diumenge, 18 de gener del 2009
Fons Estatal d'Inversió Local
dimarts, 13 de gener del 2009
Any vuit, any nou

Àpats, trobades i retrobades, sobretaules, cafès a mitja tarda, ....marquen els últims dies de l’any. El vuit, ha estat un any amb clars i obscurs mantinguts al llarg dels mesos.
El terrorisme, la xacra social de la violència masclista, la catàstrofe aèria de Barajas i la crisi econòmica internacional; ens han deixat un regust àcid.
Regust compartit amb notícies més dolces: Zapatero va revalidar govern; les dones tenim més poder i tenim noves lleis que lluiten contra la violència masclista; el país ha sortit a l’àrea internacional de manera positiva, en política però també en l’esport i les arts: l’oscar de Bardem, les medalles olímpiques Nadal, Gassol amb l’equip de bàsquet, Mengual i la resta de sirenes...; la victòria d’Obama... Sí. Malgrat tot, ha estat un any olímpic!.
A Cerdanyola, ha estat un any grisós: va tancar l’escola Tàndem, la zona esportiva Fontetes ha estat diversos mesos sense donar servei, s’ha fet públic l’informe sobre les possibles solucions a l’abocador de Can Planas, seguim sense adaptar el transport públic a discapacitats, sense prou escoles bressol; segueixen les discrepàncies al govern municipal; s’ha aprovat el projecte URBAN finançat al 50% amb fons comunitaris; el govern Zapatero ha donat més de 10 milions d’euros a Cerdanyola per fer polítiques d’ocupació i d’impuls de l’economia.
Aquest agredolç ens porta cap a l’any nou. El nou. Carregat de noves il·lusions: hem de donar la solució més neta a l’abocador de Can Planas; hem d’invertir els més de 10 milions d’euros que ha enviat Zapatero, allà on es necessita, fugint de repartiments partidistes i desiguals al territori. Hem de fer de Cerdanyola una ciutat innovadora, igualitària, cohesionada, solidària, sostenible, adaptada a les diferències i neta. Una Cerdanyola brillant!
diumenge, 11 de gener del 2009
Que la guerra no nos sea indiferente!
dimecres, 7 de gener del 2009
De la Ministra.......el seu discurs!!

Aquest va estar el motiu pel qual, mentre a casa els més petits i joves provaven jocs i regals, el dia de reis jo escoltava el discurs de la Señora Ministra de Defensa durant la celebració de la Pascua Militar. Del cert que mai havia parat atenció en aquest esdeveniment. Aquesta vegada em feia gràcia pel fet d'escoltar-la en aquesta nova responsabilitat.
El seu discurs va ser coherent, amb un fil conductor rigurós que la va dur a presentar els 7 eixos de treball del seu departament: profesionalitat, eficàcia, innovació, igualtat, respecte pel medi ambient, difusió de la cultura i, finalment, el compromis amb la pau i la legalitat internacional. Tot en 25 minuts i de manera excel·lent.
No és casual que la Carme Chacón sigui la ministra més ben valorada del Govern. La ciutadania té criteri propi.
Malgrat això, algunes persones, en lloc d'escoltar-la paraven atenció en la seva roba, el seu pentinat i fins i tot en el seu maquillatge. Depriment. Avui alguns mitjans de comunicació no han parlat del contingut del discurs, ni dels objectius del ministeri, sinó de robes i colors. Algunes associacions fins i tot parlen de "arresto" per no portar l'uniforme adïent.
Mai de la compareixença d'un ministre home, s'ha fet ni es fa crònica de la seva roba o del seu tall de cabell.
Altre vegada, no és la primera, els casposos, el masclisme, ha tornat a fer soroll amb la imatge de les ministres.
També és cert que he trobat altres mitjans, altres articles que, sobre el mateix tema, m'han agradat. Aquí us els deixo:
- La crònica de Miguel Angel Aguilar en la Cadena Ser, on reconeix que la crítica hauria pogut evitar-la amb un modelet de l'Agata Ruiz de la nada.
- Un article de Sofia Ruiz de Velasco, SOITU.ES, que ha explicitat Red Feminista.
- Un post de l'Angeles Alvarez, en defensa de Carme Chacón.
- L'article de El Públic, Chacón lleva aire fresco a la Pascua Militar.