dissabte, 23 de gener del 2010

Ara, preparats pels canvis


De manera molt personal i com mai puc afirmar que el mon està en continu canvi. Direu que no revelo res de nou. I és així. Aquesta és una certesa amb la que l'eser humà viu. Uns diuen que el mon no s'atura, altres que res no torna, que la realitat d'avui és el passat de demà.

El 2009, per a mi, no ha estat un any fàcil, gens fàcil. Ha hagut de tot, i tot "in extremis": o molt dolent o molt bó. Els canvis, els fets i les realitats han atropellat els moments.

Sobre tot plegat m'ha fet reflexionar una de les activitats de ciutat a les qual, aquesta setmana, he tingut el plaer d'anar convidada per l'entitat organitzadora: l'Aula d'Extensió Universitària de Cerdanyola. Plaer compartit amb més de 130 conciutadans (inscrits, periodistes, autoritats,...).
La presentació de l'Aula ha estat acompanyada amb una magistral conferència inaugural que, sota el titol "Aprendre al llarg de la vida", feia Gabriel Ferraté. L'exrector de l'UPC i de l'UOC reflexionava i mantenia al públic assistent literalment "bocabadat", subratllant la importància de mantenir una actitud vital i positiva, una posició oberta vers els canvis socials i tecnológics. Ens deia també, amb convenciment seu i del públic que l'escoltava, que la negativitat, l'enrocament, la rigidesa personal, ens fan mal.

El conferenciant, home gran en edat però també en personalitat i talent, i jove en idees i pensaments, havia preparat la seva conferència basant-la en un power point (molt vistos pel que va explicar), però que, per motius tècnics, no va poder fer servir. Res no el va aturar, es va adaptar ràpidament amb posició àgil, desperta i fins i tot divertida, però sense deixar la profunditat del tema.

És tal com ell va dir: el camí de la negativitat, de la no adaptació als canvis i a les noves realitats socials, polítiques, tecnològiques, personals....no és una bona drecera.

Fora bo que tots ho tinguem en compte; que lluny de treballar des del descrèdit, des de la crítica aferrissada o des de la negativitat absoluta, fem un esforç per construir i fer camí de futur.