molt dolent o molt bó. Els canvis, els fets i les realitats han atropellat els moments.
El 2009, per a mi, no ha estat un any fàcil, gens fàcil. Ha hagut de tot, i tot "in extremis": o molt dolent o molt bó. Els canvis, els fets i les realitats han atropellat els moments.
Sobre tot plegat m'ha fet reflexionar una de les activitats de ciutat a les qual, aquesta setmana, he tingut el plaer d'anar convidada per l'entitat organitzadora: l'Aula d'Extensió Universitària de Cerdanyola. Plaer compartit amb més de 130 conciutadans (inscrits, periodistes, autoritats,...).
La presentació de l'Aula ha estat acompanyada amb una magistral conferència inaugural que, sota el titol "Aprendre al llarg de la vida", feia Gabriel Ferraté. L'exrector de l'UPC i de l'UOC reflexionava i mantenia al públic assistent literalment "bocabadat", subratllant la importància de mantenir una actitud vital i positiva, una posició oberta vers els canvis socials i tecnológics. Ens deia també, amb convenciment seu i del públic que l'escoltava, que la negativitat, l'enrocament, la rigidesa personal, ens fan mal.
El conferenciant, home gran en edat però també en personalitat i talent, i jove en idees i pensaments, havia preparat la seva conferència basant-la en un power point (molt vistos pel que va explicar), però que, per motius tècnics, no va poder fer servir. Res no el va aturar, es va adaptar ràpidament amb posició àgil, desperta i fins i tot divertida, però sense deixar la profunditat del tema.
És tal com ell va dir: el camí de la negativitat, de la no adaptació als canvis i a les noves realitats socials, polítiques, tecnològiques, personals....no és una bona drecera.
Fora bo que tots ho tinguem en compte; que lluny de treballar des del descrèdit, des de la crítica aferrissada o des de la negativitat absoluta, fem un esforç per construir i fer camí de futur.
El conferenciant, home gran en edat però també en personalitat i talent, i jove en idees i pensaments, havia preparat la seva conferència basant-la en un power point (molt vistos pel que va explicar), però que, per motius tècnics, no va poder fer servir. Res no el va aturar, es va adaptar ràpidament amb posició àgil, desperta i fins i tot divertida, però sense deixar la profunditat del tema.
És tal com ell va dir: el camí de la negativitat, de la no adaptació als canvis i a les noves realitats socials, polítiques, tecnològiques, personals....no és una bona drecera.
Fora bo que tots ho tinguem en compte; que lluny de treballar des del descrèdit, des de la crítica aferrissada o des de la negativitat absoluta, fem un esforç per construir i fer camí de futur.
8 comentaris:
Carme, et desitjo que el 2010 sigui més temperat. Que les coses bones del 2009 es consolidin i que les dolentes no es repeteixin. Et desitjo salut; i et desitjo encert en el lideratge de Cerdanyola. Una abraçada
Moltes gràcies Anna!!
Tal com dius que la realitat d'avui és el passat de demà, totes les coses dolentes del passat any, són històries llunyanes. Tu ets una lluitadora nata en tots els aspectes, així que endevant i força en tot el que has emprès, tu pots.
Una forta abraçada i fins aviat.
Ey!! Hola Carmina.
Com sempre.....benviguda al meu espai!
Fins aviat!
Sra. Alcaldessa, una pregunta: creu normal que en un moment de crisi econòmica com la que vivim, vostè decideixi que el seu despatx s'ha de pintar i s'ha d'entapissar els sofàs del despatx?
Sé que la quantitat que hauran costat aquestes reformes és mínima al costat del pressupost que mou un ajuntament, però no creu que és donar un mal exemple fer aquesta despesa aparentment inútil?
Gràcies,
Damià M.
(veí del Passatge del carrer Verge del Pilar)
Hola Damià.
No crec que sigui inútil la nateja de la ciutat ni la de la casa consistorial ni la de qualsevol dels despatxos municipals. Tampoc mantenir amb un mínim d'higiene el despatx de l'alcaldia perquè aquest, com el que ocupen els regidors de l'oposició -on es reben ciutadans- o el de qualsevol regidor de govern -on es reben ciutadans i representants institucionals-, són part del que representa la nostra ciutat, que és una ciutat gran, quasi de 60 mil habitants i es mereix ser com la resta també en aquest sentit.
També crec que en un moment de crisi com el que vivim cal centrar els esforços de la política (des del govern o des de l'oposició) en fer propostes concretes per millorar la situació dels problemes reals de les persones.
M'ofereixo personalment per escoltar les seves propostes. Pot parlar amb mi directament. Només cal que es posi en contacte amb el Gabiner de l'Alcaldia.
Cordialment,
Cordialment,
Gràcies per la resposta, sra. Alcaldessa.
De totes maneres segueix sense convèncer-me. Em sembla que pocs dels 60 mil habitants de la nostra ciutat visitaran el seu despatx. I em costa creure que els anteriors alcaldes que n'han fet ús l'hagin deixat en unes condicions d'higiene que en fessin necessari un repintat.
Segurament els diners que ha costat aquesta pintura, per pocs que siguin, podien tenir un millor destí.
Per posar un exemple, i ja que em demana propostes, amb els diners de la pintura del seu despatx quantes tapes de les clavegueres que hi ha als carrers es podrien haver fixat per tal que s'eviti el soroll dels cotxes quan hi passen per sobre? I no parlo només dels del meu carrer, que també (Verge del Pilar amb Santiago). Pot semblar un exemple tonto, però és un soroll que molts cops no deixa dormir. I aquest és només un exemple dels mils més útils que no pas pintar el seu despatx.
Moltes gràcies,
Damià M.
Publica un comentari a l'entrada